Aquest matí ens hem llevat ben d’hora i cap a l’escola. Hem trigat uns 40 minuts per una carretera ben peculiar… Finalment hem arribat a l’escola i ja ens esperava la Sra. Directora i l’alcalde del poble.

Avui era el dia dels nens (The Children Day) i totes les activitats estaven pensades per fer jocs amb els nens.

En primer lloc la directora i l’alcalde han fet el seu discurs i després cada país ens hem presentat dient HOLA cadascú en la seva pròpia llengua.  Tot seguit ha començat el magnífic esmorzar… Hi havia pastís (regal de l’alcalde), amanides, dolços fets pels pares i mares…i si et quedaves amb gana han preparat una magnífica barbacoa amb salsitxes i una sopa per acompanyar. Tot estava molt bo!

Ha seguit amb el festival amb diverses actuacions dels alumnes… i també de les mestres…

A les 14.00 hem acabat i cap a dinar en una pizzeria. Hem anat en una pizzeria a menjar la típica pizza polonesa. Molt bona! Ah i per cert molt barat. Ens ha costat 3,50 per persona. Hi havia amanides, pizzes, cafès i beguda!

Ara a les 19.30 a sopar.

De monent fins aqui…Si voleu més ja ho sabeu!

Nosaltres estem exportant les COSES BONES que tenim.

Bones!!!

Ja som a Polonia!!!

Qui demana una mica més d’acció? A nosaltres (de moment no ens passen coses tant extranyes com als que vàreu anar a Turquia)!!! Son els aires de Turquia… perque a ells si els passen coses… perden l’avió, avui el bus, un mestre s’ha deixat la jaqueta a l’hotel de Berlín…. en fi…Turkish partners are special!

Molts records de part de tothom! Avui ja ens hem trobat amb France, Italy, Greece i Turkey. Bulgaria arriba aquesta nit i Irlanda demà a la nit. Petons i abraçades de part de tots!

Avui a Berlín estava ple de gent. Hi havia un festival de música pels carrers del centre i també una bicicletada popular. La gent prenent el sol als camps de gespa, remullant-se els nens a les fonts…(feia caloreta però no tanta). Hem passejat una estona pel centre de Berlín i desprès hem fet una volta amb el bus turístic.

A les 17.00 de la tarda hem anat direcció a l’aeroport de Tegel per agafar un bus que ens portès a Szeczin (Poland). A les 21.00 de la nit hem arribat al nostre destí!!!

L’hotel està bé i la ciutat doncs fins demà no direm el que ens sembla… la primera nit val mes no opinar…

Bé demà cap a l’escola al Festival de Música. Ens tocarà cantar l’himne del Comenius i ballar alguna dança… Ja us ho explicarem!

Bona nit i fins demà!

Hola!

Avui dissabte hem visitat la bonica ciutat de Berlin. Hem fet una llarga passejada visitant Alexanderplatz, la Catedral, la zona de Museus, la porta de Branderburgo, el mur de Berlín… i moltes d’altres coses interessants.

Ha fet solet i caloreta durant tot el dia. De moment molt bé!

Aquesta tarda ens hem trobat amb els partners de França i Itàlia. I sabeu què ha passat? Doncs que el Mert i companyia han perdut l’avió de Istambul a Berlin ja que el vol de Samsun a Istambul va arribar amb retard! Sempre els passa alguna cosa…

Hem anat a sopar i desprès tots a dormir que tots fèiem unes cares de cansats i cansades…

Demà al matí encara passejare per Berlín i a la tarda cap a Szcezin (Poland).

Fins demà!

Bones,

Ja estem al nostre primer destí: Berlin.

Aquest matí hem agafat el tren cap a Barcelona a les 08.00. Hem arribat a Sants i cap a  l’aeroport. Tot bé sense cap passaport ni DNI caducat.

A les 16.00 de la tarda hem arribat a Berlín i ens hem instal.lat a l ‘hotel. Està força bé! Hem dinat gairebé a les 5 de la tarda! I a passejar pels voltants…

Ara anem a descansar que ha estat un dia força llarg… Demà arriben els partners de Turquia, França i Itàlia.

Bona nit i fins demà!

Com podeu veure, tenim el material necessari per ensenyar als alumnes de Polònia com fem LA MONA a casa nostra!

El proper divendres dia 30 de Maig  realitzem l’últim viatge Comenius d’aquest curs escolar. Aquest cop tres mestres de la ZER visitaran l’escola de Polònia. És una escola petita situada en un poblet proper a Szcezin.

Les mestres que participen en aquest viatge són:

• Laura Jurado (mestra de Cicle Inicial de l’escola de Gerb)

•Salomé Justicia (mestra de Cicle Inicial de l’escola d’Os de Balaguer)

•Laura de Frutos (mestra itinerant de llengua anglesa)

En aquesta trobada posarem en comú totes les tasques fetes durant aquest primer any de Projecte Comenius. Explicarem als nens i nenes de l’escola de Polònia dues festes catalanes de primavera: La Mona i Sant Jordi.

Estigueu atents que ben aviat rebreu notícies noves d’aquesta nova aventura!

Sense casi dormir i amb les maletes a punt d’explotar, l’expedició catalana es va dirigir a la recerca d’un mitjà de transport que el dugués de l’hotel a l’autocar que anava a l’aeroport minimalista de Samsun.

Amb un Turkinglish molt treballat, després de força dies de pràctica, ens vam entendre amb el recepcionista de l’hotel i d’una revolada ens vam plantar a l’autocar. Després de dues llargues hores de trajecte en autocar, amenitzades per un fabulós fil musical amb els” hits locals” vam arribar a l’aeroport de Samun. Allí, després d’agafar una mica de forces per poder fer front a la llarga jornada que ens esperava vam embarcar en direcció a Istambul.

Els dos controls de passaports pels que vam passar van ser els dos moments més crítics de la jornada, però un bon somriure i algun que altre ullet van servir per poder travessar-los sense cap contratemps. Així doncs, tot i que algun ja somiava en passar un setmana amb gastos pagats a l’ambaixada espanyola d’Istambul, vam aterrar en terra catalana sans i estalvis.

Ara, a recuperar forces pel dilluns.

El dijous al matí vam anar per última vegada a l’escola, on els nens i nenes ens van ensenyar com jugaven a diversos jocs tradicionals turcs. Per sorpresa nostra, la majoria dels jocs que ens van mostrar tenien moltes similituds amb els jocs que juguem aquí.

Com podreu suposar no vam dubtar gens en participar en alguns dels jocs, i amb més o menys sort, vam deixar el pavelló ben alt tot i les trampes que vam haver de suportar.

Per la tarda, després d’una estona de lleure, vam anar al telefèric de la ciutat per poder apreciar les seves vistes des d’una altra perspectiva, tot i que l’espessa boira ens ho va impedir fer amb claredat, va valer la pena.

Les últimes compres van ocupar les nostres darreres hores a la ciutat costanera d’Ordu, i acte seguit un emotiu sopar va concloure la tercera trobada de coordinació del projecte Comenius Festivals.

Avui ha sigut un dia de molts contrastos. Al matí hem vist per primera vegada l’escola d’Ordu. Acostumats com estem a les nostres petites escoles, ens ha sorprès força l’escola de Turquia, ja que quasi bé arriben als 1000 alumnes, si bé hi ha en la mateixa escola alumnes de 3 a 14 anys.

El que ens ha cridat l’atenció és que dins dels càrrecs que fan els alumnes n’hi ha un que és el de conserge de cada replà. Per evitar que el lloc quedi buit els alumnes fan torns durant tota la jornada.

A l’escola hi treballen cinquanta mestres i compta amb diverses instal·lacions. Cal destacar que al costat de l’escola hi ha uns equipaments esportius municipals dels quals en poden gaudir.

A mig matí hem fet una classe amb els alumne de cinquè curs. Els hem explicat d’on veniem algunes paraules en català, i hem comparat coses típiques de Turquia i de Catalunya. Després hem anat al pati i els hem ensenyat un parell de jocs típics catalans.

A l’hora de dinar, l’Ampa de l’escola que és molt “variopinta” ens ha deleitat amb una degustació de menjars típics del país. Tot estava molt bo i a més a més ens han amenitzar el dinar amb diferents actuacions dels alumnes. Al final del dinar els mestres hem participar en un acte folklòric i hem après i ballar una dansa típica.

Sense més dilacions ens hem dirigir cap a l’hotel per realitzar la sessió de treball i fer una cocexió amb skipe amb l’escola de les Avellanes. Tots han estar molt contents de poder intercanviar unes paraules amb la coordinadora i “alma mater” del projecte.

Després de sopar hem pogut gaudir d’un espectacle de música en viu amenitzat per n cantant amb molt plumatge i poca veu, tot tastant unes begudes típiques de la terra otomana.

Avui hem començat la jornada amb solet i bona temperatura.

Primerament hem anat a visitar al “Governor of the city”. Allí ens han rebut molt cordialment. Un cop fetes les respectives presentacions dels diferents països que participem al comenius ens han ofert un petit obsequi.

A continuació ens hem dirigit a la “Tasbasi Church” un edifici que va ser l’antiga presó d’Ordu.

Després d’aquesta visita ja se’ns ha fet l’hora de dinar i ho hem fet a Bolaman en un restaurant a peu de mar. Abans però, hem passejat pel seu petit port i hem arribat fins al far. Seguidament hem tornat a l’autocar que ens ha dut fins a un restaurant-mirador  des d’on es podia apreciar unes espectaculars vistes d’una de les badies del mar Negre.

Per acabar el recorregut hem fet parada a l’església de “Jason Cape” situada als afores de la ciutat.

Finalment hem tornat cap a Ordu on hem fet un tomb pel casc antic i hem pogut entrar i conèixer una mesquita.

Així que després d’aquest dia cultural hem tornat a l’hotel per sopar i descansar. Cal destacar que el sopar ha estat marcat per la puntualitat canària.

I fins aquí la crònica d’avui.

Avui ens hem llevat d’hora per poder aprofitar el màxim les hores de sol ja que aquí a quarts de 7 es fa fosc.

A les vuit ens hem posat en marxa i ens hem dirigit cap a Trabzon vorejant la costa del mar Negre. Hem pogut apreciar els diferents contrastos que ofereix el país, tant pel que fa als seus habitants com en el paisatge i les ciutats.

Després de fer un mos ens hem dirigit al monestir de Sümela, un temple cristià en territori musulmà. Una construcció espectacular del s. XIV a uns 1600 metres d’alçada. Molt maco! El paisatge de muntanya nevat li donava un toc bucòlic.

Després de la visita hem tornat cap a l’autocar que ens portaria de reton a l’hotel, abans però hem parat a sopar en un restaurant amb una decoració típica del país.

Ha estat una jornada llarga de viatge però ha valgut la pena!