El dia a dia, és vertiginós.
Tot just apunta un nou dia. Sona el despertador i tot recomença de nou. Mentre un inicia el seu nou repte, l’altre, encara negra nit, fa una estona que es prepara i apunt ja, marxa per tornar tard, potser massa tard. Mentre el més petit encara somia, jo enfilo encara amb els ulls mig clucs, el camí cap a la dutxa.
… .
A Casa l’Alen el vertigen de bon matí pren de sobte un caire tranquil. Avui no sona el despertador, però, sense aquest soroll, els ulls grans i desperts de l’Alen s’obren, reconeix que era el seu temps d’iniciar un nou dia. Però … clar cap a on? Ahir va perdre la seva feina. Avui no calia matinar. Tenia temps, podia encantar-se per mirar a cada minut com s’aclaria la lluminositat de la finestra.
… .
Avui la Vane, es desperta neguitosa, per ella serà tot nou, i gran. Nous espais i nous companys. Noves maneres de fer i… . Avui la Vane comença a l’institut de la ciutat.
… .
La Maria, fa anys que pot gaudir de la plenitud del temps, malgrat sempre aprofita intensament cada minut, ho fa de forma serena, tranquil·la, amb la serenor que dona haver viscut en altres temps el vertiginós món que ara ens toca viure a nosaltres. Ella respira pausada mentre fa una puntada, o eixeca la mirada mentre explica com era la vida abans.
… .
A casa de l’Eloi es viu una forta barreja de sentiments i emocions contradictòries. Neix una esperança, una vida pròpia. Però a la vegada s’estronquen les preidees que la Marta i en Pau tenien sobre el com seria el seu petit. Té una síndrome estranya i cal esperar, però s’oloren problemes que avui no tenen clar com superaran, només la calidesa del seu petit els dona forces per afrontar aquest tràngol i entre la tristor, sorgeix l’esperança.
… .
La Maite fa temps que demostra que per ella el temps, el dia a dia, és un repte i una consecució. Des de la seva cadira de rodes elèctrica, cada jorn representa la superació, la lluita i la consecució. I, als seus ulls l’alegria.
… .
La Fatu, plora. Sola, amb dos petits, ha rebut notícies escrites de l’Àfrica. Una notificació: Samuel és mort. Ara més sola que mai i en un país llunyà. Sense feina estable i sense l’esperança ferma de refer-se i retrobar-se en moments millors. Són moments amargs. Va perdre els pares ja fa temps, en estúpides guerres de poders, on sembla no tenir valor la vida, i va iniciar un llarg viatge amb esperances i desitjos.
… . vides1
En Jordi progressa, li caldrà matinar més, però un nou càrrec l’espera més enllà dels 60 Km de recorregut. Per ell el so del despertador és música que el porta més a prop de la seva glòria, malgrat sap que ara té més responsabilitat, vol assumir-la i amb ganes es mira al mirall i es diu un SÍ ferm amb un somriure.
… .