Glogster:posters digitals

Ja  fa un temps que treballem amb els alumnes del cicle superior el tema de les presentacions.

Les presentacions acostumen a ser la conclusió del treball cooperatiu, una de les maneres de fer arribar a la resta de companys tot allò que  hem après amb un determinat projecte o tema.

Fins ara hem treballat tant amb el programari de Microsoft (PowerPoint) com amb el programari lliure (OpenOffice), però ara us vull parlar d’una eina que hem començat a utilitzar amb els nois i noies de 6è. Es tracta de Glogster, una eina on-line per a l’elaboració de posters digitals.

És una eina que permet, amb un simple registre gratuït, elaborar posters on podem incrustar só, imatge, vídeos, text…

El funcionament és molt intuïtiu i permet compartir el resultat tant a través de les xarxes socials com per correu electrònic. També genera un codi per incrustar-ho a qualsevol pàgina web o bloc.

A més a més, si ets mestre et pots registrar a l’opció EDU, que permet crear, de manera gratuita, fins a 50 comptes per alumnes visibles i controlables pel professor.

Ara l’estem utilitzant per a que cada equip de treball cooperatiu es presenti als companys, digui quins són els seus objectius, les coses que els hi agraden… De moment no planteja cap dificultat i, malgrat que la interfície  està en anglès, el seu funcionament és tan intuïtiu que el poden utilitzar els nois i noies de 6è  sense gaires problemes.

 



Fotobabble: imatge i audio

Via Twitter m’arriba una entrada del Bloc del Seminari Permanent en TIC per a la Formació de persones adultes.
Ens presenta Fotobabble, una aplicació en línia que permet pujar una imatge i gravar-hi un text que hi faci referència. El resultat el podem compartir utilitzant la URL associada o incrustant-l’ho allà on volguem. També el podem enviar per e-mail, via Twitter, Facebook o una infinitat de xarxes socials més.
El resultat és semblant a aquest:


Els passos a seguir són fàcils i ràpids:
* registrar-se a la web
* pujar una fotografia
* gravar el text.
Les possibilitats didàctiques són infinites i ja tinc ganes de començar a descobrir-les.



Interpretar la informació d’Internet

Em llevo amb la notícia a la ràdio de que Internet disminueix la capacitat de concentració dels joves. Per fer aquesta afirmació es bassen en la manera en que un grup de joves analitza la informació provinent de pàgines web i en les diferències respecte a com ho fan els adults.

La noticia em fa pensar en un article que van publicar a Eduteka al mes de maig.

EDUTEKA és, segons ells mateixos, “un Portal Educativo gratuito actualizado mensualmente desde Cali, Colombia, por la Fundación Gabriel Piedrahita Uribe”.

El portal ofereix recursos TIC, eines per l’escola, espais de col·laboració i moltes altres coses. Una d’elles és la resenya i traducció d’articles i llibres relacionats amb l’ensenyament i les noves tecnologies.

Al mes de maig es van fer ressó del llibre d’Alan November “Web literacy for educators”.

De tot el que es comenta sobre el llibre, el que m’ha semblat més interessant, sobretot per treballar a les nostres aules,  són les quatre passes que recomana per avaluar críticament la informació que trobem a la web.  En November les anomena amb l’acrònim REAL (per les seves inicials en anglès)

R = Llegeix l’adreça  Web   (Read the URL)
E = Examina el contingut    (Examine the content)
A = Pregunta pels autors i editors   (Ask about the author and publisher)
L = Explora els enllaços (Look at the links)

Es preten que aquestes quatre passes ajudin als estudiants a pensar de manera crítica respecte als continguts i als autors de les informacions que es troben a la xarxa.

Eduteka fa un resum d’aquests 4 punts:

R = Llegeix l’adreça Web    (Read the URL)
No és el mateix buscar imformació a la xarxa que a un llibre. Els llibres sempre tenen referències bibliogràfiques, editorial, data de publicació i algunes dades sobre l’autor. A moltes pàgines d’Internet aquesta informació no hi és, cosa que planteja dubtes sobre la veracitat o validesa dels continguts publicats.

November planteja tres preguntes quan es llegeix la  URL que ajudin a avaluar la informació que facilita la pàgina:

  1. Reconeixes el nom del domini?  El nom del domini ens pot donar pistes sobre la qualitat de la informació.
  2. Quina és l’extensió del nom del domini? Ens indica a quin tipus d’organització pertany l’adreça.
  3. Es tracta d’una pàgina personal? Si la URL inclou caràcters especials com
    ~, % o paraules com users, people o members indica que la informació pertany a una persona particular i que, per tant, la informació pot ser una opinió personal.

E = Examina el contingut de la pàgina (Examine the content)
Cal fer-se unes quantes preguntes per avaluar una pàgina web:

  • És útil la información per el tema sobre el que estic investigant?
  • Proporciona recursos i enllaços adicionals?.  Funcionen els enllaços?
  • El lloc està actualitzat? Quan es va actualitzar per última vegada?
  • La informació de la web contradiu la que he trobat  abans a altres llocs?
  • En quin format Web es presenten els continguts? (article, bloc, llibre, notícia, entrevista, assaig)
  • En quina data es van publicar els continguts? Són actuals? Estan vigents?
  • quin és el propòsit dels continguts?  (informar, vendre, persuadir al lector sobre alguna idea)
  • Els continguts ofereixen informació útil per a les meves necessitats?
  • Els continguts es presenten de manera clara, lliures de faltes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques?
  • Les imatges i continguts de la pàgina intenten persuadir-te d’interessos polítics, socials, religiosos o culturals que poden desviar l’objectivitat de ls informació?
  • Si hi ha gràfics i taules que contenen informació, estan retolades clarament i són fàcils de llegir?
  • Si la información publicada a la página Web prové d’altres fonts, es citen aquestes correctament?

A = Pregunta pels autors i editors (Ask about the author and publisher)
Algunes pàgines d’Internet es publiquen sense el control de persones o organitzacions amb autoritat suficient sobre el tema que tracten.
Per avaluar la validesa de l’autoria d’una pàgina es poden utilitzar les següents preguntes:

  • A la pàgina apareix el nom de l’autor o autors?
  • L’autor facilita una adreça de contacte?
  • Es mostra informació biogràfica de l’autor? Té un enllaç del tipus “Qui sóm”?
  • L’autor o autors són experts reconeguts en el tema?
  • Quina informació sobre l’autor es troba a la xarxa?

L = Explora els enllaços (Look at the links)

L’últim pas consisteix en inspeccionar els enllaços que ofereix la pàgina web que estem analitzant.

  • Enllaços que vinculen altres llocs des de la pàgina que estem utilitzant: verificar que tinguin un nom de domini adient, comprovar que al consultar-los no canvïin les URL.
  • Enllaços d’altres llocs que vinculen la pàgina que analitcem: quina relació tenen amb el lloc? Per què l’enllacen o en fan referència? Que diu el lloc sobre la pàgina a la que en fa referència?

Segons November, utilitzar sistemàticament aquests quatre punts quan es busca informació ajuda als estudiants en l’avaluació crítica de les fonts d’informació provinent d’Internet i a desenvolupar estratègies de cerca que els permeterà ser més eficients i efectius per a solucionar problemes d’informació.



Marcadors socials

La feina i altres afers m’ha impedit mantenir actualitzada aquesta web i, per tant, se m’ha acumulat la feina.

Entre la feina pendent tenia comentar un post que Juanmi Muñoz, mestre i pedagog d’ofici com ell mateix es defineix, va publicar el mes de febrer. Aquest mestre manté un bloc ple de reflexions i recursos sobre la utilització dels recursos TAC a l’escola.

El mes de febrer va publicar una reflexió i un “quasi” tutorial sobre la utilització pedagògica dels marcadors socials.

Els marcadors socials, (deliciousmister wong, i d’altres que hi ha al mercat) ens permeten tenir les nostres adreces d’interès a un servidor extern, a internet, sense haver d’estar guardades al navegador del nostre ordinador. Això ens facilita tenir-les sempre a mà, sigui quin sigui el terminal que estem fent servir; podem classificar-les,  ordenar-les i, sobretot, compartir-les. Podem veure les dels nostres amics que també utilitzin aquest servei i les de tots aquells usuaris que les vunguin fer públiques.

La utilització d’etiquetes facilita molt la feina de cerca; tenim classificades totes aquelles adreces que altres usuaris ja han buscat, classificat i etiquetat. Només cal clicar el terme que volem (recursos, infantil, educació, fotos….) i tindrem totes les adreces que altres usuaris han etiquetat així.

El fet de poder compartir-les és el que aprofita Juanmi Muñoz per posar un exemple de com organitzar un  treball cooperatiui aprofitar aquesta i altres eines que ens ofereix la web 2.0

En Juanmi es decanta per utilitzar Mister Wong, tria amb la que estic d’acord. Delicius t’obliga a fer-te un compte Yahoo!, que és gratuït, però quan tens molts comptes de correu no deixa de ser un inconvenient més; a més a més, només està en anglès i si el volem utilitzar amb els alumnes, potser no tenen el nivell necessari. Mister Wong es pot triar també en castellà i resulta molt intuitiu i fàcil d’utilitzar.

Ara només cal llegir-se el document i animar-se a posar-ho en pràctica.