La Naturalesa humana

La Flama del Canigó ja recorre, un any més, el país de punta a punta via internet: des de l’especial de VilaWeb Sant Joan 08 podeu enviar una flama virtual als vostres amics o coneguts. A més, us encoratgem a demanar un desig des de la platja de la Malva-Rosa de València i de fer-lo córrer, perquè Sant Joan no és pas únicament nit de fogueres, sinó també de desigs. Segons la tradició cal mullar-se els peus a la platja valenciana de la Malva-rosa tot formulant-ne un. (Vilaweb.cat 23/06/08)

Poder fer tots els recomptes en l’exercici que ens proposa Vilaweb, (veure i enviar), seria una bona manera de poder mesurar que pesa més en la naturalesa humana, la xafarderia o les bones intencions.

Raons de mercat

Telecinco ha interposat una demanda contra el portal de vídeos Youtube, en considerar que pirateja sense permís els seus continguts, segons ha anunciat en roda de premsa Paolo Vasile, conseller delegat de la cadena. La cadena de televisió se suma així a altres grans corporacions audiovisuals com el gegant nord-americà Times Warner o la cadena francesa TF1, que han dut als tribunals YouTube per “penjar” els seus programes a la Xarxa.

Es dóna la circumstància que mentre aquests operadors demanden a YouTube, altres cadenes estatals han pres el camí contrari i han optat per arribar a acords amb el portal. És el cas de TVE o Antena 3, que tenen canals propis en el lloc de vídeos més popular del planeta. Vasile ha comentat que Telecinco creu que ha arribat el moment de defensar-se i ha afegit que fa temps que fan requeriments a Google Espanya perquè el seu filial Youtube cessi en aquest tipus d’explotació il·lícita d’uns programes els drets de propietat dels quals corresponen en exclusiva a Telecinco. (eldebat.cat 19/06/08)

Per Nietzsche, “La demència en l’individu és una raresa, en els grups, en els partits, en els pobles, en les èpoques, és la regla”. Aquesta afirmació de Nietzsche està feta des de l’individualisme que és just el contrari que les lleis que regulen el mercat, doncs aquest sempre dóna per bo la demanda de la majoria.

La demanda de Telecinco segurament obeeix a vàries raons i no només a la consideració de tenir en compte a la majoria de consumidors.

De la música

El Dia de la Música és una festa europea i internacional, impulsada el 1982 pel ministre de Cultura francès Jack Lang. Coincideix amb la festivitat de Santa Cecília, patrona de la música, i se celebra a un centenar de països cada 21 de juny. L’essència de la celebració és una festa popular i gratuïta on els músics toquen de franc, i que és oberta a tots els artistes que hi volen participar. (Vilaweb.cat 21/06/08)

La redacció d’aquesta notícia dóna lloc a confusió, doncs Santa Cecília, patrona de la música, es commemora, en el calendari cristià el dia 22 de novembre. El que segurament vol dir la notícia és que la decadència de la celebració del  dia de la patrona religiosa ha coincidit amb la consolidació d’una festa més laica de la música.

Tot i que existeix el gènere de música religiosa, és evident que la música es gaudeix amb els sentits i aquests sempre han estat considerats poc catòlics per l’Església.

“Desenganyeu-vos, amics assistents als concerts: la música —tota la música, de Bach a Armstrong— és per a dansar-la o cantar-la” (Joan Fuster)

25 anys de ràdio professional

Si hi ha una música, una sintonia, identificativa en la memòria col·lectiva de molts catalans aquesta és la de Catalunya Ràdio. L’emissora, que s’ha autoproclamat «la ràdio nacional de Catalunya», va començar a emetre la mitjanit del 20 de juny del 1983 quan Mikimoto –que aleshores tenia només 17 anys– va donar la benvinguda als oients i va explicar el projecte radiofònic que aleshores començava. La primera sintonia la va compondre i interpretar Lluís Llach.

Catalunya Ràdio s’incorporava així, a principis dels vuitanta, a l’oferta radiofònica en un dial dominat per les emissores convencionals en castellà, exceptuant Ràdio 4, que s’havia posat en marxa el 1976. Catalunya Ràdio i després TV3 van ser instruments fonamentals per a la normalització lingüística, i l’emissora de seguida va arrelar entre la societat amb programes de gran popularitat entre els oients; històrics com ara Tarda Tardà, de Jordi Tardà –que encara s’emet, ara, però, a Icat fm–, i l’innovador magazín nocturn –i encara ara celebrat– El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico, comandat per Jordi Vendrell i amb Quim Monzó i Ramon Barnils. Però sens dubte el programa representatiu de l’emissora ha estat El matí de Catalunya Ràdio, que s’ha consolidat com el gran programa de referència i que és el més escoltat del país des del 1988. Comandat primer per Josep Cuní, Antoni Bassas va substituir-lo el desembre del 1994. Un any després, Cuní –que ja havia tornat dels Estats Units– va fitxar per COM Ràdio. El matí de Catalunya Ràdio va endegar projectes que després han esdevingut formats d’èxit, com ara Alguna pregunta més? Hi ha, però, altres programes que han fet història. La nit dels ignorants, per exemple, va obrir una manera nova d’entendre la ràdio de matinada; El suplement, el magazín dels caps de setmana, i el concurs Pasta gansa. Molts dels professionals que han triomfat a la televisió s’han format professionalment a Catalunya Ràdio, una emissora en què han treballat noms propis de la ràdio com ara Neus Bonet, Adelina Castillejo, Carles Cuní, Sílvia Tarragona i Carles Pérez.

La informació i els esports han estat dos dels fonaments de Catalunya Ràdio. Pel que fa a les notícies, el 1992 la cadena s’imposava un nou repte, Catalunya Informació, pionera a l’Estat espanyol. Pel que fa als esports, destaquen les retransmissions esportives de Joaquim Maria Puyal, que han creat escola. La cultura també ha estat un dels compromisos de l’emissora, que va endegar Catalunya Cultura, una emissora convencional especialitzada que no va acabar de reeixir i va ser substituïda per Icat FM, en què es feia una aposta decidida per internet. (El Punt/Vilaweb.cat 20/06/08)

Hi ha gent que poden escoltar Catalunya Ràdio i prefereixen escoltar, de manera continuada, la Cope. Aquesta opció és legítima, però és un símptoma d’anormalitat, doncs el que s’escolta a la Cope sembla, des de fa temps, un espectacle més a prop del circ romà que no pas un treball de professionals.

Mat a Puigseslloses

L’economista Josep Vergés ha presentat avui a Girona, juntament amb la plataforma No a la MAT, l’estudi ‘Avaluació del projecte de la MAT’ (resum, en rtf), que enllista ‘les irregularitats comeses en la planificació i construcció d’aquesta línia’. Vergés ha explicat que no és acceptable que a Madrid se soterrin setze quilómetres d’una línia equivalent al seu pas per l’aeroport de Barajas i que, en canvi, aquesta mesura ni tan sols s’hagi plantejat en el pas de la MAT per l’aeroport de Girona. L’estudi diu que és possible soterrar tota la MAT en el territori català i que el cost del soterrament és semblant al de la construcció de la línia aèria. A més, Vergés assegura que una línia aèria d’una vida útil de quaranta anys té unes pèrdues d’un 72% de la inversió feta per a construir-la; en canvi, una línia soterrada té unes pèrdues d’un 24%.

Per Vergés, el procés d’elaboració del projecte de la MAT posa de manifest ‘el mal funcionament’ de l’estat de dret. L’estudi argumenta que ‘el govern espanyol ha utilitzat tres lleis franquistes de 1924, 1954 i 1966, fetes durant dues dictadures militars, ignorant les pròpies lleis democràtiques i la llei europea per a tirar endavant la interconnexió europea’.

L’estudi explica que el projecte d’interconnexió europea s’ha fragmentat en set trams diferents, sense que cap administració els hagi relacionat i mai s’hagin explicat com a projecte global. L’estudi també recorda que el projecte de la MAT entre Sentmenat i Bescanó suposarà la desforestació d’un milió d’arbres (vegeu-ne aquesta taula (pdf)).

Josep Vergés (Barcelona, 1947) és doctor en economia per la Universitat de Barceloa i la universitat de Cambridge. Ha estat secretari de la Societat Catalana d’Economia de l’Institut d’Estudis Catalans i professor d’economia ambiental a les universitats de Montpeller, Girona i UPC. Ha publicat una trentena de llibres sobre economia, medi ambient i ètica política. (Vilaweb.cat 19/06/08)

‘Verdaguer, la mirada del poeta’ és una ruta literària que parteix de la Casa Museu i després segueix un itinerari pels llocs verdaguerians de Folgueroles tant del nucli antic com de l’entorn natural més proper a la població. La guia literària Anna Maluquer acompanya el visitant pels diversos indrets vinculats amb la trajectòria vital i literària del poeta i recita in situ versos de l’autor. La ruta comença a les 11 del matí.

Seguir la ruta és una bona oportunitat per gaudir d’un recital a l’aire lliure i retrobar el dring de la poesia als nostres paisatges.
La visita dels llocs verdaguerians de Folgueroles i de la Plana de Vic té una llarga tradició que començà arran de la mort del poeta l’any 1902 i que no s’ha trencat al llarg de tot el segle XX. Amb el temps aquells espais han esdevingut simbòlics per a la nostra cultura. El llibre Ruta verdagueriana de Folgueroles de Ricard Torrents i Bertrana (Casa Museu Verdaguer i Amics de Verdaguer, 1992) ens descobreix els principals indrets de la geografia literària de Verdaguer. Els escrits autobiogràfics del poeta i els textos de la seva estada a la Gleva han permès també de dibuixar rutes literàries vinculades a la dramàtica vida de l’autor. Les guies de la Casa-Museu Verdaguer ens brinden l’oportunitat de conèixer els principals llocs Verdaguer de la comarca d’Osona i permeten de gaudir de l’encant particular de cadascun escoltant el poeta en els seus versos. (Vilaweb.cat 19/06/08)

Mat a Sant Jordi

Sant Jordi de Puigseslloses

Aquesta foto d’en Pol està publicada avui al Blog de fotos de NacióDigital amb el títol “Mat a Sant Jordi” i el comentari “Exactament escac i mat”.

Aquesta metàfora d’escacs permet relacionar les dues notícies anteriors, d’una banda és ben visible l’impacte paisatgístic de la Mat aèria i de l’altra banda qüestiona poder “retrobar el dring de la poesia als nostres paisatges”.

Misticisme laic

El conseller d’Innovació, Josep Huguet, ha inaugurat a l’Abadia de Montserrat la senyalització del primer tram del Camí de Santiago, una de les rutes per arribar a la capital de Galícia. El tram va de Montserrat a Alcarrà, al límit d’Aragó. El pressupost per a la instal·lació de 551 senyals serà de 75.991 euros, que se distribuiran al llarg de 6 comarques, 30 municipis i 21 nuclis urbans. Huguet, junt amb el Pare Abat de Montserrat, Josep Maria Soler i del director general de Turisme, Joan Carles Vilalta, ha presentat també la guia de la primera fase del ‘Camí de Sant Jaume de Galícia a Catalunya’, segons la terminologia oficial establerta pel Departament de la Generalitat. En aquesta guia es descriu el tram comprès entre el monestir de Montserrat i Alcarràs.
El conseller Josep Huguet ha explicat que aquestes accions de la Generalitat responen a l’aposta del Departament per la recuperació de les ramificacions catalanes del Camí de Santiago. En el tram específic Montserrat-Alcarràs -ha explicat Huguet- aquesta acció “contribueix a posar en valor turístic ciutats, llocs i comarques interiors que tenen un patrimoni monumental i cultural de primer nivell però que no són conegudes des del punt de vista turístic, com pot ser el cas de la Seu Vella Lleida”.

La recuperació del Camí a Catalunya forma part de les determinacions del Pla Estratègic del Turisme a Catalunya 2005-2010 impulsat per la Direcció general de Turisme. La ruta des de Montserrat a Alcarràs té 140 quilòmetres de longitud que es poden fer en cinc etapes, d’uns 25-30 quilòmetres per terme mitjà.

El recorregut d’aquest primer tram de la ruta recorre el Bages, l’Anoia, la Segarra, l’Urgell, el Pla d’Urgell i el Segrià. Segueix aproximadament la traça de l’antiga via romana de Barcelona a Lleida i de l’històric Camino real d’Aragó, que transcorre paral·lel a l’actual carretera N-II i autovia A-2. La Camí de Santiago a Catalunya passa per monuments de gran interès com els centres històrics d’igualada, Tàrrega i Cervera. També passa per esglésies romàniques com Santa Maria del Camí o Sant Pere el Gros, entre d’altres llocs d’interès monumental i paisatgístic. (laMalla.net 17/06/08)

Fer el camí de Sant Jaume de Galícia a Catalunya i fer-lo passant per davant de monuments de gran interès, centres històrics, esglésies romàniques o grans paisatges, té avui més de turisme que no pas de religiositat, però malgrat tot és una experiència d’un misticisme laic que ens convida a tots a practicar una metàfora de la vida: Saber avançar amb ritme propi, anant lleugers d’equipatge.

Conducta

Aquest vídeo penjat avui al YouTube ens planteja la naturalesa de la conducta. Uns subratllen el paper que hi juga l’insconscient en el comportament humà, (Freud), altres donen molta importància als factors innats, (Lorenz), i per altres el reforçament és la clau per entendre la conducta sigui animal o només humana, (Skinner).

Patrimoni

El Vaticà ha prohibit que es pugui rodar a les esglésies de Roma la nova pel·lícula del director Ron Howard, “Àngels i dimonis”, basada en el llibre del mateix títol de Dan Brown. Howard, que també va dirigir “El codi Da Vinci”, s’haurà de conformar de rodar les seqüències només als exteriors de les esglésies romanes. Segons la diòcesi de Roma, el Vaticà concedeix permisos per rodar als interiors de les esglésies quan les pel·lícules són compatibles amb el sentiment religiós, però no per als films que el poden perjudicar. “Àngels i dimonis” està protagonitzada per Tom Hanks, que torna a interpretar el professor Robert Langdon d'”El codi Da Vinci”.
Així doncs, Howard, que va començar a rodar el film fa uns dies a Roma, s’haurà de conformar de gravar les seqüències només als exteriors de les esglésies romanes situades en la plaça Popolo i a la plaça Rotonda, al costat del Panteó. Amb tot, el director nord-americà recrearà al palau reial de la Caserta, al sud d’Itàlia, alguns dels escenaris de l’interior del Vaticà i de les esglésies, mentre que la resta el reproduirà als seus estudis de Los Angeles. “Àngels i dimonis”, que es desenvolupa principalment a Roma i a la Ciutat del Vaticà, està protagonitzada per Tom Hanks, que torna a interpretar el professor Robert Langdon d'”El codi Da Vinci”. El paper d’investigadora Vittoria Vetra l’interpretarà la israeliana Ayelet Zurer, mentre que el britànic Ewan McGregor serà el camarlenc Carlo Ventresca. (3cat24.cat 16/06/08)

Coincidint ahir amb la cessió a la ciutat de Barcelona del castell de Montjuïc, podem fer previsions de quan el patrimoni de l’Església també es socialitzarà, doncs, sembla inevitable que el patrimoni d’institucions decimonòniques com els exercits i l’església han de seguir passos semblants.

Dia 17: Firefox 3

Milers d’internautes de tot el món es migren per tenir la tercera versió d’un navegador que ha reeixit fer ombra a l’Internet Explorer de Microsoft: el Firefox. Falten pocs dies per al llançament, i la campanya Spread Firefox vol convertir-lo en un rècord Guiness. La web Download Day explica que volen que el Firefox 3 aconsegueixi el rècord mundial de descàrregues de programari en vint-i-quatre hores.
Per això demana la participació dels internautes: ‘Descarrega Firefox 3 durant el Download Day per tal d’ajudar a batre el rècord de descàrregues de programari en vint-i-quatre hores, així de fàcil. No demanem que t’empassis cap espasa o que facis equilibris amb trenta culleres a la cara, per més que això també seria impressionant. Hi ha un mapa amb el nombre d’usuaris de cada país que s’han compromès a ajudar a batre el rècord de descàrregues. Qui es vulgui fer una idea del Firefox 3, se’n pot descarregar la versió quasi definitiva i comprovar-ne les millores (com la d’obtenir, amb el títol d’una pàgina, la URL corresponent). Però n’hi ha més; per exemple, avisos sobre l’accés a pàgines que poden instal·lar virus a l’ordinador i una interfície adaptada a cada sistema operatiu. També hi ha novetats que no es veuen a ull nu, però que es poden comprovar: és més ràpid i necessita menys memòria RAM que no la versió anterior. De fet, explica Nitot, és fins a set vegades més ràpid que no l’Internet Explorer a l’hora d’obrir un correu del gmail, posem per cas. (Vilaweb.cat 02/06/08)  

El dia 17 tenim una oportunitat per participar en un rècord Guiness i contribuir a l’expansió del programari lliure.