ON ES TROBA EL CENTRE DE LECTURA A REUS
Notícia en el Centre de Lectura
28 d’octubre de 2008 en el Centre de Lectura de Reus
Teníem organitzat pel dia 29 d’octubre la celebració del 25 aniversari de la mort del nostre escultor reusenc Modest Gené.Degut a que en aquest mateix dia s’inaugura pel President del Parlament de Catalunya l’exposició de Ramon Ferran “Entre l’ètica i l’estètica” en el Museu d’Art i d’Història a la mateixa hora.L’organització tan el Centre de Lectura com CERADAI de Catalunya de l’acte in memorial troba convenient amb la finalitat de sumar en favor de la cultura de Reus i facilitar l’assistència d’un artista com Ramon Ferran, de vailet on inicià la seva trajectòria junt a Modest Gené.
Us acompanyem el programa definitiu:
Dimarts, dia 28 d’octubre de 2008 Centre de Lectura Reus
A les 19 hores.
MODEST GENÉ COMPROMÉS EN L’EDUCACIÓ.
EL DESCOBRIMENT DE LES PERSONES I L’APRENENTATGE DELS PROCESSOS CREATIUS
MODEST GENÉ, UNA VISIÓ MÉS PLENA DE L’ARTISTA
VALORS INTERNACIONS I INTERCULTURALS
Acte al Centre de Lectura de Reus el dia 28 d’octubre a les 17 hores
Benvolgut/uda soci/sòcia.-
Teníem organitzat pel dia 29 d’octubre la celebració del 25 aniversari de la mort del nostre escultor reusenc Modest Gené.Degut a que en aquest mateix dia s’inaugura pel President del Parlament de Catalunya l’exposició de Ramon Ferran “Entre l’ètica i l’estètica” en el Museu d’Art i d’Història a la mateixa hora.L’organització tan el Centre de Lectura com CERADAI de Catalunya de l’acte in memorial troba convenient amb la finalitat de sumar en favor de la cultura de Reus i facilitar l’assistència d’un artista com Ramon Ferran, de vailet on inicià la seva trajectòria junt a Modest Gené. Us acompanyem el programa definitiu:Dimarts, dia 28 d’octubre de 2008 Centre de Lectura Reus
A les 19 hores.
MODEST GENÉ COMPROMÉS EN L’EDUCACIÓ.
EL DESCOBRIMENT DE LES PERSONES I L’APRENENTATGE DELS PROCESSOS CREATIUSModerador: J.M. Ferran, psicopedagog creatiu i radiofonista cooperant. Amb la participació de Na Maria Carme Gené, filla, com a representant de la família de Modest Gené.1.- Resum de publicacions. Modest Gené, missioner de l’art i l’obra pública de l’escultor.En Domènec Solé, escriptor de la seva bibliografia
“Modest Gené a les nostres contrades”
2.- Resum d’activitats relacionades amb Modest Gené en els centres educatius en els darrers 25 anys.3.- Aportacions sobre iniciatives creatives a centres educatius i el debat obert sobre què entenem per creativitat en el nou marc curricular sistèmic creatiu i cooperant? Iniciativa actual sobre creativitat educativa http://blocs.xtec.cat/educrea TAULA IIMODEST GENÉ, UNA VISIÓ MÉS PLENA DE L’ARTISTAVALORS INTERNACIONS I INTERCULTURALSTot seguit a les 20 hores la segona taula on estan convidats a participar:Na Josepa Filella, presidenta de la secció d’art del Centre de Lectura. “Presentació institucional de l’acte”Na Rosa Bessó, escultora, professora, llicenciada en Belles Arts, treballa la tesi doctoral sobre la vida de Modest Gené.
“Una visió panoràmica de la trajectòria internacional de la vida de l’artista ”amb la intervenció de testimonis de Reus i de la Guinea Equatorial
En Francesc Roig, escriptor i inspector d’educació “La necessitat de projectar la seva obra cap el futur” Tot seguit cloenda de l’acte per les autoritats.Al final responsables d’entitats, ajuntaments, centres educatius i persones adherides que ho desitgin es convida a signar al llibre d’honor de l’artista MODEST GENÉ I ROIGAnirem informant en el bloc: http://blocs.xtec.cat/modestgene
NOVETATS D’AQUEST BLOC SOBRE MODEST GENÈ
Primer trobarem la nota de l’acte in memorial pel proper dimarts dia 28 d’octubre de 2008, per tan s’avança un dia.
Segon trobarem un article de Rosa Bessó sobre la trajectòria de la vida de Modest Gené
Tercer trobem articles de consulta, que poden estar avui per avui errats, que mostren el procés informatiu que ha manifestat la convocatòria des del mes de gener de 2008. Per tan la resta és de consulta per a veure el procés i la feina de la convocatòria.
L’ACTE D’HOMENATGE SERÀ EL PROPER DIMARTS
La vida de l’escultor Modest Gené
L’escultor Modest Gené:
per Rosa Ma. Bessó Carreras
La personalitat de l’artista
Modest Gené i Roig va ser un infatigable de la creació artística. El seu entusiasme i caràcter afable i generós es materialitzen en la seva prolífica i variada obra i donen mostra de la seva qualitat com a artista figuratiu en la recerca del seu propi estil artístic. El seu incentiu principal va ser la recerca de la bellesa en l’art i els seus referents els artistes catalans, espanyols i europeus de l’època. Dels més destacats per ell van ser, Julio Antonio i Marià Fortuny, ells li van donar a conèixer el referent africà que seria el que determinaria definitivament el seu estil artístic. En la seva estimada Àfrica es va desenvolupar la seva etapa més prolífica i més pròpia, un art autèntic i directe. Tot un seguit d’interessos i recerques i la concessió de dues beques d’investigació el van portar a aquest llunyà país on les vivències van forjar el seu art més autèntic i genuí. Va tenir la ocasió de buscar i trobar allà la seva inspiració, la bellesa de la natura verge africana que el va captivar.
Per ell l’art mai va ser un afer polític, sinó un medi expressiu vital, una manera de viure i de guanyar-se la vida.
El motiu de la meva recerca biogràfica
Vaig pensar en estudiar l’escultor reusenc pel fet de que jo també sóc reusenca i escultora i era un autor el qual no coneixia massa (només que havia fet algunes escultures de la nostra ciutat i que havia anat a Àfrica…) i com a conciutadana seva i reusenca em va interessar conèixer-lo i estudiar la seva obra més profundament. A més, la seva familia es va mostrar interessada al respecte.
L’estudi de la seva trajectòria artística m’ha donat a conèixer part de la seva nombrosa obra i la capacitat de treball i amor per l’art que tenia l’escultor. El que em va cridar l’atenció és que a ell el que li importava era l’autenticitat i fidelitat a ell mateix en l’obra d’art i sobretot li importaven les persones abans que el seu benefici. Plasmar el que ell sentia i creia que havia de plasmar en les seves obres era fruit de la seva passió i del seu continu treball. Sense el domini de la tècnica no hi haurien els recursos necessaris per plasmar el sentiment i la idea de l’artista.
La seva feina era la seva vida fins al punt de viure per ella, pel seu art.
La biografia –
– Modest Gené i Roig va néixer a Reus el 5 de novembre de 1914 i ja de petit donà mostres de grans aptituts artístiques.
Es va formar inicialment en els estudis artístics, a l’Escola Municipal d’Aprenents i de Comerç de Reus, on tingué de professora de dibuix a la pintora Magda Folch la qual va ser molt important per la seva formació i qui el va encaminar a cursar estudis artístics a Barcelona. –
– L’any 1932 modelà en un medalló l’efígie del President de la Generalitat de Catalunya Francesc Macià, que fou entregada per ell mateix a aquest quan va anar a l’escola ja que n’era alumne exemplar. El mateix any exposà al Centre de Lectura de Reus amb l’artista pintor Ceferí Olivé.-
– El 1933 s’examinà per lliure a la Universitat de Barcelona dels tres primers cursos de Belles Arts. Els dos últims cursos de Belles Arts els estudià com alumne oficial a Barcelona (1934 a 1936) becat per l’Ajuntament de Reus que li concedí els dos anys consecutius la Beca Jacint Barrau.
– Ja a Barcelona fou deixeble al taller del Mestre Arnau, i a Belles Arts tingué de professors a Dunyach, Barrau, Rodríguez Codolà, Tenas, Monjo, Clarà, Marès, Parera i Otero, qui el tingué en gran estima, i on obtingué el Certificat d’Aptitud d’Escultura l’any 1934.-
El 1934 realitzà la mascareta de l’escultor aragonès Pablo Gargallo quan morí repentinament a Reus el 29 de desembre.
– El 1935 guanyà la oposició que li permeté esculpir en pedra l’Escut de la Ciutat de Reus per la façana del seu Ajuntament.
Realitzà la talla en fusta de San Joan Baptista per la Parròquia titular de Reus, una carrossa titulada “Efigie egípcia” en motiu de les festes de Sant Pere Apòstol.
– Participà en l’Exposició d’Artistes Locals amb busts de retrats i figures, i destaca la del 1939 del Centenari de Marià Fortuny. Realitzà també diversos encàrregs d’imatges religioses i busts de diferents personalitats.
A Barcelona va ser soci del Cercle de St. Lluc i participà en l’ Exposició de Primavera.
– Al 1936 guanyà per oposició la Borsa de Viatge de Fi de Carrera de la Fundació R. Amigó Cuyàs pels alumnes de Belles Arts de Barcelona que acabaven la carrera. Amb aquesta beca inicià un viatge d’estudis per tot l’Estat espanyol.
– Viatjà per, Castelló, Valencia, Múrcia, Granada y Córdova…i degut a l’inici de la Gerra Civil, va haver d’interrompre l’itinerari a Sevilla on es quedà més del previst.
En aquest viatge es va enriquir professionalment aprenent de les Escoles; Valenciana, Murciana i Andalusa. A Sevilla, assistí al Laboratori d’Art de la Universitat de Sevilla i amplià coneixements amb els Estudis d’Imagineria on tingué de companys a altres importants escultors andalusos com ara Sánchez Cid i Illanes. També practicà dibuix del natural a les classes del Círculo Artístico.
– A Sevilla el van cridar a files i va ingressar al cos d’aviació de la base Tablada. Amb el tracte dels seus superiors, disposa de certes llibertats i al seu taller reb nombrosos encàrregs, la majoria d’obres religioses, de Sevilla mateix i dels diferents pobles de les Províncies Andaluses com ara Algeciras, Montellano, Guadalcanal, El Arahal, Alosno, Almargen. També a altres províncies com Ciudad Real on li encarregaren la Verge Ntra. Sra. de las Nieves, patrona d’Almagro.
– El 1939 realitzà una obra per fora del país de grans dimensions; per Tegucigalpa (Honduras) els Pares Redemptoristes de Sevilla li encarregaren un San Alfonso María de Ligori pel Santuari que els Pares tenien allà. També participà en l’Exposició de Primavera de Sevilla.
– Acabada la Guerra Civil, es va casar amb la sevillana Matilde Gómez-Calcerrada a Sevilla, i prosseguí amb ella el seu Viatge d’Estudis per Madrid, Valladolid, Segòvia…i amplià així els seus coneixements amb l’Escola Castellana.
– Al tornar del llarg Viatge d’Estudis i presentà els seus nombrosos treballs a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona el director, el Sr. Mayoral el felicità personalment.
– Ja el novembre de 1939 s’instal·là de nou a Reus on rebé diversos encàrregs per la ciutat: El Crist de la Sang, el grup escultòric de La Pietat, el Sant Crist Jacent i la Carrossa Processional del Sant Sepulcre, La Puríssima, Santa Llúcia, els Àngels que subjecten el Mantell, Peu i Tron de Glòria de la Mare de Déu de Misericòrdia , Ntra. Sra. de la Divina Providència, el pas del Nostre Pare Jesús del Calvari que consta de les talles de Jesús, Simó Cirineu i un Soldat Centurió, per la confraria del Calvari, Santa Maria Magdalena, una Verge de Misericòrdia per les germanes Clarisses , un Sagrat Cor per les Germanetes dels Pobres i una Purísima per l’Institut Pere Mata.
També va rebre diversos encàrregs de particulars i la realització d’obra pròpia de creació lliure. Tenir obra pròpia li permeté participar en Concursos Nacionals i Provincials i obtenir així algún premi.
– A la vegada, a Barcelona també tingué molts encàrregs religiosos i de monuments com ara dues Matrones de l’Equitat .
– Encàrregs oficials que rebé a Reus van ser: les escultures ornamentals de les Pimeres Fires de Mostres Provincials de Tarragona a Reus, carroces per la Cabalcada dels Reis d’Orient i per la Festa Major de Sant Pere. A més de combinar-ho amb encàrregs d’obra religiosa per les parròquies de diferents pobles tarragonins com ara; Cornudella, La Selva del Camp, Valls, Vinyols, Vilabella, Vilallonga, Riudoms, L’Aleixar, Marçà, Mont-roig, Móra d’Ebre i Margalef. Altres tipus d’obra foren una Placa en relleu homenatge al pintor Ramón Viñas i Viñas a la Vilella Alta, el Monument a Eduard Toda a l’Argentera i posteriorment el bust d’aquest pel Castell Monestir de San Miquel d’Escornalbou.
– El 1942 guanyà el Premi d’Escultura del Salón de Otoño.
– El 1944 fundà el Círculo Artístico de Reus del qual va ser el President, per tal de que tots els artistes podéssin ampliar coneixements del nu del cos humà. Per commemorar el Primer i el Segon Aniversari del Cercle es cel·lebrà l’exposició de El Desnudo en el Arte . Modest Gené presidí l’acte i el Delegat de Belles Arts de Catalunya efectuà una Conferència. S’hi exposaren obres Clàssiques, obres de Marià Fortuny, d’Artistes i de Mestres destacats en les Arts de l’actualitat Catalana de l’època. A Lleida estrenà el pas i figures Ecce filius tuus, el San Crist considerat d’insuperable qualitat plàstica ara es troba a la Seu Nova, el pas de la Soledat, el Sant Joan Baptista, imatge titular de l’Església Parroquial, un Crist amb Creu policromada per la Paeria i un Sagrat Cor de Jesús per la Diputació.
– El 1946 el nomenaren Soci de Mèrit de l’Escola de Belles Arts de Madrid i se li otorga la Menció Honorífica en el Certàmen Medalla Julio Antonio de Tarragona amb el bust de Sabaté Jaumà, i el 1951 amb l’escultura Primavera.
– El 1947 trasllada el seu taller-estudi i realitza la Verge de Misericòrdia en alabastre pel Mas Sedó, la figura en pedra Desnudo con paloma pel Mas Carandell, la Matrona de l’Equitat per l’Equitativa edifici a la Plaça Pintor Fortuny, els braços amb torxa de bronze per la façana de la Casa Cochs i els de l’interior de talla de fusta junt amb la Victòria de Samotracia. També va fer els Nanos de Reus, capgrossos que representen la corona catalano-aragonesa (quatre parelles) que actualment es troben al Museu Comarcal de Reus i el Monument a l’esport del Reus Deportiu que ret homenatge al Dr. Joan Domènech.
– Del 1948 al 1957 combinat amb altres activitats artístiques treballà en la reconstrucció del Monestir de Poblet. No deixà mai de participar activament en tots els actes artístics ja fóssin provincials, nacionals o internacionals: a les Fires de Mostres Provincials de Tarragona a Reus i a les seves Exposicions d’Art, al Saló de Nadal del Centre de Lectura, al Saló de Maig de la Galeria Anquin’s de Reus i a l’Exposició Provincial de Tarragona.
La premsa destaca les seves dots en el modelat i la seva producció d’obra de línies mediterrànies.
– Va ser durant diversos anys President del Jurat del Concurs Pessebrista de la Congregació Mariana de Reus i creà la figura d’Assessor Artístic.
– Participa al Salón de Otoño de Madrid, exposa a Barcelona, Girona i Lleida com a representant de la Ciutat de Reus.
I també a l’Exposició Provincial i Regional d’Andalusia i Marroc de Pintura, Escultura i Dibuix que es cel·lebrava a La Línia de La Concepció, on li fou otorgat el premi Cruz Herrera amb l’escultura Valiente y leal Legionario. A l’Exposició Provincial de Ceuta, a l’Exposició Provincial de la Guinea Espanyola.
És sol·licitada la seva participació en jurats i realitza encàrregs guvernamentals de bustos de reis i presidents d’estat.-
El 1952 viatjà a Ceuta per realitzar l’encàrreg d’una confraria per fer el Santo Cristo de la Encrucijada qui li havia encarregat abans la Verge Ntra. Sra. de las lágrimas.
– A Modest Gené el continent africà el va atreure per tal de desenvolupar els seus coneixements artístics a partir de l’estudi dels ropatges de la indumentària de la gent, dels trets dels personatges, de la composició escultòrica…i té sempre presents en la ment als diversos artistes reusencs que com ell van tenir relació amb aquests indrets de l’Àfrica, els considerats Pintors Africanistes, com ara Marià Fortuny, Baldomer Galofre, Josep Tapiró, i l’escultor Julio Antonio el qual havia iniciat un estudi sobre la raça humana que ell tingué la oportunitat de continuar.
En aquest viatge va fer diversos estudis i retrats de les gents d’aquells indrets i vapoder efectuar diverses exposicions individuals per la zona; a més de Ceuta, convidat per l’entitat “Hijos de Ceuta”, a Tànger i Tetuàn, amb gran èxit de crítica. Reb l’encàrreg de l’Ajuntament de Ceuta d’una pintura a l’oli de “Ntra. Sra. la Virgen de África” pel vaixell del mateix nom que feia la travessia Algeciras-Ceuta. També li encarregaren l’altar i imatge de San Cristòfol , la Verge Ntra. Sra. de Montserrat per la Colònia Catalana d’allà (que actualment es troba al “Santuario de Monserrate” de Bogotà, Colòmbia), quatre imatges per el pas processional del Crist de Medinaceli… Tot i així segueix impartint durant més d’una dècada les classes que feia al Centre de Lectura i a l’Escola de Treball Reus; de Ceràmica al forn que ell creà a l’Escola de Treball, de Dibuix, de Modelat, d’Història de l’Art etc.-
El 1953, el nomenen Soci d’honor del Museu d’Art de Madrid. També participa als Premis Sant Jordi de Barcelona i a l’exposició de Pintores de África de Madrid.
– Aquest any guanya El Premi Extraordinari Cruz Herrera de la Línea de la Concepción.
– El 1954 Li otorgaren la Medalla Julio Antonio de la Diputació de Tarragona.
– El 1956 li van concedir diferents Beques de Viatges Artístics per diversos països europeus: a França i Bèlgica i el 1957 a Itàlia i Guinea Espanyola.
– El desembre de 1957 gràcies a la Beca concedida per l’Instituto de Investigaciones Científicas de Madrid arribà a la Guinea Espanyola i hi restà 3 anys estudiant les formes i costums nadiues, i es va fer mereixedor, per la seva feina, de diferents premis que se li otorgaren i de la Medalla d’Honor d’Àfrica del 1961.
– El 1961 s’efectuà l’Exposició-Homenatge per la seva producció al Círculo Artístico de Bellas Artes de Madrid i al Centre de Lectura de Reus, a la qual va assistir el Director General de Belles Arts, Don Gratiniano Nieto el qual elogià l’escultor i li va oferir la invitació per exposar al Palau de la Virreina de Barcelona, la qual cosa no va ser possible ja que retornà a la Guinea.
– Per Barcelona va realitzar diversos encàrregs com ara el bust de Milà i Fontanals per l’Institut que porta el seu nom o l’Escut en pedra per la façana de l’Institut Emperador Carles.
– El 1962, amb una Beca de la Fundació Joan March de Madrid que consistia en una Pensión de Bellas Artes para estudios de Escultura Etnológicos en Continente, tornà a la Guinea Espanyola i degut a esdeveniments polítics d’allà l’any 1969 es veié retingut al país durant 10 anys sense poder tornar.
Aquells anys a les províncies del golf de Guinea, va impartir classes de Dibuix lineal i Artístic a l’Institut i a l’Escola de Magisteri i va aconseguir un permís per crear l’Institut Politècnic a la ciutat de Bata, al qual, després de la seva mort, li posaren el seu nom. També va realitzar el Programa Oficial de Belles Arts de la Nació Equatorial.
– L’Obra Africana Figurativa que realitzà allà és quantiosa i variada, plena de grans matisos; en els trets físics característics de les gents de la regió, en la vestimenta…
– De les obres que té a la ciutat de Río Muni podem ressaltar: un Crist Crucificat per la Leproseria Micomeseng que es pot transformar en Crist Jacent anomenat La Unión de las Razas. La Primera Pedra gravada amb inscripcions i escut del futur monument als Herois Màrtirs. La Verge Ntra. Sra. del Maestro que és al Museu d’Art Contemporani. Dues fonts monumentals, el Retaule de la Catedral la aparición de la Virgen del Pilar al Apóstol Santiago.
A la ciutat de Bioko té un Monument a l’indígena Subiendo la palmera, una escultura anomenada Ureka, el Monument al Missioner Padre Ruiz, una maternitat, alguns relleus d’escuts en pedra i ciment a diverses façanes d’edificis oficials nacionals i per entitats. Murals al Teatre, al Palau del Govern, a la Diputació, a Esglésies, etc. També unes àguiles tallades a l’escalinata del Palau Gubernamental, obres escultòriques i pictòriques a l’Ajuntament de Malabo, el Monument La Unión del Pueblo a l’exterior de l’Ambaixada d’Espanya d’allà.
– Al seu taller de Bata queda modelada una futura font monumental d’un home indígena que hauria d’haver anat a una plaça important de la ciutat.
– A Guinea hi ha obres religioses seves que mostren les característiques etnològiques de les gents del país com ara la Verge de Santa Maria de Río Muni, Ntra Sra. de Montserrat, Ntra. Sra. Bisila Patrona de la illa des de 1987.
– Les seves obres d’estudis d’africans van ser innombrables. A Àfrica, Amèrica i Europa en museus de ciutats com ara Tetuàn, Madrid, Bata o Reus.
També existeix una copiosa producció pictòrica, amb una tècnica creada per ell que dóna qualitat d’esmalt a la pintura a l’oli.- Va tenir encàrregs de caps d’estat i de la reialesa de països com Anglaterra, Marroc, Espanya, França, Cameroun, Gabón, Cabo Verde, Isla Príncipe… –
El 1980-81 es realitzà una Exposició Antològica d’ell al Centre de Lectura de Reus en la que la Senyora de Gené regalà a l’entitat una obra de la col·lecció africana Portador de cocos, destinada a un futur museu d’art, col·locada al Saló d’Actes de l’entitat.-
El 1981 a Malabo, fou guardonat pel Tinent Coronel D. Teodoro Obiang Nguema, President del Consell Superior de Guinea Equatorial amb la Medalla de la Independencia de la República de Guinea Equatorial per la seva Labor Meritoria Artística y Humana.
Hi ha una bona mostra de la seva Obra per diferents indrets d’Àfricà, fruit del seu treball, com la parella de Pigmeos-bantús, modelada al cor de la selva, que completava la col·lecció iniciada per Julio Antonio, anomenada Estudi de la raça.-
El 29 d’octubre de 1983 morí a la ciutat de Bata (Rio Muni), on fou enterrat al cementiri municipal dels blancs com un guineà més, sense honors, complint-se així la seva voluntat. –
Des de llavors no se li han deixat de dedicar homenatges. I aquest any 2008 es commemora el 25è aniversari de la seva mort.
RUTA MODEST GENÉ
VISTA EN PLÀNOL DE LA CIUTAT DE REUS
Per seguir la ruta de Modest Gené dins de l’entorn cultural i històric de Reus. Partint del centre de lectura. pujar pel carrer Major, arribem a la plaça del Mercadal.
I així anem seguint segons el fotograma
http://picasaweb.google.com/radioentorncooperant/ANYMODESTGEN
També tenim un petit fotograma sobre treballs de Modest Gené
http://picasaweb.google.com/radioentorncooperant/MODESTGEN
VISITEU REUS, SEGUIU LA RUTA I DESCROBRIU LA CIUTAT
PLACA A LA CASA ON MODEST GENÉ VA DESCOBRIR LA VOCACIÓ
Segons informa En Tomàs Flix, president de l’AAVV Barri de Santa Teresa de Reus, el proper dia 15 d’octubre a les 19 hores, es posarà una placa in memorial a Modest Gené, en la façana del C/ Santa Teresa núm 40 de Reus, lloc on visquè els primers anys i casa on començà a fer les primeres escultures, encara essent estudiant i on va descobrir l’artista la seva vocació.
FOTOS de l’acte http://picasaweb.google.com/radioentorncooperant/PLACA