El Renaixament és el periode històric comprés entre els segles XV i XVI. La societat civil s’interessa per la natura, l’èsser humà i els descobriments en general.
En l’art, tenen un ideal d’equilibri, bellesa i proporció.
Hi ha una gran afició per la música.
En aquesta època hi ha el definitiu triomf de la polifonia, la majoria de les composicions son a quatre veus. A l’haver-hi una mentalitat més oberta, la música és més lliure i expressiva, la sonoritat és més sensual i els temes més próxims, ajudat això últim per la pèrdua de la força del llatí que fa que s’utilitzi la llengua de cada país fent així la música més accessible a més gent.
Gràcies a la impremta musical, les partitures “viatgen” fent-se conegudes per tothom. Es fan molts cançoners.
En aquesta època hi ha gran varietat d’instruments agrupats segons el criteri de la seva potència, així es poden distingir conjunt de música alta (vent-metall i percussió) i música baixa (corda i vent-fusta de so més delicat).
En aquesta època podem distingir dos gèneres musicals:
A la música civil, les cançons eren en llengües vernacles i parlaven d’emocions humanes.
En aquest gènere s’hi poden distingir dos subgèneres:
-Homofòniques, de textura clara, amb un acompanyament senzill. (Romanços i nadales)
-Contrapuntístiques, de textura complicada, amb la intenció que la música i el text expressin el mateix. (Madrigal i chason)
A la música religiosa, les cançons de polifonia austera, amb l’orgue com a únic instrument.
En aquest gènere s’hi poden diferenciar dos subgèneres:
-Catòlica, amb polifonia contrapuntística senzilla i amb la finalitat que destaqui el missatge del text.
-Protestant, amb textures homofòniques, amb melodia superior i les altres veus acompanyant.
La música renaixentista és la música europea escrita durant el Renaixement, des de l’any 1400 fins al 1600, aproximadament.
– És un període d’expansió en les ciències i en els descobriments geogràfics.
– Inspirant en l’art clàssic.
– El Renaixement comporta el triomf definitiu del gran descobriment medieval: la polifonia.
– Les cançons renaixentistes expressen les emocions humanes i consten d’una textura molt senzilla.
– En l’època renaixentista, la possessió d’instruments es veia com un símbol de riquesa.
Se situa del 1450 al 1600; és un període de descobriments geogràfics i d’expansió de les ciències.
Art: Equilibri bellesa i proporció.
Música: Polifònica i lliure.
Instruments: Gran varietat.
El Renaixement s’inspira en l’art clàssic grec i romà. Les seves característiques són: sensualitat, perfecció tècnica, equilibri i proporció.
El Renaixament és el periode històric comprés entre els segles XV i XVI. La societat civil s’interessa per la natura, l’èsser humà i els descobriments en general.
En l’art, tenen un ideal d’equilibri, bellesa i proporció.
Hi ha una gran afició per la música.
En aquesta època hi ha el definitiu triomf de la polifonia, la majoria de les composicions son a quatre veus. A l’haver-hi una mentalitat més oberta, la música és més lliure i expressiva, la sonoritat és més sensual i els temes més próxims, ajudat això últim per la pèrdua de la força del llatí que fa que s’utilitzi la llengua de cada país fent així la música més accessible a més gent.
Gràcies a la impremta musical, les partitures “viatgen” fent-se conegudes per tothom. Es fan molts cançoners.
En aquesta època hi ha gran varietat d’instruments agrupats segons el criteri de la seva potència, així es poden distingir conjunt de música alta (vent-metall i percussió) i música baixa (corda i vent-fusta de so més delicat).
En aquesta època podem distingir dos gèneres musicals:
A la música civil, les cançons eren en llengües vernacles i parlaven d’emocions humanes.
En aquest gènere s’hi poden distingir dos subgèneres:
-Homofòniques, de textura clara, amb un acompanyament senzill. (Romanços i nadales)
-Contrapuntístiques, de textura complicada, amb la intenció que la música i el text expressin el mateix. (Madrigal i chason)
A la música religiosa, les cançons de polifonia austera, amb l’orgue com a únic instrument.
En aquest gènere s’hi poden diferenciar dos subgèneres:
-Catòlica, amb polifonia contrapuntística senzilla i amb la finalitat que destaqui el missatge del text.
-Protestant, amb textures homofòniques, amb melodia superior i les altres veus acompanyant.
Renaixement (1450-1600)
L’expressió artística aconsegueix més sensualitat i perfecció tècnica. Es comença a valorar la bellesa en ella mateixa.
La música renaixentista és la música europea escrita durant el Renaixement, des de l’any 1400 fins al 1600, aproximadament.
– És un període d’expansió en les ciències i en els descobriments geogràfics.
– Inspirant en l’art clàssic.
– El Renaixement comporta el triomf definitiu del gran descobriment medieval: la polifonia.
– Les cançons renaixentistes expressen les emocions humanes i consten d’una textura molt senzilla.
– En l’època renaixentista, la possessió d’instruments es veia com un símbol de riquesa.
Se situa del 1450 al 1600; és un període de descobriments geogràfics i d’expansió de les ciències.
Art: Equilibri bellesa i proporció.
Música: Polifònica i lliure.
Instruments: Gran varietat.