El temps a Bulgària és realment imprevisible. Aquest matí ens hem llevat i estava nevant. Per sort durant el dia, la cosa ha millorat.
Avui tocava visita a una de les ciutats amb més història del país, i que durant alguns anys va ser la capital del país, Valiko Tarnovo. Avui en dia, s’ha convertit en una de les ciutats més prosperes del país, on vam poder visitar un fantàstic museu de cera i passejar pels seus turístics carrers plens de comerços, i aprofitar per fer les darreres compres.
Després de dinar vam tornar a Lovech, i vam començar preparar les maletes per la tornada. A la nit, el sopar de comiat va estar ple de bon ambient, moltes rialles, alguna llàgrima i citant-nos tots per d’aquí dos mesos en terres catalanes.
El viatges de retorn com sempre cansats, molts cansats, …
Després de veure que el nostre vol no sortia a la llista de sortides i d’uns moments de caos, vam anar a la terminal correcta i tot solucionat… Bé, tot tampoc, vam haver de practicar el “bulgarenglish” per assabentar-nos de com es factura l’equipatge amb l’aerolínia Wizz Air, tota una aventura…
I per fi, pels vols de mitjanit tots a casa.