Avui ha sigut un dia de molts contrastos. Al matí hem vist per primera vegada l’escola d’Ordu. Acostumats com estem a les nostres petites escoles, ens ha sorprès força l’escola de Turquia, ja que quasi bé arriben als 1000 alumnes, si bé hi ha en la mateixa escola alumnes de 3 a 14 anys.

El que ens ha cridat l’atenció és que dins dels càrrecs que fan els alumnes n’hi ha un que és el de conserge de cada replà. Per evitar que el lloc quedi buit els alumnes fan torns durant tota la jornada.

A l’escola hi treballen cinquanta mestres i compta amb diverses instal·lacions. Cal destacar que al costat de l’escola hi ha uns equipaments esportius municipals dels quals en poden gaudir.

A mig matí hem fet una classe amb els alumne de cinquè curs. Els hem explicat d’on veniem algunes paraules en català, i hem comparat coses típiques de Turquia i de Catalunya. Després hem anat al pati i els hem ensenyat un parell de jocs típics catalans.

A l’hora de dinar, l’Ampa de l’escola que és molt “variopinta” ens ha deleitat amb una degustació de menjars típics del país. Tot estava molt bo i a més a més ens han amenitzar el dinar amb diferents actuacions dels alumnes. Al final del dinar els mestres hem participar en un acte folklòric i hem après i ballar una dansa típica.

Sense més dilacions ens hem dirigir cap a l’hotel per realitzar la sessió de treball i fer una cocexió amb skipe amb l’escola de les Avellanes. Tots han estar molt contents de poder intercanviar unes paraules amb la coordinadora i “alma mater” del projecte.

Després de sopar hem pogut gaudir d’un espectacle de música en viu amenitzat per n cantant amb molt plumatge i poca veu, tot tastant unes begudes típiques de la terra otomana.