Bibliografia Mòdul 1: Disseny i il·lustració

Dondis, D.A.(1990), La sintaxis de la imagen, Barcelona: Gustavo Gili. L’aprenentatge d’una gramàtica de les imatges és imprescindible per a la comprensió de la cultura actual. Una cultura constituïda cada vegada més per multitud de missatges visuals, procedents de camps tan pròxims i tan diversos al mateix temps com són la fotografia i el cine, la televisió i el vídeo, els dissenys gràfic i industrial, les arts plàstiques i els treballs manuals, la premsa il·lustrada i els còmics, etcètera. És a dir, la quasi totalitat dels mitjans de comunicació de masses.

Camps,I.(1992), Què és el disseny?, Barcelona : Columna, Textos Eines 7. Explicació senzilla sobre el disseny, quin és l’àmbit d’aquesta disciplina i la realitat present i futura.

Swann, A., Bases del diseño gráfico, México: Gustavo Gili. Com enfrontar-se a una composició, i com elegir la combinació adequada per dissenyar-la.

Samara, T. (2007), Los elementos del diseño, Barcelona: Gustavo Gili. És un manual de disseny, ofereix consells i normes.

Munari, B. (Milán, 1907–1998), Diseño y Comunicación Visual, Barcelona: Gustavo Gil. Poeta, escultor, pedagog i autor de llibres infantils, Bruno Munari fa una reflexió i un estudi exhaustiu sobre la comunicació visual.

Muller Brockman, J., Historia de la Comunicación Visual, Barcelona: Gustavo Gili. A més de ser una història de la comunicació visual, la primera que s’escriu, és també una historia visual de la comunicació.

Austin, T / Doust, R. Diseño de nuevos medios de comunicación: Blume. Ús de les noves tecnologies per fer-les servir de manera creativa.

Strassburger, By Mike. and Robynne Raye, El estudio Modern Dog expone: Harper Collins. Cartells de les dues últimes dècades reconeguts internacionalment i de temàtica actual i de gran interès social.

Bibliografia Mòdul 2: Fotografia

• Bibliografia de pàgines web on pots trobar molts recursos sobre fotografia. Està pensada a fi que els alumnes de batxillerat i cicles puguin navegar també pel seu compte:bibliografia_webs.pdf

• Bibliografia general de fotografia. Partint de la fotografia a Catalunya, aquesta bibliografia vol presentar el més important que s’ha publicat de la producció fotogràfica universal de tots els temps: bibliografia_fotografia.pdf

Bibliografia Mòdul 3. Narracions audiovisuals

• Anna Solà, Marta Selva, Mercè Coll (Drac Màgic)(2005): COM VEURE LA TV? 1. Relats de ficció. Barcelona, CAC. Drac Màgic ens ofereix material i activitats per treballar l’ús tant del cinema com de les sèries de televisió. El material comprèn el llibret amb informació i activitats així com un DVD amb material videogràfic per desenvolupar les activitats.

• Xavier Obach (2005): COM VEURE LA TV? 2. Els informatius. Barcelona, CAC. Xavier Obach ens ofereix un material molt útil per treballar l’ús de la imatge en els telenotícies i d’altres formats informatius televisius. El material conté el llibret amb informació i activitats així com un DVD amb material videogràfic extret de diferents cadenes de televisió.

• Joan Ferrés (2005): COM VEURE LA TV? 3. La publicitat. Barcelona, CAC. Joan Ferrés ens ofereix un material molt útil per a treballar tots els aspectes que afecten a la publicitat. Aquest és un material editat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya. El material comprèn el llibret amb informació i activitats així com un DVD amb material videogràfic.

• Joan Ferrés, Xavier Obach, Lope Serrano. COM VEURE LA TV? 4. Altres formats. Barcelona, CAC. Aquest material fa propostes per treballar amb altres formats televisius com els programes roses, els de zàping, els esportius, els concursos o els vídeoclips, entre d’altres.

• AMBRÓS, Alba i BREU, Ramón (2007): Cinema i educació. El cinema a l’aula de primària i secundària, Barcelona, Graó.

• DE LA TORRE, Saturnino (coord) (1998): Cine para la vida. Formación y cambio en el cine, Barcelona, Ediciones Octaedro.

Bibliografia Mòdul 4. Processos de l’art contemporani

Sobre art contemporani:

Aznar, S. (2000), El arte de acción, Hondarribia (Guipúzcoa): Nerea. Recorregut històric per l’art d’acció des dels seus orígens fins els anys 80.

Guasch, A. M. (2001), El arte último del siglo XX. Del posminimalismo a lo multicultural, Madrid: Alianza Forma. Història de l’art a partir dels anys setanta, moment que suposa la fi del dogma formalista i l’inici de la postmodernitat. S’analitzen els principals artistes i les obres que configuren el perfil creatiu de la nostra època.

Rush, M. (2002), Nuevas expresiones artísticas a finales del siglo XX, Barcelona: Destino. A partir d’una reflexió sobre les noves concepcions sobre el temps i l’espai generades per la utilització de les noves tecnologies, aquest llibre explora territoris artístics ocupats per la performance, el videoart, la videoinstal·lació i l’art digital.

Warr, T. i Jones, A. (2006), El cuerpo del artista, Barcelona: Phaidon. Aquest llibre inclou una selecció d’artistes que, des de la dècada dels seixanta i fins l’actualitat, han treballat amb el seu cos utilitzant-lo com a instrument, suport o vehicle d’expressió.

Sobre educació artística:

Agirre, I. (2005), Teorias y prácticas en educación artística, Barcelona: Octaedro. Aproximació a les diferents tendències pedagògiques relatives als ensenyaments artístics i consideracions en relació al futur de l’educació artística tot contrastant la investigació que prové de la psicologia i la pedagogia amb la relativa a altres àmbits moltes vegades desconsiderats per l’educació artística com la filosofia de l’art o l’antropologia.

Bosch, E. (1998), El plaer de Mirar. El museu del visitant, Barcelona: Actar. Reflexions sobre l’educació estètica a través de l’art contemporani.

Caja, J. (Coord.) (2003), La educación visual y plástica hoy. Educar la mirada, la mano y el pensamiento, Barcelona: Graó. Proposta general d’actualització dels ensenyaments artístics. A l’apartat d’educació infantil es centra l’atenció en l’expressió i l’autoexpressió de l’alumnat; a educació primària s’ofereixen recursos expressius propis de les arts plàstiques; per últim, a l’educació secundària, s’aposta per la utilització de les noves tecnologies per al tractament de la imatge.

Efland, A. D., Freedman, K. i Sthur, P. (2003), La educación en el arte posmoderno, Barcelona: Paidós. Aquest llibre reflexiona sobre la influència de la filosofia postmoderna en les qüestions curriculars. Analitza les característiques del que seria un currículum d’educació artística postmodern i proporciona eines de treball aplicables tant a primària com a secundària.

Hernández, F. (2000), Educación y cultura visual, Barcelona: Octaedro. Aquest llibre suggereix que la postmodernitat ha redefinit l’art i, per tant, l’educació artística ha d’evolucionar paral·lelament, des d’una comprensió de la cultura visual.