Sense casi dormir i amb les maletes a punt d’explotar, l’expedició catalana es va dirigir a la recerca d’un mitjà de transport que el dugués de l’hotel a l’autocar que anava a l’aeroport minimalista de Samsun.

Amb un Turkinglish molt treballat, després de força dies de pràctica, ens vam entendre amb el recepcionista de l’hotel i d’una revolada ens vam plantar a l’autocar. Després de dues llargues hores de trajecte en autocar, amenitzades per un fabulós fil musical amb els” hits locals” vam arribar a l’aeroport de Samun. Allí, després d’agafar una mica de forces per poder fer front a la llarga jornada que ens esperava vam embarcar en direcció a Istambul.

Els dos controls de passaports pels que vam passar van ser els dos moments més crítics de la jornada, però un bon somriure i algun que altre ullet van servir per poder travessar-los sense cap contratemps. Així doncs, tot i que algun ja somiava en passar un setmana amb gastos pagats a l’ambaixada espanyola d’Istambul, vam aterrar en terra catalana sans i estalvis.

Ara, a recuperar forces pel dilluns.