Isaac Albéniz va néixer a Camprodon (Ripollès) el 29 de maig de 1860.
El seu pare Àngel Albéniz era funcionari de duanes de l’estat destinat a aquesta població, la seva mare era Dolors Pascual originaria de Figueres.
Autèntic nen prodigi doncs ja als quatre anys va aparèixer al teatre Romea de Barcelona, on els seus pares van passat a residir a poc d’haver nascut, interpretant una fantasia sobre les “I vespri Siciliani – Vespres sicilianes” de Verdi .
El seu primer mestre va ser Narcís Oliveras. Més endavant, a París als sis anys cursava estudis amb Antoine François Marmontel primer i més endavant en el Conservatori. A vuit anys donava concerts a moltes ciutats i poblacions catalanes.
Amb vocació clara de pianista des del primer moment, la seva música la trobem als repertoris dels grans intèrprets, que l’han triat com a una clara referència de la música popular andalusa per a aquest instrument.
Els motius d’inspiració andalusa ocupen una part important de la seva producció com a compositor – malgrat el seu naixement a Catalunya, la seva producció de música d’inspiració catalana no es tant abundant -. Això no es obstacle a que Albéniz fos un home eminentment català, d’aquells que podríem dir-ne “català universal”.
Una molt moguda:
El fet de ser el seu pare Àngel Albéniz funcionari de l’estat va produir que ja de petit anés a raure a diversos llocs de la geografia espanyola. Va néixer a Camprodon perquè aleshores hi estava destinat el seu pare. Al cap de tres anys el destinen a Sitges, i després de només pocs mesos, a Barcelona. Anys després és represaliat i va a parar a la oficina de duanes del port d’Almeria, lloc que perd per les seves implicacions polítiques i la família torna cap a Barcelona, malgrat que Albéniz (que té vuit anys) és aleshores a Madrid (on aprovarà l’examen de primer de solfeig en el conservatori de la capital). El mes de juliol, nou canvi de domicili, ara cap a Càceres.
Va de Càceres a Madrid regularment fins que se li acaba el destí al seu pare, per tal d’assistir a les classes de solfeig de Feliciano Primo, i de piano per Manuel Mendizábal. Amb deu anys, dona recitals amb entusiasme a tots el llocs on li és adient, mentre no deixa d’estudiar.
Torna a ser destinat el pare a Madrid, i allà va tota la família. Es l’època en que es dona a conèixer amb recitals a Valladolid, Salamanca, Palencia, León, Oviedo, Ávila, El Escorial, un ampli recorregut per Andalusia, en fi, un reguitzell de pobles i poblets on ja comença a ser demanada la presencia del jove pianista.
Quan té catorze anys la seva germana Blanca es suïcida al Parc del Retiro de Madrid, on era membre del cor del teatre de la Sarsuela.
L’any 1875 el seu pare, Ángel Albéniz, es nomenat “Interventor general de correus” a Puerto Rico i La Habana, novament l’any següent tornarà a perdre aquest treball el que el farà retornar a Madrid. Però per a Isaac totes aquestes circumstàncies no son res més que una genial manera de donar-se a conèixer i de visitar un nou país. Durant aquest període actuà a ciutats com San Juan de Puerto Rico, Santiago de Cuba, així com a locals diversos de La Habana.
Música: Suite Española ,Leyenda,Rumores
Música simfònica:
-Suite característica per a orquestra (ca.1886)
-Escenes simfòniques catalanes (1888-1889)
-La Alhambra (1896-1897)
-Petit Suite –Sérénade Lorraine (1898)
-Rapsòdia Almogàver (1899)
-Catalonia, suite popular per orquestra en tres parts (1899) Per a piano
-Marxa militar (1869)
-Pavana fàcil per a mans petites Opus 83 (1881)
-Serenata napolitana (1882)
-Pavana-caprici Opus 12 (1882)
-Estudi – impromptu Opus 56 (1882)
-Barcarola Opus 23 (1883)
-Sis petits valsos Opus 25 (1884)
-Sonata nº 1 Opus 28 (1884)
-Estudi de concert Opus 29 (1885, 3 de juliol)
-Serenata aràbiga (ca.1885)
-Suite morisca (ca.1884)
-Estudi de concert en Mi menor Opus 21 (1885)
-Desig, estudi de concert Opus 40 (1885) “A la meva dona”
-Primera suite antiga Opus 54 (ca.1885)
-Sis masurques de saló Opus 66 (ca.1885)
-Primera suite espanyola Opus 47 (1883-1894)
-Angoixa, romança sense paraules (1996)
-Segona suite antiga Opus 64 (1886)
-Set estudis en els tons naturals majors Opus 65 (1886)
-Minuet en Sol menor (1886)
-Tercer minuet (1886)
-Rapsòdia cubana en Sol major Opus 66 (1886)
-Sis danses espanyoles (1886)
-Tercera suite antiga (1886)
-Rapsòdia espanyola per a dos pianos Opus 70 (1886)
-Rapsòdia espanyola Opus 70 (1887)
-Records de viatge Opus 71 (1886-1887)
-Sonata nº 4 en La major Opus 72 (1887)
-Records, masurca Opus 80 (1887)
-Masurca de saló en mi bemoll major Opus 81 (1887)
-Sonata nº 5 en Sol bemoll major Opus 82 (1887)
-Vals champagne, vals de saló (1888)
-Dotze peces característiques Opus 92 (1888)
-Amalia, masurca de saló Opus 95 (1888)
-Ricordatti, masurca de saló Opus 96 (1888)
-Segona suite espanyola Opus 97 (ca.1889)
-Serenata espanyola Opus 181 (1889)
-Cádiz-gaditana (ca.1889)
-Dues danses espanyoles Opus 164 (ca.1889)
-Espanya: Sis fulles d’àlbum Opus 165 (1890)
-L’Automme Vals Opus 170 (1890)
-Zambra granadina en Re menor (ca.1890)
-Mallorca, barcarola Opus 202 (1890)
-Rêves Opus 201 (Somnis 1890-1891)
-Zorzico en Mi menor (1891)
-Les Saisons (També conegut com “Album of Miniatures” (1892)
-Chants d’Espagne Opus 232 (1891-1894)
-Espagne: Souvenirs (1896-1897)
-La Vega (1897)
-Tres improvisacions en Fa sostingut menor (1903)
-Iberia, “12 nouvelles impressions en quatre cahiers” (1905-1908)
-Navarra (1907)
-Azulejos (Acabada per Enric Granados 1909)
Música concertant:
-Rapsòdia espanyola per a piano i orquestra Opus 70 (1887)
-Primer concert per a piano i orquestra -Concert fantàstic Opus 78 (1885-1887)
-Segon concert per a piano i orquestra (inacabat 1892)
Música de cambra:
-Suite de concert per a sextet (1883)
-Berceuse per a violí i piano (1890)
Música instrumental:
Obra escénica:
Òpera
-The Magic Opal (1892-1893)
-Poor Jonathan (1893)
-Henry Clifford (1893-1895)
-Pepita Jiménez (1895)
-Mar i cel (Inacabada 1897)
-La Sérénade (Esbossada 1899)
-Merlin (1897-1902)
-Launcelot (1902-1904)
-Guenevere (Esbossada)
-La morena (Esbossada 1905)
Sarsuela
-Cuanto más viejo… (1881-1882)
-Catalans de Gracia (1882)
-Sant Antoni de la Florida (1894)
-La real hembra (Inacabada 1902)
Música incidental
-Poèmes d’amour (1892)
-The Song of Songs (Esbossada 1905)
Música vocal:
Veu i piano
-Cinq rimes de Bécquer Opus 7 (1886)
-Sis balades sobre texts de la marquesa de Bolaños (1887)
-Chanson de Barberine (ca.1889)
-A Nelli, sis cançons per cant i piano (1896)
-Has marxat per sempre, Elena? (1896)
-Seras meva? (1896)
-Separats! (1896)
-Dos fragments en prosa (1897)
-Succeeix amb l’amor (1897)
-L’asamblea de les rates (Incomplet ca.1897)
-Els dons dels deus (1897)
-L’oruga (1903)
-Quatre cançons (1908)
Música coral
-El Crist (Manuscrit ilocalitzat ca.1885)
-Domine ne in furore, Salm VI del Ofici de Difunts (1885)
-Lo Llacsó (Esbossat 1896)
Epitafi a Isaac Albéniz (Federico García Lorca):
| Català | Original en Castellà |
| Aquesta pedra que veiem aixecada sobre herbes de mort i fang fosc guarda lira d’ombra, sol madur, urna de cant sola i vessada.Des de la sal de Cadis a Granada que aixeca en aigua un mur perpetu en cavall andalús de dur accent la teva ombra gemega per la llum daurada.Oh dolç mort de mà petita! Oh música i bondat entreteixida! Oh pupila d’astor, cor sa!.Dorm cel infinit neu estesa Somia hivern de foc, gris estiu Dorm en oblit de la teva vella vida! |
Esta piedra que vemos levantada sobre hierbas de muerte y barro oscuro guarda lira de sombra, sol maduro, urna de canto sola y derramada.Desde la sal de Cádiz a Granada que erige en agua un perpetuo muro en caballo andaluz de acento duro tu sombra gime por la luz dorada.¡Oh dulce muerto de pequeña mano ¡Oh música y bondad entretegida ¡Oh pupila de azor, corazon sano.Duerme cielo sin fin nieve tendida Sueña invierno de lumbre, gris verano ¡Duerme en olvido de tu vieja vida!14 de Desembre de 1935 |
