Barcelona fou la primera ciutat de la República que patí els bombardeigs aeris indiscriminats per part dels insurrectes, espècimens que es feien dir “els nacionals”. Com que no s’havia pensat mai que existís un enemic capaç de bombardejar la població civil, s’estava molt lluny de conèixer la potencia destructora dels atacs aeris sobre la ciutat. Després dels primers bombardeigs es va veure que l’ocupació en massa dels subterranis del metro i ferrocarril feia necessari la construcció de més resguards. Els mateixos ciutadans van assumir la seva defensa construint refugis repartits per la ciutat, amb un desconeixement real de la capacitat resistent del blindatge dels subterranis. Els homes joves estaven al front de guerra i els túnels els van haver de fer entre les dones, els nens i les persones grans. A Barcelona, en dos anys s’hi van construir 1,400 refugis, 288 al territori que forma l’actual districte de Sants-Montjuïc, i un d’ells va ser l’anomenat refugi 307, construït entre els veïns del Poblesec.
El museu d’història de Barcelona organitza visites comentades. Us proposo visitar-lo i comentar-ne l’experiència després, perquè val la pena. En Raul i jo vam fer la visita i ens va semblar molt enriquidora!
La direcció és: c/ Nou de la Rambla, 169 Barcelona. El preu de l’entrada son 3E .
