“La Barraca o Cova d’en Daina”
Monuments funeraris prehistòrics a Catalunya
En les diverses excavacions d’aquest dolmen tan singular s’han trobat trossos de ceràmica, puntes de fletxa de sílex en forma de fulla de llorer, altres amb forma d’aletes, plaques rectangulars de pedra molt afilades, fragments de ganivet de sílex, punxes de metall, collars i dents humanes, de grans i nens petits. Aquestes troballes justifiquen enterraments col·lectius i ens permeten conèixer el tipus de vida i l’evolució en aquells temps pretèrits.
Cal recordar que la mort és una preocupació de l’home, actual i també de l’Homo Sapiens prehistòric. La inquietud per sobreviure més enllà de la mort, porta a l’home prehistòric a enterrar els cadàvers amb les seves pertinences i també va evolucionant en els ritus funeraris: inhumació, incineració i cura en el dipòsit de les cendres. Després del Paleolític, on els enterraments eren en coves o cavitats, i els esquelets col·locats en posició fetal, amb les seves armes i diversos penjolls, en el Neolític els enterraments es fan en sepulcres de fosa coberts amb pedres i els cadàvers col·locats en posició encongida, acompanyats de materials de diversos usos i també d’ornaments cada vegada més elaborats.
Poc a poc, doncs, els enterraments col·lectius esdevenen cada cop més espectaculars com és la Cova d’en Daina.
A Catalunya, els sepulcres megalítics són de tres tipus: el sepulcre de corredor, la galeria coberta i la càmera simple. En aquest cas, la galeria coberta de la Cova d’en Daina, de grans dimensions i força ben conservada, és un magnífic exemple que cal conèixer.
Aquest dolmen el trobem al terme de Santa Cristina d’Aro (a uns 80 km d’El Masnou) i, concretament, a la part muntanyosa de l’agregat de Romanyà de la Selva, lloc on va morir el 1983, la gran escriptora catalana, Mercè Rodoreda. Cal agafar la carretera de Calonge i, poc després de passar el cementiri del poble, trobar a l’esquerra un petit pla on ja veiem l’indicador del conjunt megalític.
La càmera de la galeria coberta del monument està separada del passadís per una porta formada per tres peces, de les quals, la llinda havia caigut. Queden en l’actualitat, un total de dinou pedres en posició vertical, més tres de la coberta. Pel que es refereix al cromlec (cercle exterior de pedres) està molt ben conservat i les trenta-sis peces que hi ha sembla que són les que hi havia originalment; formen un cercle d’onze metres de diàmetre. En quant a la càmera sepulcral, té unes dimensions de 4,30 m per 1,40 m, mentre que les del passadís, fan 0,85 m d’ample per 3,60 m de llarg, Aquest conjunt megalític, situat al Massís de les Gavarres, és dels més grans de la zona i de Catalunya. A prop, també podem visitar:
El Cementiri dels Moros, a Torrent.
El Puig ses Forques, a Calonge.
El Mas de Boussarenys, a Santa Cristina d’Aro,
La cista del Bosc d’en Roquet i La Pedra Dreta del Mas Bagual, a Bell-lloc, i
El menhir de la Murtra, a la divisòria entre Santa Cristina d’Aro i Castell d’Aro.
Totes aquestes restes prehistòriques les trobem enmig d’un extraordinari bosc de sureres. Algunes d’elles fan més de 30 m d’alçada.