Si funcionessin les obres interactives, potser seria cert, i l’exposició Paraules pixelades: La literatura en l’era digital compliria amb la promesa del seu catàleg: la primera de gran format que es fa al món. Però a banda que la promesa pugui semblar pretenciosa, és falsa: de les 60 obres intercactives només funcionen tres o quatre.
Per a mi, la literatura, com totes les coses que em valen la pena, se situen en l’esfera de l’emoció. És dins d’aquest terreny on em nodreixo i creixo de les experiències. Si els interactius funcionessis, hauríem de parlar de l’emoció, al meu parer, de baixa intensitat que emana de com s’exhibeix aquesta literatura trans. i que transita entre la literatura, la computació i les arts visuals.
Tot text, digital o no, demana una aproximació determinada del seu lector, i la transgressió no fa res més que enriquir el mètode de lectura pel qual va ser ideat. Ni encert en la aproximació a les obres ni transgressió: els interactius i les apps no poden ser exhibits com si fossin quadres, malgrat als interactius els pengi un ratolí. Cap consideració a l’espai de la íntima descoberta, de l’experiència personal. Oh ;(
Em quedo amb la contextualització històrica de les obres , especialment amb les referències de Rayuela i amb la literatura laberíntica de Borges presents a l’exposició dins dels pioners, referents en el trencament de la linealitat del text, i aquests, caram!, com m’emocionen encara ara.
Esperem que la e-lit ( literatura electrònica) maduri, i que els seus canals de difusió, abans de mostrar-la com un experiment que falla més que una escopeta de fira, l’ajudi a fer-ho.
Deixa un comentari