Le vieux Paris n’est plus (la forme d’une ville

Change plus vite, hélas! que le coeur d’un mortel) (1)

Baudelaire pensava en la ciutat com el contenidor d’un temps compartit que podía desaparèxer pel canvis de la seva fisonomía,  l’enllumenat dels carrers, etc.

Ell viu en una societat arrebatada per la infinitud del mite del progrés que batega dins del cor dels mortals de la segona meitat del segle XIX. I potser van haver de retrobar-se amb la virtut de la temprança per poder viure el seu temps de vida.

I potser a nosaltres ens toca un nou reajustament. Les forces d’època modelen el nostre cor, i haurem de donar espai al nostre temps de vida per tal de viure i de conviure amb Internet.

Com si caminéssim per la cresta d’un precipici, darrerament m’arriba molta informació sobre el canvi de la dimensió temps i la tecnologia. Sota el títol Repensar el temps digital, el CCCB inicia un seguit de conferències

#tempsCCCB tuits

Origen: Repensar el temps en l’era digital | Article | CCCB LAB

(1) Referències: Baudelaire  LXXXIX El cigne,  Les Flors del mal,  1860