Avui en dia el mòn educatiu ha canviat moltíssim!!! Estem en constant evolució,doncs fa poc he descobert, gràcies al curs que realitzo, els llibres digitals. N’he creat un! Anoto el link a veure què us en sembla? Crec que és molt interessant de cara al monogràfic que aquest any treballem.
Ànims!
PER TAL DE MOTIVAR-VOS EN LA LECTURA US PROPOSO AQUEST POEMA REFERENT A LA RONDALLA DE…
I COM QUE FA POC QUE HE DESCOBERT EL PROGRAMA ARTRAGE HE FET UN DIBUIX (HO HE INTENTAT) ENLLAÇAT AMB LA TEMÀTICA!
A VEURE QUÈ US SEMBLA!!!
I US ANIMO A TOTS A PROVAR-LO.
Conte popular recollit per mossèn Alcover (Rondalles Mallorquines) i escrit en vers per Gabriel Janer Manila i Lluís Delgado.
Això era i no era.
Que faci bon viatge la cadernera!
Conten que un príncep, bell i galant,
que no reposa ni un sol instant,
tresca la terra com per encant.
-L’amor de les tres taronges,
no sabríeu per on cau?
-Set gegants diuen que el guarden
ben tancat amb pany i clau.
De nit, quan la fosca entrava,
veu un llumeneret blau;
com més va, més lluny el veia…
-Hi arribaré, si a Déu plau.
Ai, ai! El gegant remuga:
-Sent olor de carn humana.
La geganta l’ha amagat,
que el gegant té tanta gana
que se’l voldria menjar
dins la mateixa setmana.
La nit és fosca, el gegant
ronca com la tramuntana.
Pel sementer de formigues
escampa tres sacs de blat.
per aconhortar les feres
ha comprat tot un ramat.
La serp de set caps alçava
set boques de fil puat
i al punt la llet de set gerres
els set caps ha doblegat.
Ja és de nit quan arribava
a la porta, el jovencell.
Tot d’una endevina l’arbre:
n’és el taronger més bell.
Tres taronges hi flamegen,
totes tres fan un ramell.
Al cap cimal d’aquell arbre
ha fruitat l’amor per a ell.
Els gegants dormen tranquils,
-dormen amb un ull obert-.
Collí l’amor en Bernadet
i, abans, que fos descobert,
reprèn el camí del vent,
peus falaguers, cor despert.
Cada cabell li tremola.
Ai, que la nit l’ha encobert!
Ai, ai! que tot set l’encalcen.
La terra crida: endavant!
Els llança cintes de seda,
flocs de colors que, a l’instant,
omplen aquells camps d’espines,
de ganivets i d’espant,
de foc, que al punt ja no resta
ni l’ombra d’un sol gegant.
De la primera taronja
una al·lota ben garrida
n’ha sortit, tan bella i blanca,
que potser el sol l’ha ferida.
Ai, ai, que de la segona
surt una jove esmortida!
Ambdues han mort de set,
tan prest han colat la vida.
No l’obrissis, la tercera,
Bernadet, car ni amb diner
no compraries la vida
que ha brostat del taronger.
Arran del brocal d’un pou,
-n’és aquest el fruit darrer-
en obrir l’altra taronja
floreix l’amor venturer.
ESCOLTEU ATENTAMENT:
Catalunya Ràdio – CONSUM: Pla d’acció de la comissió europea
Responeu les preguntes:
– Quin percentatge d’energia es vol reduir?
– Quants milions resultarien d’aquesta reducció?
– Qui és Ferran Tarradelles?
– Quina reducció de gas d’efectes hivernacle suposaria?
Tria i opina sobre alguns dels àmbits que es proposen de reducció del consum energètic.
!) Eficàcia energètica en els edificis.
2)Veieu viabilitat al canvi dels electrodomèstic per tal que siguin més eficients i gastin menys energia?
3) Transport més eficients, vehicles híbrids o vehicles que fan servir hidrogen com a combustible?
4) Canvi en hàbits i comportament de la població.
ESTALVIEM ENERGIA!!
Cal refleionar sobre l’ús que fem de l’energia i per això us proposo que fem una pluja d’idees, que tothom aporti allò que creu que podem fer per minimitzar el consum energètic.
Per donar-vos una ajuda feu-li un cop d’ull!
campanya d\’estalvi d\’energia
I ja sabeu aprendre pot ser molt divertit! 😀
FORMES D’ENERGIA
L’energia no surt del no res, ni pot desaparèixer, però sí que es pot guardar, transportar i transformar.
QUALSEVOL FORMA D’ENERGIA, AL CANVIAR O TRANSFORMAR-SE, PRODUEIX CALOR. Qualsevol cos, quan es mou, diem que té energia cinética, i quan està parat, energia potencial.
Hi ha moltes diverses formes d’energia, que es divideixen en dos grans grups:
1) ENERGIES PRIMÀRIES: Provenen de fonts naturals i poden ser utilitzades directament (energia solar, energia hidràulica, energia mareomotriu, energia eòlica i energia geotèrmica).
2) ENERGIES SECUNDÀRIES: No són útils tal i com existeixen a la natura, sino que s’han de transformar mitjançant un procès tecnològic (energia química, energia sonora, energia lluminosa, energia mecànica, del moviment o cinètica, energia tèrmica o calorífica i energia elèctrica).
Per què creieu que l’energia és tan important? Feu un llistat d’utilitats de l’energia ( de ben segur que en trobareu més de vint!!. I em sembla que les que trobareu més seràn energies elèctrica i cinètica).
ENERGIA
Energia ve del mot grec “energeia” que vol dir “força en acció”. L’energia és la capacitat de modificar coses. Res no es fa sense energia. Sense energia no hi ha vida. Nosaltres consumim permanentment la nostra energia, i permanentment utilitzem tot tipus d’altres fonts d’energia.
Hi ha dos tipus d’energia; les energies renovables (que no s’exhaureixen o acaben mai) i les energies no renovables (a dins la Terra hi ha materials, anomenats combustibles, que al ser cremats produeixen energia).
Feu un llistat d’energies, diferenciant-les en renovables de no renovables.
Ah! I no val repetir 😆
Si podem i el més important…si ho recordem… no està de menys fer aquests exercicis, així relaxem la musculatura i descarreguem una mica la tensió acumulada. 😛
Llegiu aquest article i a veure si hi veieu viabilitat a això de relaxar als alumnes abans de cada sessió?
RELAJARSE PARA APRENDER MEJOR
MERCÈ BELTRAN-Barcelona- Conseguir que el alumnado permanezca atento a las explicaciones de los diferentes docentes que va escuchando a lo largo de toda una jornada de clase no es tarea fácil, y menos aún si tenemos en cuenta que se puede saltar de matemáticas a historia, por ejemplo, casi sin tregua. Siempre ha sido así, la única diferencia es que las aulas de hoy están mucho más agitadas que antaño, lo que no contribuye a la concentración ni tampoco a que el profesorado pueda desarrollar su tarea sin sobresaltos. Además, en distintos estudios varios expertos aseguran que se está ante una deficiente atención dela alumnado, algo que McLuhan definió en 1994 como mente zapping.
Respirar profundamente durante cinco minutos antes de que empiece la clase; cerrar los ojos y visualizar el mar o un paisaje relajante, adoptar una postura cómoda y preguntarse cómo está el cuerpo… Luis López González, doctor en Psicologia (UB) y licenciado en Ciencias de la Actividad Física y del Deporte, es profesor del Instituto de Secundaria Mediterrània de Castelldefels, que cuenta con 420 estudiantes, y es autor del programa Treva (Técnicas de relajación vivencial aplicadas al aula), basado en doce unidades didácticas aptas para las aulas de Eso y Bachillerato, aunque también pueden aplicarse, con ligeras adaptaciones, a las aulas de primaria.
En el curso 2002-2003, y como experiencia piloto, el Treva se empezó a implantar en el IES Mediterrània y, poco a poco, se ha ido extendiendo a otros centros de Catalunya. El objetivo del programa es “mejorar la competencia de relajación de los docentes y del alumnado; disminuir el estrés y la agitación en las aulas, que es excesiva; mejorar el clima en clase y favorecer la convivencia”, explica el profesor.
La relajación vivencial aplicada al aula responde a un modelo científico, cuyos destinatarios son profesores y estudiantes, de forma individual, y ambos de manera conjunta. “El profesor que se implica en la relajación no se estresa, no se cansa, y este es un matiz muy importante”, explica López González.
Tras varios años de puesta en práctica de su programa, López González, que también se encarga de formar docentes para que puedan aplicar el Treva en sus respectivos centros, asevera que la relajación mejora la concentración y predispone al aprendizaje. No se atreve a aseverar que con la relajación se aumente el rendiminento escolar, pero sí se muestra convencido de que, a partir de la experiencia acumulada, el alumnado con mejores notas tiene más capacidad para relajarse y adopta una mejor postura. No se necesita mucho tiempo, con diez o quince minutos dedicados a la relajación en clase y de forma sistemática es suficiente. No todo el alumnado precisa el mismo tipo de relajación y cada momento del día requiere una técnica distinta, de ahí las doce estrategias del programa Treva.
El profesor ha plasmado sus investigaciones en el libro Relajación en el aula. Recursos para la educación emocional (Ed. Wolters Kluwer), con una parte teórica y otra práctica. Un libro concebido como manual para que el profesorado utilice la relajación como herramienta psicopedagógica en sus clases. La parte pràctica es la tesis doctoral, que presentará este trimestre en la UB.
LA VANGUARDIA, Lunes 19 de enero de 2009.