El terme municipal de Sant Llorenç de Morunys és el més petit dels`14 municipis que configuren la comarca del Solsonès. Tan sols té 4,34 km² i encara no en una única extensió contínua, sinó que es reparteix en dues porcions.

La més petita de les dues no arriba al km² i està constituïda per un enclavament en forma de barret de mosqueter vist de perfil i amb la punta de la part davantera de l’ala del barret mirant cap a la vila de Sant Llorenç. Aquest enclavament inclou la Mola de Lord en la seva totalitat, el quadrant sud del vessant del Tossal de Vall-Llonga i, al nord, una estreta franja d’uns 500 m. de llarg per 150 d’ample que per l’est bordeja la carretera que va al Santuari de Lord i per l’oest termeneja amb la rasa de Torroella i que, en la seva part més septentrional, comença després del segon revolt cap a l’esquerra que el camí que mena al santuari fa després d’haver passat el túnel. Aquesta estreta franja limita pel nord i per l’est amb Guixers i tota la resta de l’enclavament termeneja amb Navès. La part més gran del terme municipal, que inclou el nucli urbà, té uns 3,6 km² i està rodejada pel terme municipal de Guixers excepte una estreta franja al NW d’uns 400 m. de longitud on termeneja amb el terme municipal de La Coma i La Pedra.

Història

La història de Sant Llorenç va lligada a la del monestir que li va donar el nom tot i que en la documentació més antiga, el lloc és esmentat com a Novezào Lanoves

• 910. En aquest lloc hi havia una casa i una església on hi vivien, sota una regla canonical de tradició visigòtica, uns clergues presidits per l’abat Bo.
• 920-948. L’abat Ciendiscle succeeix Bo. La comunitat va rebent donacions de terres.
• 971. El comte Borrell II dota en aquesta comunitat amb una extensa propietat del terme de Navès (un lloc és anomenat Cort i l’església de Sant Pere) que segurament es tracta de Sant Pere de Ventolra.
• 992. El comte Ermengol I, fill de l’anterior, fa noves concessions que comprenen bona part de la Vall de Lord Sobirana.
• 997. A les donacions anteriors hi afegeix la parròquia de Posada. Aquestes donacions comtals i l’incipient monestir responen a la voluntat de repoblament del sector.
• 1019. En el marc de la política d’introducció de la regla benedictina, al monestir s’hi instaura aquesta regla, a instàncies del bisbe de la Seu d’Urgell, Sant Ermengol, unint-lo al monestir de Tavèrnoles com a priorat. Arran d’aquesta instauració, es comença la construcció del temple romànic que avui és el temple parroquial.
• 1069. Segons un document (potser no autèntic) el comte Ermengol IV hauria donat aleshores a Sant Llorenç la mola de Lord.
• 1283. Ramon Folc, primer comte de Cardona, concedeix l’estatus jurídic de vila franca a les famílies que s’havien anat instal·lant a redós del monestir. Això, doncs, significa el naixement de la vila de Sant Llorenç (durant un temps fou nomenada Vilafranca) per bé que des de temps abans s’havia anat formant una agrupació de cases al voltant del monestir que eren conegudes com La Pobla.
• 1343. Es funda la Confraria del Coll.
• Cap al 1400. La vila ja és emmurallada amb l’actual planta pentagonal irregular.
• 1419. Lluís Borassà pinta el retaule de l’Esperit Sant.
• 1480. Francesc Solives pinta el retaule de la Pietat.
• 1713. Joan F. Morató esculpeix el retaule de l’altar major seguint la traça de Segimon Pujol, l’avi del famós escultor dels Colls.
• 1773 – 1784. L’escultor Josep Pujol i Puhí, per encàrrec de la Confraria dels Colls, construeix la capella de la mare de Déu dels Colls.
• 1823. Antoine Rotten, general de l’exèrcit liberal, dóna l’ordre de calar foc a la vila i el dia 20 de gener Sant Llorenç ja ha estat reduïda a ruïnes després d’haver estat saquejada.

Edificis històrics

Aquesta és la llista d’elements arquitectònics de Sant Llorenç de Morunys que estan inclosos a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya:

Cal Baró Vell: Obra popular dels segles XVII, XVIII i XX.

Cal Sant: Obra popular dels segles XVII i XVIII.

Capella de la Pietat: Estil Gòtic del segle XV.

Carrer de l’Església: Obra popular dels segles XV, XVIII i XIX.

Carrer Major: Obra popular dels segles XIV i XV.

Església de Sant Serni de Vilamantells o del Grau: Estil Romànic del segle XI.

Església de Sant Llorenç de Morunys: Estil Romànic dels segles XI, XVI i XVIII.

Església de Santa Creu de Morunys: Estil Romànic del segle XI.

Molí del riu: Obra popular del segle XVII.

Museu del Patronat de la Vall de Lord (Antiga seu de la Confraria dels Colls): Obra popular de finals del segle XVIII.

Plaça Major: Obra popular dels segles XVIII i XIX.

Restes del Pont del Boato: Obra popularde l’època medieval.

Pontet sobre el Salines. Obra popular.

Recinte mural de la vila: Segles XIII, XIV, XVI i XVIII.

Santuari de la Mare de Déu de Lord: Estil Neoclàssic del segle XIX.

Santuari de la Mare de Déu dels Àngels: Obra popular del segle XVII.

Torre del Baró: Obra popular dels segles XVII i XVIII.

Vall de l’Estudi i Vall del Solà: Obra popular dels segles XVII i XVIII.

Vallfred: Obra popular dels segles XVII i XVIII.

Si vols veure més fotos, clica al damunt…