L’Elefant Petit a P-3
A P-3, P-4 i P-5 hem treballat l’audició “L’Elefant petit” d’Henry Mancini, el creador de la música de la Pantera Rosa i moltes d’altres del cinema.
Els hi ha agradat molt i aquí podem veure els nens i nenes de P-3 en plena actuació:
Danses a l’escola
Per acabar el segon trimestre els alumnes de l’escola van ballar una dansa per nivell.
Si voleu podeu escoltar la de P-3 “Allegria” del Cirque du Soleil:
A la classe de música sempre destinem uns quinze minuts a tocar instruments de percussió. Aquí podeu veure als nens i nenes de P-3 tocant instruments de fusta. Ho fan molt bé!
Cantània
Aquest any els alumnes de 6è participaran a l’onzena edició del Cantània de l’Auditori de Barcelona. Enguany es titula “Balada del retorn”, el text és de la Rosa Regàs i la música de l’Albert grau.
Explica la història d’una família que es veu obligada a exiliar-se a França a causa de la Guerra Civil espanyola. Un cop allí esclata la segona Guerra Mundial i novament es veuen obligats a marxar. Arriben a Veneçuela on troben la terra adequada per tornar a arrelar-se i viure feliços, però sempre recordant Catalunya.
Aquesta setmana hem començat la cançó número 5 “Cançons de l’esperança i del record”, aquí podeu consultar la lletra:
CANÇÓ DE L’ESPERANÇA
Baríton solo
Fugim de la guerra del nostre país,
cerquem un refugi on menjar i dormir,
on trobar una feina, on tenir uns amics.
Un peu a la terra, un banc, un pedrís
per seure i cantar, per tornar a somniar,
per respirar l’aire d’una vida nova,
tenir l’esperança d’un cel sempre blau
que esborri la manca de llum i de pau.
Cor:
Fugim de la guerra del nostre país,
cerquem un refugi on menjar i dormir,
on trobar una feina, on tenir uns amics.
Un peu a la terra, un banc, un pedrís
per seure i cantar, per tornar a somniar,
per respirar l’aire d’una vida nova,
tenir l’esperança d’un cel sempre blau
que esborri la manca de llum i de pau(u).
L’esperança d’un cel blau,
que esborri la manca d’un cel sempre blau,
que esborri la manca de llum i de pau.
BOCA CLOSA.
Ah…
BOCA CLOSA.
Soprano solo:
Tenir l’esperança que esborri la manca,
la manca d’un cel sempre blau.
Cor:
L’esperança d’un cel blau
que esborri la manca d’un cel sempre blau.
CANÇÓ DEL RECORD
Que és bell el record d’una llar encesa.
Enyoro l’olor del blat, de l’estrella,
l’horitzó i el sol de la meva terra.
Que és bell el record d’una llar encesa.
Enyoro l’olor del blat, de l’estrella,
l’horitzó i el sol de la meva terra.
I aquí tenim un vídeo de la cantata de l’any passat Arion i el dofí:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/zlSSlcX9uAA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Podeu escoltar la nº5 “Cancons de l’esperacnça i del record”:
Aviat publicarem…
Aviat publicarem.

El Pare Pelegrí de fa uns anys.
Hola, món.
Benvingut/da a XTECBlocs. Aquest és el teu primer article. Edita’l o esborra’l i comença a fer ús del bloc!