Aurora boreal va ser guardonada amb el Premi a la Millor Primera Novel · la Negra per l’Associació Sueca d’Escriptors de Novel · la Negra, i Det blod spillts, el segon lliurament de la sèrie, amb el Premi a la Millor Novel · la Negra Sueca.

El cos de Victor Strandgard, el predicador més famós de Suècia, jeu mutilat en una remota església a Kiruna, una ciutat del nord submergida en l’eterna nit polar. La germana de la víctima ha trobat el cadàver, i la sospita recau sobre ella. Desesperada, demana ajuda a la seva amiga d’infància, l’advocada Rebecka Martinsson, que actualment viu a Estocolm i que torna a la seva ciutat natal disposada a esbrinar qui és el veritable culpable. Durant la investigació només compta amb la complicitat d’Anna-Maria Mella, una intel · ligent i peculiar policia embarassada. A Kiruna molta gent sembla tenir alguna cosa a amagar, i la neu no trigarà a tenyir-se de sang.

L’any de la mort de Ricardo Reis és una novel · la escrita per l’autor portuguès José Saramago. Va ser publicada originalment per Editorial Caminho el 1984 i narra l’últim any de vida de Ricardo Reis, un dels heterònims del poeta portuguès Fernando Pessoa.

A la novel · la, Ricardo Reis torna a la seva ciutat natal, Lisboa, després de passar diversos anys treballant com a metge al Brasil. Reis realitza el viatge en assabentar-se de la mort de Pessoa. En arribar a Lisboa decideix abandonar la medicina i s’instal · la en un hotel, on passa els dies llegint els diaris i caminant pels carrers de la ciutat.

Reis llegeix sobre els esdeveniments que desencadenen la Guerra Civil Espanyola i la presència i arribada de grups d’immigrants espanyols a la recerca de refugi a Lisboa. No obstant això, Reis mai expressa sentiments pel conflicte i no sembla entendre completament el significat de la lluita.

Reis també inicia un enamoriscament amb una de les mucamas de l’hotel, però fins i tot en les seves relacions més intimes, es mostra alienat amb la societat. El metge també té trobades amb l’esperit de Fernando Pessoa i les converses entre ambdós revelen els detalls més íntims del personatge. Així mateix, Reis sembla perdre la seva concepció de la vida i la mort i la diferència entre ambdues.

En l’escena final de la novel · la, Reis mor tranquil · lament seguint Pessoa al cementiri.

Són els temps de postguerra a Alemanya. El jove protagonista inicia precisament en aquests durs i difícils dies la seva vida de treball.
En aquesta, com en altres de les seves obres, Heinrich Böll – Premi Nobel de Literatura 1972 – denuncia el buit esgarrifós que pateix la humanitat. La seva crítica social va dirigida cap a la fam, l’escassetat, el mercat negre, i a més fustiga sense pietat, antivalors com el consumisme d’una societat que qualifica com ‘americanitzada “.

Però “El pa dels anys joves” és també una història d’amor que, com assenyala el crític Ignacio Valente, es mou en el pla de les relacions profundes que es creen entre un home i una dona sota la superfície dels gestos i paraules més simples, aquesta càrrega secreta i subterrània de por, tendresa, sorpresa, desig, malaptesa, veneració, que es tanca en els pocs minuts de la primera trobada.

“Después pensé a menudo cómo habría ido todo de no haber recogido a Hedwig en la estación: habría emprendido una vida distinta, como cuando uno se mete por descuido en otro tren, una vida que, por entonces, cuando aún no conocía a Hedwig, me parecía bastante pasable. Al menos yo la calificaba así cuando hablaba de ella conmigo mismo; pero esta vida, que me esperaba como el tren al otro lado del andén, el tren que estuve a punto de tomar, esta vida la vivo ahora en mis sueños, y sé que lo que entonces me parecía pasable, se habría convertido en el infierno…”

Tracta d’uns successos ocorreguts al riu Jarama, a certs personatges en aquell ambient.

Tot comença amb la descripció del riu Jarama, que ens descobreix un petit llogaret als afores de Madrid, anomenat San Fernando de Henares. En ell trobem una sèrie de personatges que es deixen veure per un bar, on el propietari és un senyor anomenat Maurici. Entre aquests ens trobem amb la seva filla, la seva dona, el barber (home de sabates blanques), el xofer, el pastor, el carnisser, Macario, Chamarís … Tots ells van apareixent com a representants del poble. Per contra també apareixen els joves que provenen de la capital, Madrid, que van a passar el diumenge al Jarama. D’aquesta manera l’autor ens relata, els fets esbojarrats, extravertits i irresponsables de la joventut, i d’altra banda, els relats que els ocorren a uns vilatans pacients, amables i de bon caràcter.

Així, i al voltant de la història, passa alguna cosa que ressalta per la seva força i per la fredor amb què és relatada, que és la mort d’una de les joves (“Luci”), ofegada al riu Jarama accidentalment, encara que com a possible culpable apareix l’alcohol, o la maldat del riu, segons diu la gent del poble. I així arribem al final de la història, de diumenge, i de Luci … Mentre que les ànimes dels seus amics vaguen cap a casa seva, buides, malenconioses, trencades. I tot acaba com va començar, descrivint el Jarama.

L’autor Rafael Sánchez Ferlosio ens ha mostrat una obra, o millor dit un diàleg entre dos tipus de masses socials, d’una banda hi havia els habitants del poble, tranquils, pacients, amb una mica de mal geni, però responsables i madurs, i per altra banda, en contraposició dels anteriors, hi havia els joves eixelebrats, irresponsables, immadurs … D’aquesta manera Rafael aconsegueix descriure dues masses socials, contraposades, i fins i tot unir-les, creant així un àmbit poc habitual, en què es revelen les diferències entre ambdues classes, d’una banda la gent de la capital i l’altra a la gent del poble. I tot això en un sol espai, al voltant del Jarama, San Fernando de Henares.

Café de artistas y otros papeles volanderos és una antologia d’un relat breu (Café de artistas) i d’una sèrie d’articles.

Un fragment:

-No, hombre, no. ¡Pues no faltaría más! ¡En la gran república de las letras todos debemos hermanarnos en un apretado haz!

-¡Caray!… Perdón, ¡se me escapó!

Elmore Leonard, el gran mestre de la novel · la negra nord-americana, junta a “Perros callejeros” a tres personatges emblemàtics d’algunes de les seves novel · les anteriors: Jack Foley, l’atracador de bancs més famós dels Estats Units, Cundo Rei, el “marielito” cubà convertit en magnat de l’hampa gràcies al tràfic de drogues i la “especulació” financera i immobiliària, i la seva amant, la vident Dawn Navarro, una autèntica dona fatal. Jack i Cundo són a la presó. Quan Jack queda en llibertat, dues setmanes abans que Cundo, aquest li demana que l’esperi a la seva mansió de Venice Beach, una de les zones més exclusives de Califòrnia, fins on el seguirà l’agent de l’FBI Lou Adams, qui, a través d’un delator, espera el mínim error de Foley per tornar-lo a la presó. Allà els espera Dawn Navarro amb intencions ocultes. Dawn creu haver trobat en Jack al soci perfecte per als seus plans. Confia Cundo en Foley? Es fien ambdós de Dawn? “Perros callejeros” és Elmore Leonard en estat pur. La trama sense fissures i vertiginosa, els seus complexos personatges plens de matisos i els diàlegs excepcionalment mordaços així ho certifiquen.

Una novel·la èpica d’amor, traïció i aventura ambientada en la Segona Guerra Mundial, una història fascinant que ens submergeix en els perills de rastrejar en la memòria.
Després de la mort de la seva mare (La Lucia), a Julio li és revelat un secret familiar ocult durant mig segle. Obsessionat per aquest descobriment, inicia una investigació que l’obligarà a rescatar episodis foscos de la Segona Guerra Mundial, en un itinerari per la França ocupada, per l’Espanya convalescent de la Guerra Civil i per l’Argentina que va servir de refugi a notoris nazis, seguint els passos de Jules Tillon, un home misteriós que com Julio va haver de bussejar en el seu passat per poder seguir vivint. Jules Tillon és un membre de la Resistència francesa conegut com Houdini per la seva habilitat per esquivar perills. Però en finalitzar l’ocupació de París, Jules sofreix amnèsia, i la seva incapacitat per recordar l’heroïsme que se li atribueix el tortura i l’impedeix construir un futur al costat de la dona que estima.

L’amnèsia del personatge principal – un home turmentat en la línia de Dostoievski – li serveix a De Prada com “ressort narratiu” i per mostrar “la nostra necessitat d’indagar en el passat o tergiversar per fer-ho a la nostra mida “.

D’altra banda, el “sofriment” encarnat pels personatges femenins – Olga, una russa que fuig a París de la revolució bolxevic, i Lucia, filla d’un republicà que s’ha exiliat al país veí – serveix com “metàfora i esperó “de la vida per” estimar “i arrossegar” la perfecció “.

De Prada ha abordat aquesta “novel·la èpica”, amb una visió “còmplice” de l’exili dels republicans espanyols a França, però també fonamentada en la seva tasca de documentació. Així mateix, qüestiona l’èpica i els tòpics que han cristal·litzat sobre aquesta època recent.

Juan Manuel de Prada va néixer a Barakaldo el 1970, però va passar la seva infància i adolescència a Zamora. Amb el seu primer llibre, ‘Cons’ (1995) i els relats de ‘El silenci del patinador’ (1995) va sorprendre la crítica per la seva imaginació i el seu audaç ús del llenguatge. El 1997 va rebre el premi Planeta per ‘La tempesta’. L’escriptor Juan Manuel de Prada guanya el Premi Biblioteca Breu 2007 amb aquesta novel·la.

Un jove que pertany a un comando terrorista basc es veu embolicat en circumstàncies molt dramàtiques que donen un gir inesperat a la seva vida, i la novel·la que protagonitza, sense deixar de ser en cap moment un relat d’acció trepidant i un mirall de la nostra història recent, apunta cap a una reflexió que ens concerneix a tots. Cristóbal Zaragoza ha anat a buscar el tema del seu llibre en un dels aspectes més dolorosos de l’Espanya contemporània, i ha transformat aquesta qüestió palpitant de la violència i de la mort, que ha tingut en suspens al país sencer, en una extraordinària novel·la que és molt més que un reportatge o una crònica: una síntesi humana de conflictes que semblen irresolubles, presentada amb un indiscutible mestratge que fa d’aquesta obra un dels testimonis més apassionants de la vida espanyola més recent. El nou membre del comando terrorista, un cop involucrat en ella, lluita amb la seva consciència buscant una sortida impossible.

“El ermitaño de la calle 69″ és un escriptor molt semblant al propi Kosinski, que recorda la seva vida amb humor i sense oblidar les moltes dificultats que ha superat. Amb nombrosos trets autobiogràfics, es reflexen les dures condicions dels emigrants als EE UU.  A part de les seves vivències, abunden les cites literàries i les referències a la cultura jueva.

Queda molt clar que el text procedeix d’un altre àrab. Però quin és l’origen?

–          Una primera teoria explica que l’original és sànscrit i que des de l’Índia hauria arribat a Pèrsia, des d’aquí, passant per Síria, seria traduït al grec, seguidament a l’àrab i finalment arriba a Espanya, on és traduït per ordre del príncep Fadrique (segon fill de San Fernando i de Beatriu de Suàbia i germà d’Alfons X “el savi”.

–          Una altra teoria suposa que si be va poder tenir origen sànscrit, van ser els perses els que van organitzar l’obra i al s. VI d. C. I sota la influència cultural grega, va arribar d’Orient a Occident.

–          La tercera i més moderna teoria és la de l’origen hebreu. Segons aquesta teoria, als s. IV – II a. C., hi hauria hagut una versió hebrea que va donar origen a la versió àrab.

El quadre en el que s’inscriu l’obra consta dels següents elements:

1. El rei desitja tenir un fill.
2. Els horòscops: quan neix el nadó, li fan l’horòscop i per ell se sap que als vint anys es trobarà en perill de mort.
3. Elecció dels mestres: es necessita un examen previ de les qualitats del mestre per demostrar les seves aptituds i coneixements per educar l’Infant. Cendubete és el mestre triat.
4. La dona, falsa, que acusa al fillastre de seduir-la provoca l’ira del rei.
5. Els contes els iniciaran els consellers del rei el primer dia, com a resposta a la mala acció de la dona.
6. Al vuitè dia l’Infant, que ja pot parlar, explica cinc contes més en resposta als cinc contes explicats per la dona.

La finalitat de l’obra és didàctica, molt comú a les obres orientals. El rei cal que sigui intel·ligent, just, prudent amb les dones,  que escolti les opinions dels seus consellers i ha de saber triar-los per la seva saviesa.

Bona lectura!