El Barroc neix d’Itàlia i molt ràpidament s’estén per Europa. Les seves característiques són: és un art molt decoratiu, sensual, amb moviment i molt expressiu.
Un tret important de l’època del Barroc és que la música instrumental assoleix per primera vegada tanta importància com la música vocal. Destaca l’orquestra i el concert. Pel que fa a la música vocal, que és secundària, destaca l’òpera.
El concert és una de les formes instrumentals més característiques del Barroc. Aquest consta de diferents moviments contrastats, tres o quatre, on s’oposa un instrument o un grup petit a l’orquestra sencera. Aquest tipus de composició té molt de joc, ens permet mostrar les capcitats tècniques dels instruments i, a més, els diàlegs i contrastos entre els instruments aporten a les obres gran vistositat i expressivitat, que és el que aquesta etapa musical busca: grandiositat, molta ornamentació, esplendor i exageració.
El Barroc passa del s. XVII fins al s. XVIII. Es produeixen grans avenços en les ciències i les matemàtiques.
Les línies es tornen corbes i guanyen moviment; és molt expressiu i dramàtic.
La música ha de ser grandiosa, ornamental, expressiva i sensual.
Dins la música del barroc, hi ha els següents tipus:
Dins la música vocal, hi ha l’òpera, la missa, la cantata i l’oratori.
I dins la música instrumental hi ha suite, concert-concerto grosso, la tocata-preludi-partita, i la sonata de camera-sonata de chiesa.
El Barroc era una època que va ser esplendorosa per la multitud de coses que hi havia en la decoració. La música era humana, expressiva i propera i no servia per a les grans cerimònies monàrquiques, tenia molta força i grandiositat per celebrar les victòries, esdeveniments reials i glorificar el rei i l’Esglèsia, Déu també és glorificat amb música grandiosa per inspirar als fidels que pateixen pobresa i epidèmies.
L’estil del Barroc és molt expressiu i té sentit de dramatisme.
Pot arribar a ser efectista i luxuriant a causa de la passió per la fantasia i l’ornamentació.
L’art del Barroc va néixer a Itàlia entre el segle XVII-XVIII. Tanmateix, es va difondre per tot Europa i va arribar fins i tot a algunes colònies americanes.
– ARQUITECTURA: L’arquitectura barroca adopta la forma el·líptica i oval.
– PINTURA: És molt ornamentada i es juga amb la llum i la perspectiva.
– ESCULTURA: Molt recarregada i exagerada per donar sensació de poder.
– MÚSICA: – Colorista, dinàmica, contrastada i plena de moviments.
– Aquesta aporta magnificència i luxe a les corts.
– Té un paral·lelisme musical amb les notes d’ornamentació.
– El concert i l’òpera són del Barroc. Al concert hi ha diferents moviments contrastats, també té una gran vistositat i expressivitat.
– Els compositors més importants de l’època són:
Bach
Monteverdi
Handel
Vivaldi
Teleman
Un dels compositors més importants del Barroc és Claudio Monteverdi (1567-1643).
Compositor italià que va mostrar un gran interès per aconseguir una bona unió entre la música i el text. Ell va ser el que va fer de pont entre el Renaixement i el Barroc.
L’art barroc, a més d’un període de la història de l’art, fou un moviment cultural que es va estendre a la literatura, la pintura, l’arquitectura, la dansa i la música des del segle XVII fins la primera meitat del segle XVIII.
-És l’època de les grans monarquies europees, que s’envolten de pompa, luxe i grandiositat.
-L’art barroc neix a Itàlia, encara que de seguida es difon per tot Europa.
-És d’un estil molt expressiu i molt dramàtic.
-La música barroca és molt vistosa i aporta luxe.
La mÚsica barroca és molt vital, plena de moviments i amb els efectes dramàtics dels contrastos entre tots els elements de la música.
Les línies melòdiques són llargues i molt ornamentades.
– Al contrari que al Renaixement, al Barroc els instruments estan organitzats per famílies.
– El concert consta de diferents moviments, contrastats.
– Al Barroc neix l’orquestra com a conjunt estructurat.
Johan Sebastian Bach (1685-1750), compositor i organista alemany.
Va tenir 20 fills, que també van ser bons compositors.
Va treballar a les corts alemanyes i després va ser director de música de la ciutat de Leipzig.
A la seva època va ser més admirat com a organista que no pas com a compositor.
Un virtuós és un cantant o instrumentista de gran habilitat per les seves espectaculars actuacions, aquest fenomen va començar al Barroc.
Johann Sebastian Bach va ser un dels músics més importants del Barroc, era compositor i organista, va tenir 20 fills, va treballar en diverses corts alemanyes i va ocupar el càrrec de director musical de la ciutat de Leipzig.
La música barroca és colorista, vital, plena de moviment i d’efectes dinàmics, presenta molts constrastos. La profusa ornamentació s’observa en les arts plàstiques. La música aporta magnificència i luxe; a Europa hi ha grans compositors: Scarlatti, Farinelli o Bocherini.
El virtuosisme vocal i instrumental:
Per ser un bon músic, havien de posseir una gran habilitat tècnica, a més de saber commoure i emocionar el públic.
Toquen fragments complicats amb molta perfecció i executen solos a molta velocitat.
Són molt admirats per les seves interpretacions brillants.
Als intèrprets, els agrada lluir-se exhibint el seu domini de la tècnica.
És molt visual, plena de moviment, amb afectes dramàtics gràcies als contrastos. Té unes línies melòdiques molt ornamentades. Els ritmes més utilitzats són: el ritme mecànic (de pulsació marcada) i el ritme repetitiu. Es compon bàsicament de música per a esdeveniments reials concrets, música de circumstància.
Al Barroc la música instrumental assoleix molta importància i es creen noves formes instrumentals.
La música barroca presenta molts contrastos, efectes dinàmics, luxe i melodies carregades. 😉
El barroc (1600-1750)
El barroc aporta magnificència i luxe a les corts europees; els grans compositors sorgeixen només als països d’Europa, els més importants són: Monteverdi, Vivaldi, Teleman, Bach, Handel.
De la música vocal destaca l’òpera i de la música instrumental el concerto grosso.
La música religiosa ha de ser grandiosa.
El Barroc neix d’Itàlia i molt ràpidament s’estén per Europa. Les seves característiques són: és un art molt decoratiu, sensual, amb moviment i molt expressiu.
Els colors que predominen al Barroc són el vermell, el blanc, el blau i l’or.
Un tret important de l’època del Barroc és que la música instrumental assoleix per primera vegada tanta importància com la música vocal. Destaca l’orquestra i el concert. Pel que fa a la música vocal, que és secundària, destaca l’òpera.
El concert és una de les formes instrumentals més característiques del Barroc. Aquest consta de diferents moviments contrastats, tres o quatre, on s’oposa un instrument o un grup petit a l’orquestra sencera. Aquest tipus de composició té molt de joc, ens permet mostrar les capcitats tècniques dels instruments i, a més, els diàlegs i contrastos entre els instruments aporten a les obres gran vistositat i expressivitat, que és el que aquesta etapa musical busca: grandiositat, molta ornamentació, esplendor i exageració.
El Barroc passa del s. XVII fins al s. XVIII. Es produeixen grans avenços en les ciències i les matemàtiques.
Les línies es tornen corbes i guanyen moviment; és molt expressiu i dramàtic.
La música ha de ser grandiosa, ornamental, expressiva i sensual.
Dins la música del barroc, hi ha els següents tipus:
Dins la música vocal, hi ha l’òpera, la missa, la cantata i l’oratori.
I dins la música instrumental hi ha suite, concert-concerto grosso, la tocata-preludi-partita, i la sonata de camera-sonata de chiesa.
El Barroc era una època que va ser esplendorosa per la multitud de coses que hi havia en la decoració. La música era humana, expressiva i propera i no servia per a les grans cerimònies monàrquiques, tenia molta força i grandiositat per celebrar les victòries, esdeveniments reials i glorificar el rei i l’Esglèsia, Déu també és glorificat amb música grandiosa per inspirar als fidels que pateixen pobresa i epidèmies.
L’estil del Barroc és molt expressiu i té sentit de dramatisme.
Pot arribar a ser efectista i luxuriant a causa de la passió per la fantasia i l’ornamentació.
Característiques generals:
-El Barroc es desenvolupà al llarg dels segles XVII i XVIII.
-El Barroc reproduí les característiques socials de l’època:
Abundància, quasi exagerada, d’elements decoratius.
Gust pel contrast.
Imitació de la natura.
Interès pel transcendental, el solemne i el magnífic.
-Un fet a tenir em compte és la gran influència de les institucions polítiques i religioses en el desenvolupament artístic.
-La música d’aquesta època és plena de contrasts: tímbrics, melòdics i rítmics. Es produeix una gran riquesa i desenvolupament dels instruments.
-Pren molta importància la música instrumental, igualant-se a la música vocal.
L’art del Barroc va néixer a Itàlia entre el segle XVII-XVIII. Tanmateix, es va difondre per tot Europa i va arribar fins i tot a algunes colònies americanes.
– ARQUITECTURA: L’arquitectura barroca adopta la forma el·líptica i oval.
– PINTURA: És molt ornamentada i es juga amb la llum i la perspectiva.
– ESCULTURA: Molt recarregada i exagerada per donar sensació de poder.
– MÚSICA: – Colorista, dinàmica, contrastada i plena de moviments.
– Aquesta aporta magnificència i luxe a les corts.
– Té un paral·lelisme musical amb les notes d’ornamentació.
-La música barroca és un estil musical europeu.
-La música es torna indespensable per qualsevol activitat.
– El concert i l’òpera són del Barroc. Al concert hi ha diferents moviments contrastats, també té una gran vistositat i expressivitat.
– Els compositors més importants de l’època són:
Bach
Monteverdi
Handel
Vivaldi
Teleman
Un dels compositors més importants del Barroc és Claudio Monteverdi (1567-1643).
Compositor italià que va mostrar un gran interès per aconseguir una bona unió entre la música i el text. Ell va ser el que va fer de pont entre el Renaixement i el Barroc.
L’art barroc, a més d’un període de la història de l’art, fou un moviment cultural que es va estendre a la literatura, la pintura, l’arquitectura, la dansa i la música des del segle XVII fins la primera meitat del segle XVIII.
-És l’època de les grans monarquies europees, que s’envolten de pompa, luxe i grandiositat.
-L’art barroc neix a Itàlia, encara que de seguida es difon per tot Europa.
-És d’un estil molt expressiu i molt dramàtic.
-La música barroca és molt vistosa i aporta luxe.
L’art al Barroc…
Neix a Itàlia, però es va difondre per tot Europa.
Característiques:
-Decoratiu
-Sensual
-Amb molt moviment i contrast
-Expressiu
-Dramatisme
La música barroca també és molt vistosa: colorista, vital, plena de moviment i d’efectes dinàmics. Presenta molts contrastos.
Música vocal:
·Òpera
·Missa
·Cantata
·Oratori
Música instrumental:
·Suite
·Concert- Concerto grosso
·Tocata- Preludi- Partita
Sonata de camera- sonata de chiesa
La mÚsica barroca és molt vital, plena de moviments i amb els efectes dramàtics dels contrastos entre tots els elements de la música.
Les línies melòdiques són llargues i molt ornamentades.
El Barroc passa del s. XVII fins al s. XVIII
Característiques:
-Sensual
-Dramàtic
-Decoratiu
-Amb molt moviment i contrast
-Expressiu
– Escoltura: Molt recarregada i exagerada per donar sensació de poder.
– Al contrari que al Renaixement, al Barroc els instruments estan organitzats per famílies.
– El concert consta de diferents moviments, contrastats.
– Al Barroc neix l’orquestra com a conjunt estructurat.
Johan Sebastian Bach (1685-1750), compositor i organista alemany.
Va tenir 20 fills, que també van ser bons compositors.
Va treballar a les corts alemanyes i després va ser director de música de la ciutat de Leipzig.
A la seva època va ser més admirat com a organista que no pas com a compositor.
Un virtuós és un cantant o instrumentista de gran habilitat per les seves espectaculars actuacions, aquest fenomen va començar al Barroc.
Johann Sebastian Bach va ser un dels músics més importants del Barroc, era compositor i organista, va tenir 20 fills, va treballar en diverses corts alemanyes i va ocupar el càrrec de director musical de la ciutat de Leipzig.
La música barroca és colorista, vital, plena de moviment i d’efectes dinàmics, presenta molts constrastos. La profusa ornamentació s’observa en les arts plàstiques. La música aporta magnificència i luxe; a Europa hi ha grans compositors: Scarlatti, Farinelli o Bocherini.
El virtuosisme vocal i instrumental:
Per ser un bon músic, havien de posseir una gran habilitat tècnica, a més de saber commoure i emocionar el públic.
Toquen fragments complicats amb molta perfecció i executen solos a molta velocitat.
Són molt admirats per les seves interpretacions brillants.
Als intèrprets, els agrada lluir-se exhibint el seu domini de la tècnica.
És molt visual, plena de moviment, amb afectes dramàtics gràcies als contrastos. Té unes línies melòdiques molt ornamentades. Els ritmes més utilitzats són: el ritme mecànic (de pulsació marcada) i el ritme repetitiu. Es compon bàsicament de música per a esdeveniments reials concrets, música de circumstància.
Al Barroc la música instrumental assoleix molta importància i es creen noves formes instrumentals.
La música barroca presenta molts contrastos, efectes dinàmics, luxe i melodies carregades. 😉
El barroc (1600-1750)
El barroc aporta magnificència i luxe a les corts europees; els grans compositors sorgeixen només als països d’Europa, els més importants són: Monteverdi, Vivaldi, Teleman, Bach, Handel.
De la música vocal destaca l’òpera i de la música instrumental el concerto grosso.
La música religiosa ha de ser grandiosa.
Característiques: Música i art molt ornamentats.
Música: melòdica, amb ritme mecànic.
Luxe i grandiositat.
Autors: Vivaldi, Bach i Händel.