Solsona és una ciutat i municipi  de la comarca  del Solsonès , a la provincia de Lleida (Catalunya) i la capital de la comarca. Està situada a l’altiplà del Solsonès, just al centre de la comarca, rodejat pel municipi d’Olius exceptuant la part nord en què hi ha el de Lladurs amb l’excepció de l’enclavament de Miravella. Amb una població de 9.301 persones l’any 2012, és el nucli urbà més important de la comarca i el seu principal motor econòmic i cultural, així com la seu dels principals estaments i entitats solsonenques. Des de l’any 1594 té el títol de ciutat.

La ciutat

El nucli medieval està format pel que actualment es coneix com a Nucli Antic, que s’aixeca al centre de l’actual nucli urbà. A tot el voltant d’aquest nucli originari, però preponderantment cap a llevant i cap al migjorn, es van anar estenent els barris de Solsona. La Creu Blanca (al nord) i Cal Llarg (al sud-oest) són els dos únics barris que queden separats del nucli urbà. Integrats en aquest, cal fer esment dels barris de la Cabana del Geli, el Camp del Molí, la Creu de Sant Joan, Cal Xuixa, Mira-sol, Josep Torregassa, el Serrat del Mingo i el Tossal.

 La vila de Solsona i la vila de Santa Maria

Al segle X, ja es troba una Solsona consolidada quant a la població, però amb la característica que la vila neixia entorn de dos nuclis diferents i, per tant, dues jurisdiccions distintes. Així doncs, el senyoriu feudal sobre Solsona era compartit entre els senyors del Castell de Solsona i els del Monestir de Santa Maria.

Els senyors del Castell de Solsona es deien Miró, els seus descendents s’anomenen Ecard i finalment Torroja. Serà la pubilla dels Torroja, Agnès, que el 1217 es casarà amb el vescomte de Cardona, Ramon Folc IV; d’aquesta manera el domini del Castell de Solsona és exercit per la família Cardona, que, amb posterioritat, serà promoguda a comtal i finalment a ducal.

Quant al Monestir, s’instaurà el 1070, moment en què es crea la Canònica de Santa Maria. Amb anterioritat hi havia hagut uns primers temples.

Durant la Reconquesta Solsona té el seu protagonisme, molts noms de la comarca es troben també en poblacions de la Segarra, el Segriá i del Penedès fent la repoblació d’aquelles terres. Segons sembla, els comtes d’Urgell s’encomanaven a Santa Maria de Solsona en aquells temps.

Al segle XIII ja hi ha constància del mercat setmanal, cosa que augmentà la vida comercial amb abundància d’oficis menestrals. També es coneix l’existència de la comunitat jueva en aquella època amb sinagoga pròpia en l’actual carrer de Sant Pau. A final del segle, es promocionà la nova construcció d’un temple d’estil gòtic en el lloc de la Canònica de Santa Maria.

La decadència arriba, però, als segles XIV i XV, donada bàsicament per la Pesta Negra de 1348 que donà grans mortaldats amb un despoblament de la comarca. Tot i així, s’acorda construir unes noves muralles el 1303, restes de les quals es poden veure avui dia, i que feien setze metres d’alçada amb vint-i-una torres; també es portà l’aigua de la Font de Miravella a la ciutat amb les tres fonts públiques (Font de la plaça de La Catedral, Font de la plaça de Sant Joan  i Font de la plaça de Sant Isidre ), que avui encara existeixen (1420), i es fan altres obres com ara l’edificació de l’Hospital de Llobera.

La construcció de muralles, abans comentades, va significar la cohesió i unió de les dues viles i la creació d’un únic municipi o “Consell”, l’any1338, però tanmateix el manteniment de les dues jurisdiccions va comportar l’aparició de dos cònsuls i dos batlles, un per a cada domini.

Els títols de Bisbat i de Ciutat

Al segle XVI un dels fets clau per a la història de Solsona és el fet d’aconseguir ser seu de bisbat, en contra de les pretensions que tenien altres poblacions com Manresa i Balaguer. Amb això, el rei d’Espanya, Felip II, va sol·licitar a Roma la creació d’un nou bisbat amb seu a Solsona i el papa Climent VIII, l’any 1593, va accedir a la petició realitzada i així es va convertir l’església del monestir de Solsona en catedral. Aquell mateix any, el rei comissionà a l’arquebisbedeTarragona Joan Terès i Borrull, al bisbe d’Urgell Andreu Capella i al Nunci Apostòlic en el Regne d’Espanya Camillo Caetani per a dur a terme l’elecció del nou bisbat. L’any següent (1594), el monarca concediria a Solsona el títol de ciutat, havent-hi a tot Catalunya un total de deu poblacions amb aquesta distinció.

Llocs d’interès

• Catedral: Es coneix l’existència d’una església preromànica de l’any 977. D’aquesta època se’n conserven els tres absis, el campanar, alguns elements del claustre, i el celler i el menjador dels canonges, avui habilitats per a uns altres usos. La catedral actual és d’estil gòtic, començada a final del segle XIII i acabada al segle XVII. A l’esquerra del transsepte se situa la capella de la Mercè, amb un retaule barroc probablement obra de Carles Morató. A la dreta es venera la imatge de la Mare de Déu del Claustre , del segle XII, catalogada com una de les escultures més importants del romànic català. El cambril fou ampliat a principi del segle XX per August Font . La façana del cambril segueix una línea noucentista amb alguns elements modernistes.

• Portals i muralles de la ciutat: A mesura que la vila anava creixent es construïen unes primeres muralles al segle XI, substituïdes al segle XIV (concretament, cap al 1303) per unes altres que tenien un gruix de dos metres i una alçada de setze metres, de les quals queden dretes restes disperses en diferents indrets, així com tres torres a la zona del Vall Calent, on es pot observar que s’hi han obert finestrals i terrats, fruit d’una integració de la muralla i les torres com a part d’edificacions residencials, la qual es va dur a terme principalment al llarg del segle XX. Per accedir al recinte emmurallat hi havia portals, que es tancaven al capvespre amb portes de fusta i s’obrien a la matinada. Actualment només se’n conserven tres: el portal del Pont, el portal de Llobera i el portal del Castell. El portal del Pont, acabat l’any 1805, es va convertir en l’entrada principal a la ciutat després de construir-se el pont de pedra de dotze arcades a final del segle XVIII. Al segle XVII, en època de pesta, es va obrir l’actual portal de Llobera perquè hi entressin només els naturals de Solsona, com a mesura de protecció. Sobre l’entrada s’hi va construir al segle XVIII una capella, encara existent, dedicada a Santa Anna. I el portal del Castell té aquest nom gràcies al fet que el primer castell de Solsona era a tocar del portal, avui convent de monges i del centre escolar Arrels I. Els senyors feien solemnement la seva primera entrada per aquest portal, però abans havien de jurar que guardarien els seus privilegis i costums. L’entrada principal era fins al segle XVIII per aquest accés

• Palau Episcopal i Museu Diocesà i Comarcal de Solsona: Edifici construït pel bisbe Lasala al segle XVIII. La seva façana principal, junt amb la del Palau de la Virreina de Barcelona, és un dels exemples més destacats del neoclàssic català. Dins el Palau Episcopal es pot visitar el Museu Diocesà i Comarcal, un dels primers museus diocesans de Catalunya, on es troben sales dedicades a la prehistòria, importants col·leccions del romànic, gòtic, renaixement i barroc, així com una sala dedicada a les escultures de sal, de les mines de Cardona.

• La plaça Major és la plaça principal de la ciutat, una plaça porxada on es troben els principals carrers del nucli antic de la ciutat: el carrer Castell, el carrer de Llobera i el carrer de Sant Miquel. És el punt on es duen a terme diversos actes de les festes més celebrades de Solsona: la Festa Major, el Carnaval i el Corpus, així com diverses fires durant l’any, i el mercat dels divendres. Dels edificis que conformen la plaça, se’n pot destacar l’edifici de ca l’Aguilar (situat al núm. 5 de la plaça), que ha estat casa senyorial de successives dinasties de mercaders i nobles i on actualment s’ha habilitat una sala d’exposicions.
• Torre de les Hores: La torre, datada abans de l’any 1500, tenia inicialment dues campanes: una per a tocar a foc i a sometent, i l’altra per a utilitzar-se com a rellotge (actualment encara s’utilitza). D’aquest campanar en destaca actualment el fet que s’hi penja el ruc durant el carnaval. Aquest costum recorda una llegenda que ha donat el renom de mata-rucs als solsonins i solsonines

• Plaça de Sant Joan: La plaça Major potser és la plaça central de la ciutat, però sens dubte la plaça de Sant Joan n’és la més emblemàtica. En aquesta plaça podem trobar-hi al centre una bella font amb una poesia d’en Josep Maria de Sagarra i un templet. La primera és del segle XV, anteriorment anomenada font Major, i la capella dedicada a Sant Joan és del segle XVIII. A la part posterior d’aquesta capella es pot trobar una placa amb la poesia Record de Solsona del poeta Josep Maria de Sagarra, el qual passava temporades en una casa d’aquesta casa. La plaça destaca també per tots els edificis que l’envolten, sobresortint la casa de cal Cabanes, casa pairal d’una de les principals famílies de Solsona durant el transcurs de moltes generacions.

• Casa de la Ciutat: L’entrada principal a l’Ajuntament de Solsona es troba al carrer Castell, a la plaça anomenada plaça de l’Ajuntament. L’edifici és una construcció de principi del segle XVI, de transició del gòtic al renaixement. A la façana s’hi pot trobar l’escut de la ciutat i el del mercader que va construir l’edifici.

• Palau Llobera: Francesca de Llobera, filla de mercaders, en el seu testament de l’any 1411 va deixar el seu llegat per a la construcció d’un hospital de pobres, actualment anomenat Palau Llobera. L’edifici va anar canviant d’ús, passant per ser un hospital, un col·legi de dominics, una universitat literària, un seminari, una escola parroquial i, en l’actualitat, és la seu del Consell Comarcal del Solsonès i on s’ubica l’oficina de Turisme.

• Altres punts d’interès de la ciutat: Museu del Ganivet, els antics safareigs municipals, Casa Morató, Hotel Sant Roc, Pou de Gel, Font de la plaça de la Catedral, etc.

Si vols veure més fotos, clica al damunt…