Arxiu de la categoria: Llibres

Inferno – Dan Brown

inferno 2Inferno és una novel·la de misteri i suspens de l’escriptor nord-americà Dan Brown, basada en la simbologia oculta en la Divina Comèdia, obra clàssica de Dante Alighieri, així com en els problemes de la superpoblació mundial. Es tracta de la sisena novel·la de l’escriptor, la quarta amb Robert Langdon com a protagonista després d’Àngels i dimonis, El codi Da Vinci i El símbol perdut. Va ser publicada per l’editorial Doubleday el 14 maig de 2013.

El professor de la Universitat de Harvard, Robert Langdon es desperta en un hospital amb una ferida al cap i no recorda res dels últims dies. El seu últim record és caminar pel campus de Harvard, però ràpidament s’adona que ell està ara a Florència. Sienna Brooks, un dels metges que l’atenen, li diu que va patir una commoció cerebral per ser fregat per una bala i que per això no té records dels darrers 2 dies. Tot d’una, Vayentha, una assassina que ha estat seguint a Robert, irromp a l’hospital, li dispara al metge encarregat de l’atenció de Robert i s’acosta a la seva habitació. Sienna agafa a Robert i fugen al seu apartament.

Després que Sienna relata els detalls del seu ingrés a l’hospital, Robert troba un cilindre amb un senyal de perill biològic en la seva jaqueta i decideix trucar al consolat dels Estats Units. Se li diu que estan a la recerca d’ell i volen la seva ubicació. Per suggeriment de Sienna, Robert els dóna la direcció d’un lloc a l’altre costat de l’apartament de Sienna, per evitar involucrar-la més en aquesta misteriosa situació. Aviat, Robert veu aparèixer la Vayentha armada i arribar a la ubicació que li van donar al consolat. Per això, en Robert i la Sienna creuen que el Govern dels Estats Units vol matar-ho.

Robert decideix obrir el contenidor i troba un cilindre ossi medieval equipat amb un projector d’alta tecnologia que mostra una versió modificada del Mapa de l’Infern de Botticelli. A la part inferior de la projecció es veuen les paraules “La veritat només és visible a través dels ulls de la mort“. De sobte, uns soldats arriben a l’edifici de Sienna pel que tots dos han d’escapar.
Robert i Sienna van cap a la Ciutat Vella, creient que el cilindre ha de tenir alguna cosa a veure amb Dante Alighieri. No obstant això, troben que la policia florentina i oficials dels Carabinieri han segellat els ponts i estan a la recerca d’ells. Es troben amb una obra en construcció a prop dels Jardins de Boboli, on Robert il·lumina el “Mapa de l’Infernmodificat de nou. Es dóna compte de que les lletres individuals, que en conjunt formen la paraula CATROVACER” s’han afegit a cadascuna de les deu capes de la Malebolge, i que les capes s’han reorganitzat. Movent de nou a l’ordre de l’original Mapa de l’Infernde Botticelli, es formen les paraules “CERCA TROVA“. Robert reconeix que aquestes són les mateixes paraules que apareixen en el quadre La Batalla de Marcià de Vasari, que es troba al Palazzo Vecchio. Robert i Sienna aconsegueixen evadir als soldats i entrar a la Ciutat Vella per veure el quadre.
Robert es troba en front de la batalla de Marcià quan Marta Álvarez, una funcionària del Museu, el saluda. Robert no la reconeix però li segueix el corrent ja que segons ella ell va estar al Museu la nit anterior en companyia d’Ignazio Busoni, el director d’Il Duomo. Robert li diu que ha vingut amb la seva germana Sienna per mostrar-li el mateix que ell i Ignazio van veure la nit anterior, Marta li diu a Robert que ella els va mostrar la màscara de la mort de Dante. Marta porta a Robert i Sienna a veure la màscara i descobreixen que ha estat robada, Marta demana veure els vídeos de seguretat en els quals descobreixen que els lladres són Robert i Ignazio. Marta crida immediatament a la policia i a la secretària d’Ignazio per demanar una explicació. La secretària li informa que Ignazio ha mort d’un atac al cor i li demana parlar amb Robert doncs té un missatge per a ell,.En el missatge Ignazio li diu a Robert esotèricament on està amagada la màscara, referint-se al “Paradís 25”.
Robert i Sienna escapen dels guàrdies, però els soldats arriben. Creuen l’àtic sobre l’apoteosi de Cosimo I, on Sienna empeny a Vayentha a la seva mort. Robert connecta la frase “Paradís 25” amb el Baptisteri de Florència, on ell i Sienna troben la màscara de Dante juntament amb una endevinalla del seu actual propietari, un genetista multimilionari anomenat Bertrand Zobrist. Sienna explica que Zobrist va ser un genetista que va advocar per la detenció del creixement de la humanitat, per la seva superpoblació descontrolada. I es rumorejava que estava treballant per aturar aquest fet creant una malaltia. Un home anomenat Jonathan Ferris, amb un gran hematoma al pit, el qual oculta a tots dos, i una erupció cutània greu a la cara, dient ser de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), ajuda a escapar a Robert i Sienna dels soldats. Segueixen l’enigma a Venècia, on Ferris de sobte cau inconscient, amb Sienna al·legant que pateix d’una hemorràgia interna massiva, fent que Langdon sospiti que Ferris ha estat infectat amb la plaga de Zobrist. Robert és capturat per un grup de soldats vestits de negre mentre Sienna escapa.
Robert és portat davant  l’Elizabeth Sinskey, la directora general de l’OMS, i se li dóna una explicació del que està passant: Zobrist és un genetista brillant i un fanàtic de Dante que suposadament ha desenvolupat una nova plaga biològica per matar una gran part de la població mundial per tal de resoldre ràpidament el problema de la superpoblació imminent del món. Va dissenyar un nou virus que reescriu el genoma humà per netejar el món de la sobre població en aproximadament un terç. Un any abans Zobrist havia sol·licitat a Elizabeth seva ajuda per a aquest propòsit. Quan ella es va negar i va amenaçar amb denunciar-ho, ell va decidir sol·licitar l’ajuda del Consorci, una organització que li prestaria serveis que li permetrien crear el virus sense que l’OMS el detingués. Abans de suïcidar- se, Zobrist va sol·licitar al Consorci lliurar a Elizabeth el cilindre amb el Mapa de l’Inferno modificat, però arran del seu suïcidi l’OMS va trobar el cilindre abans de la data establerta, pel que van decidir contractar Robert per desxifrar-lo i així trobar el virus.
 

Victus: Barcelona 1714 – Albert Sánchez Piñol

VictusAmbientada en la Guerra de Successió, la novel·la explora el conflicte des dels ulls de Martí Zuviria, un jove d’origen barceloní que serveix, primer a les ordres de l’exèrcit de les Dues Corones Borbòniques, i després a les ordres de l’exèrcit Aliat. Tota la narració representa que és escrita per Waltraud, la cuidadora de Martí en el seu exili a Viena, dècades després de la successió dels fets.

Veni

Al començament de la història, el jove Martí Zuviria viatja fins al castell de Bazoches, on comença una dura carrera per formar-se com a enginyer militar, de la mà dels germans Ducroix i de Vauban. Quan Vauban mor, en Martí s’allista a l’exèrcit francès per lluitar a la guerra que s’està donant lloc a terres catalanes i de Castella. Només arribar, el jove Martí presenciarà la Batalla d’Almansa, una de les més grans batalles de tota la guerra. Seguidament, i després de salvar-se d’una emboscada dels terços de Miquelets d’Esteve Ballester a Beseit, en Martí es desplaça fins a Tortosa, on participarà com a enginyer en el setge de la ciutat.

Vidi

Després de la desfeta de Tortosa, en Martí decideix tornar a la seva Barcelona natal, on començarà una relació amb Amelis, instal·lant-se en un pis amb Anfan i Nan, un nen i un nan que havia conegut mentre robaven dins de les trinxeres de Tortosa. Al cap d’un any, veurà l’oportunitat d’allistar-se a l’exèrcit Aliat i lluitarà en diverses poblacions espanyoles, fins que les desfetes militars els obliguen a retirar-se a terres catalanes. Un cop retornat a Barcelona amb tot l’exèrcit Aliat, en Martí viurà la retirada de les tropes europees arran de l’entronització de Carles III com a emperador del Sacre Imperi Romano Germànic, i els consegüents debats entre els diputats de la Generalitat de Catalunya sobre què fer davant la nova situació.

Victus

Durant la primavera de 1713, en Martí s’allista a l’exèrcit sota les ordres d’Antoni de Villarroel per defensar la ciutat en el Setge de Barcelona, i aquell estiu participarà en una expedició fracassada per intentar reclutar voluntaris per a la resistència de Barcelona. Amb el temps, els bombardejos castiguen enormement la ciutat i la seva població, que després d’un any de setge comença a patir greus conseqüències, agreujades per l’arribada de nous reforços borbònics des de Ftança. En un atac de les tropes de la Coronela de Barcelona, en Martí és capturat i està a punt de ser executat pels borbònics. En aquest captiveri, dissenyarà l’assalt que acabarà fent caure Barcelona, tot i que la seva intenció és dificultar l’avenç borbònic sobre la ciutat.

I si vols saber més, hauràs de llegir el llibre, tot i que ja saps com acaba la historia.

El último mohicano – Fenimore Cooper

mohicano El último de los mohicanos (título original en anglès, The Last of the Mohicans: A Narrative of 1757) és una novel·la històrica de l’autor nordamericà James Fenimore Cooper, publicada per primera vegada el febrer de 1826. És el segon llibre de la pentalogía Leatherstocking Tales i el més conegut.  The Pathfinder, publicat 14 anys després en el 1840, és la seva continuació.

La història es desenvolupa en l’any 1757, durant la guerra franc índia (la guerra dels Set Anys), quan França i Gran Bretanya van combatre pel control de les colònies d’Amèrica del Nord. Durant aquesta guerra, els francesos van demanar l’ajuda de tribus natives americanes per lluitar contra els més nombrosos colons britànics en aquesta regió.

Cooper va anomenar a un dels seus principals personatges Uncas pel bé conegut sachem (un cap principal) mohegan que havia estat aliat dels anglesos a la Connecticut del segle XVII. Cooper sembla confondre o fusionar els noms de dues tribus, els mohegan i els mahican o mohicans. El bé conegut llibre de Cooper va contribuir a confondre el coneixement popular de les tribus fins a l’actualitat. Després de la mort de John Uncas el 1842, l’últim descendent masculí d’Uncas, el Newark Daily Advertiser va escriure, “Last of the Mohegans Gone,” lamentant l’extinció de la tribu. L’escriptor no es va adonar que el poble mohegan encara existia. Segueixen sobrevivint avui i són una tribu reconeguda federalment amb seu a Connecticut. Els mahican vivien a la vall del riu Hudson i segueixen sobrevivint avui com a tribu índia reconeguda federalment com la comunitat Stockbridgemunsee a Wisconsin.
La novel·la va ser una de les més populars en anglès en la seva època, encara que els crítics van identificar errors narratius. La seva llargada i el seu estil formal de prosa han limitat el seu atractiu per a lectors posteriors, encara que L’últim mohicà segueix sent molt llegida en cursos de literatura d’Estats Units.
El personatge Chingachgook diu la frase de la qual es treu el títol, quan diu “Quan Uncas segueixi els meus passos, no quedarà ja ningú de la sang dels sagamores, ja que el meu fill és l’últim dels mohicans.«  També s’esmenta el títol prop del final del llibre, quan Tamenund diu, “He viscut per veure l’últim guerrer de la sàvia raça dels mohicans”.

L’acció es desenvolupa al voltant de Glens Falls a Upstate Nova York. Cora i Alice Munro, filles del tinent coronel Munro, viatgen amb una columna de reforços des de Fort Edward fins a Fort William Henry, on Munro dirigeix un exèrcit. A la partida estan David Gamut el mestre de cant, i el major Duncan Heyward, cap militar del grup.Magua, el traïdor guia huró, ofereix portar al grup de Munro fins al fort William Henry, però en lloc d’això els prepara una emboscada. Natty Bumppo (també conegut com Hawkeye, “Ull de Falcó”) i els seus dos amics mohicans, Chingachgook i el seu fill Uncas, els rescaten a temps. Sabent que Magua (també conegut com Le Renard Subtil, “la guineu astut”) aviat tornarà amb reforços, Hawkeye i els mohicans porten els seus nous companys a una caverna propera. Un grup d’hurons enviats per Magua els persegueix dins de la cova. Després d’una lluita intensa, Hawkeye i els seus amics decideixen separar-se en la recerca de seguretat, amb Hawkeye i els mohicans amagant-se en una corrent del riu propera, mentre que Heyward, Gamut i les germanes Munro es retiren a l’interior de la cova.

Magua torna amb més hurons i captura a Cora, Alice i els dos homes a la cova. Els hurons porten als seus captius a una corrent amb aigua mineral, on descansen una estona mentre vigilen per si arriben els altres. Els hurons interroguen Heyward, qui els diu que Hawkeye i els mohicans han escapat i descobreix que el sobrenom de Uncas és Cérvol àgil i que a Hawkeye li diuen Rifle Llarg o La Longue Carabine.

Quan Cora exigeix saber per què els hurons estan tan ansiosos de capturar-los, Magua li diu que el coronel Munro i altres oficials blancs van anar al poble dels hurons un dia i li van presentar l’aigua de foc (whisky) i el seu comportament borratxo va fer que els hurons l’expulsessin de la tribu. Posteriorment, es va aliar amb els mohawks (aliats al seu torn dels britànics) i va anar a la guerra amb ells contra els francesos i els seus aliats hurons. Magua seguia bevent l’aigua de foc durant la lluita i després d’un acte de desobediència, Munro va fer que el lliguessin a un pal i el va assotar, ferint-lo tant física com espiritualment. Des de llavors ha tornat amb els hurons i busca venjar-se de Munro. Ofereix alliberar els altres a canvi que Cora el segueixi al poble huró com la seva dona, però Cora directament el rebutja.Hawkeye, Uncas i Chingachgook sorprenen els hurons i maten la major part d’ells, amb l’ajuda d’Heyward, però Magua escapa una vegada més. Hawkeye explica als anteiores ostatges que han estat seguint secretament el rastre dels hurons després que els capturessin. Després d’una curta persecució decideixen passar a l’acció quan els hurons van amenaçar amb matar els captius. Heyward i Hawkeye porten a les dones Munro fins a Fort William Henry, que en aquells moments està envoltat de francesos.

Munro envia a Hawkeye a Fort Edward per demanar reforços, però portant la resposta del general Webb, és capturat pels francesos, que el lliuren a Fort William Henry sense la carta. Heyward intenta parlamentar amb els francesos, però no esbrina res. Llavors torna al coronel Munro i anuncia el seu amor per Alice. Munro revela l’herència de Cora -la primera esposa del coronel era mestissa- i després dóna el seu permís a Heyward per festejar Alice.El general francès Montcalm convida a Munro a parlamentar. Li mostra la carta de Webb: el general anglès ha refusat enviar més reforços. Adonant-se que la seva és una causa perduda, Munro a desgrat es mostra conforme amb els termes de Montcalm. Els soldats britànics, amb els seus ferits, dones i nens, abandonaran el fort i es retiraran. A l’exterior del fort, la columna és atacada per uns dos mil guerrers indis aliats dels francesos. En el caos de la matança, Magua troba a Cora i Alice, i les porta cap al poble huró. David Gamut els segueix a distància.

 Tres dies més tard, Hawkeye i els mohicans, Heyward i el coronel Munro entren en les ruïnes de Fort William Henry, on planegen el seu següent moviment al costat del foc. Al matí següent marxen cap al llac George en canoes, on es troben amb un grup d’hurons dels que escapen després d’una persecució breu però intensa. En arribar a la riba amaguen les canoes i segueixen el rastre de Magua. Fora del poble hutró troben a David Gamut, ensenyant als castors a cantar salms. Els hurons no l’han matat ja que no lesionarien a un home boig. Gamut els diu que Alice està al poble, Cora en un altre pertanyent a la tribu Lenni Lenape (Delaware) i Magua ha anat a caçar ants. Heyward es disfressa de metge francès i entra al poble amb Gamut, intentant rescatar Alice. Hawkeye i Uncas van a rescatar Cora. Chingachgook roman amb el coronel Munro, que com a conseqüència dels esdeveniments s’ha trasbalsat una mica.
La disfressa de Heyward té èxit, però abans que pugui trobar a Alice, porten a Uncas al poble, ja que els hurons l’han capturat. Torna Magua, i exigeix que matin a Uncas, però no reconeix Heyward vestit de metge. Hawkeye roba una pell d’ós d’un xaman del poble i el fa servir per disfressar-se mentre segueix a Heyward. Rescaten Alice després de trobar-la en una cova, traient-la del poble embolicada en tela i convencent els hurons que és una dona malalta que Heyward, com a metge francès, ha rebut l’encàrrec de guarir d’un esperit malvat. Mentre Heyward es porta a Alice cap al poble Lenni Lenape, David Gamut i Hawkeye (encara disfressat amb la pell d’ós del xaman del poble) torna per rescatar Uncas. Els guàrdies d’Uncas reconeixen la pell d’ós i permeten als dos passar, creient que Gamut farà una mica de màgia per torturar Uncas. Un cop reunits, Uncas s’embolica en la pell d’ós mentre que Hawkeye es vesteix de Gamut i comença a cantar. Gamut es queda enrere mentre que Uncas i Hawkeye passen per davant dels guàrdies, que no s’adonen que ha sortit un home blanc diferent del que ha entrat. La parella fuig al poble Delaware.
I per saber-ne més, hauràs de llegir el llibre…

“Cómo aprender a amar en la escuela” de Mª Dolors Renau (ed.)

Autors: Maria Dolors Renau i ManénMarina Subirats i MartoriSara Berbel SánchezJuanjo Compairé GarcíaÓscar Strada BelloMonserrat Moreno MarimónGenoveva Sastre VilarasaRosa Ros i RaholaJorge Barudy LabrínLuz Martínez TenAmparo Tomé González.

L’escola ha de ser el lloc on nens i nenes aprenen a identificar els sentiments propis i aliens, valorar i gestionar les diferències dels altres, per així eliminar el domini d’un sexe sobre un altre i la violència que es deriva d’aquest model tan profundament arrelat en les nostres societats. Tant la mateixa pràctica dels professors com els últims estudis científics han destacat la importància que té l’escola en el desenvolupament dels sentiments, la forma d’entendre la convivència i les actituds davant les diferències, sobretot les de gènere. Per aquest motiu la pràctica pedagògica ha posat de relleu la importància d’ensenyar a estimar a l’escola, de desenvolupar la capacitat de respecte, empatia i diàleg, i la de resoldre els conflictes de forma negociada evitant l’ús de la violència, ja des dels primers anys.

Entre els objectius d’aquest llibre: subratllar la importància d’un model coeducatiu que ensenyi a cooperar en lloc de competir, a reconèixer el valor de la diversitat contra un únic model d’èxit, a defensar els drets i el benestar de totes les persones, col · laborant en la construcció del bé comú …

ÍNDICE

Prólogo.  Mensaje en una botella.
Carlos López Cortiñas

Prólogo
Roser Font

Cap. 1 El éxito educativo de las mujeres ¿final de la discriminación?
Por Marina Subirats

Cap. 2 Sentimientos y emociones… ¿son educables?
Por María Dolors Renau

Cap. 3 La natural identidad femenina en cuestión: modelos del cuerpo y del alma en la adolescencia
Por Sara Berbel Sánchez

Cap. 4 Una esceula hacia adentro: educando a los hombres para la igualdad
Por Juanjo Compairé García

Cap. 5 La amistad: una posibilidad de prevención contra la violencia
Por Oscar Strada Bello

Cap. 6 El amor y su largo proceso de crecimiento en igualdad
Por Montserrat Moreno Marimón

Cap. 7 Caminos para la coeducación: Los conflictos en el amor y otros temas
Por Genoveva Sastre Vilarrasa

Cap. 8 Conflictos y potencialidades del amor y la sexualidad en los jóvenes. El amor y su largo proceso de crecimiento en igualdad
Por Rosa Ros i Rahola

Cap. 9 Promover el buen trato y los recursos resilentes como bases de la prevención y el tratamiento de las consecuencias de la violencia humana
Por Jorge Barudy

Cap. 10 Una mirada sobre la formación y acompañamiento del profesorado en la transformación coeducativa del centro. Entrevista a Amparo Tomé
Por Luz Martínez Ten

Aquest llibre està basat en unes jornades organitzades per FETE-UGT Catalunya i FETE-UGT sobre coeducació.

 

 

“El carter sempre truca dues vegades” de James M. Cain

 

El carter sempre truca dues vegades (en anglès original: The Postman Always Rings Twice).

Frank, un vagabund, s’atura en un restaurant rural de Califòrnia per a un àpat, i acaba treballant allà. El restaurant és portat per una dona jove, bonica, Cora, i el seu marit molt més gran, Nick, que és un immigrant de Grècia. Frank i Cora tenen un embolic. Cora (un personatge de dona fatal ) està cansada de la seva situació, casada amb un home que no estima, i treballant en un restaurant que desitja tenir i millorar. Ella i Frank pensen assassinar en Nick per començar una vida nova junts sense perdre el restaurant. El seu primer intent de l’assassinat és un fracàs, però finalment se’n surten.

El fiscal local sospita del que ha passat, però no té prou evidències per demostrar-ho. Amb una tàctica pensada per aconseguir enfrontar Cora i Frank, acusa només Cora. La intel·ligent estratagema de l’advocat de Cora impedeix el processament, i Cora és absolta. Frank i Cora finalment arrenquen junts la seva relació tumultuosa i pensen en un futur junts. Però…

“La jungla de asfalto” de W. R. Burnett

 

Edwin Doc Riedenschneider, un criminal llegendari que acaba de sortir de la presó, té un pla brillant per robar una joieria. A la recerca de suport financer, proposa la idea a l’advocat corrupte Alonzo D. Emmerich. Emmerich accepta finançar-lo i Doc prepara el cop sense sospitar de les veritables intencions del seu protector. Per dur a terme el robatori necessita reclutar a diversos homes: a l’expert en caixes fortes Louis Ciavelli, al xofer Gus Minissi i al pinxo Dix Handley. El robatori és tot un èxit i Dix i Doc porten les joies al seu comprador, Emmerich que, arruïnat i en fallida com a conseqüència d’un boig romanç, intentarà apoderar-se de les joies robades.

A l’any següent, es va estrenar l’homònima adaptació cinematogràfica, realitzada per John Huston, que va aconseguir quatre nominacions als Oscar i va marcar una fita en el cinema negre nord-americà de l’època.

 

“Los amantes” de John Connolly

Desposseït de la seva llicència d’investigador privat i vigilat per la policia, Charlie Parker treballa en un bar de Portland i porta aparentment una vida tranquil·la. Fins que decideix esbrinar què va passar exactament amb el cas que va fer que el seu pare, policia novaiorquès, quan Charlie era nen,  matés a dos joves, un noi i una noia una mica més grans que el seu fill, i després es llevés la vida. Per a això haurà de tornar els ulls cap al seu passat, encara que això signifiqui descobrir incòmodes veritats i compromeses mentides. A sobre, Parker ha d’evitar a un periodista insidiós, obstinat a escriure un llibre sobre ell.

 

“El viatge a la felicitat” d’Eduard Punset

La recerca de la felicitat és una de les grans aventures humanes. Aquest viatge de l’ésser humà acaba de començar i el seu final és incert. Fa poc més d’un segle, l’esperança de vida era de trenta anys: el mínim per aprendre a sobreviure, si la sort acompanyava, i culminar el propòsit evolutiu de reproduir-se. No hi havia futur ni, per tant, la possibilitat de plantejar-se un objectiu tan insospitat com el de ser feliç. Aquesta era una qüestió que es deixava per a després de la mort i que depenia dels déus. La revolució científica ha desfermat el canvi més important de tota la història de l’evolució: la prolongació de l’esperança de vida, que ha generat més de quaranta anys redundants -en termes evolutius-. Per primera vegada, la humanitat té futur i es planteja, lògicament, com ser feliç ara i aquí. La gent s’ha submergit en aquestes aigües desconegudes pràcticament sense l’ajuda de ningú. Ara la comunitat científica intenta, per primera vegada, il·luminar el camí. Aquest llibre és una aproximació lúcida i apassionant a la felicitat i els seus condicionants: les emocions, l’estrès, els fluxos hormonals, l’envelliment, els factors socials, econòmics, culturals i religiosos… Una indagació que ens revela els descobriments científics més recents al voltant d’aquest tema, i que, en el darrer capítol, ens proposa la fórmula de la felicitat

 

“Quin dia tan bèstia!” de Mary Rodgers

Una noia adolescent, desorganitzada i plena d’il·lusions, l’Annabel Andrews, desperta un divendres al matí i es troba a si mateixa en el cos de la seva mare, amb qui havia discutit la nit anterior. De sobte, havent-se de fer càrrec dels assumptes de la família a Nova York i del seu germà petit Ben (a qui l’Annabel li dedica l’àlies poc afectuós d ‘Ape Face’, o sia, ‘caramico’), i cada vegada més preocupada per la desaparició del seu propi cos, demana l’ajuda del seu veí i amic de la infància, Boris, encara que sense abans parlar amb ell sobre la seva crisi d’identitat. En el transcurs del dia i patint l’Annabel una sèrie de desventures cada vegada més estranyes i frustrants, es torna gradualment més conscient de la difícil vida de la seva mare, i aprèn, per la seva sorpresa, que en Ben la idolatra, i que en Boris en realitat es diu Morris, però té un problema de congestió nasal crònica que el va portar a pronunciar per via nasal la ema i la ena com a be i de. La novel·la transcorre fins el seu clímax quan en Ben també desapareix, segons sembla, per haver-se’n anat amb una noia bonica que en Boris no reconeixia, però en Ben hi va confiar sense dubtes. En el clímax i desenllaç, l’Annabel queda superada per les dificultats de la seva nova situació: l’aparent desaparició de la seva mare, la pèrdua dels fills, i la qüestió de com la seva estranya situació es va produir i quan/si s’ha de resoldre. Finalment, sembla que la mare de l’Annabel va causar el canvi de cossos a través de mitjans no especificats, i la misteriosa noia que es va endur en Ben va resultar ser la senyora Andrews mare en el cos de l’Annabel (la qual el recupera), la qual va fer moltes coses interessants a banda d’apropiar-se del cos de la noia: més va fer-li canvi d’imatge al cos mentre el féu servir, incloent-hi la remoció dels aparells dentals, i va recuperar una cita que l’Annabel havia oblidat (i hauria perdut, si no hagués estat per la intercessió de la mare).

“Cercamón” de Lluís Racionero

Cercamón és el resultat d’un peregrinatge personal: s’hi entrellacen la recerca de les arrels històriques i la invenció novel·lada d’uns fets que van esdevenir ja fa mil anys, protagonitzats pels habitants d’un racó de la Península, on les muntanyes del Pirineu s’abaixen per entrar al Mediterrani. Pirineu i Mediterrani són espais geogràfics diferents i maneres de ser contraposades que van confirgurant el geni de l’esperit català. En aquest context històric i amb aquest escenari de fons, l’autor crea el Cercamón, un relat apassionant sobre el món dels trobadors i els orígens del nostre país.

Situada la novel·la en els anys anteriors a l’any 1000, a la primera part s’explica com es va arribar a la construcció d’una cort cultural i refinada a la zona dels Pirineus. Les persones que van participar i el que van fer són tots reals, tot i que alguns no són coetanis i no van coincidir en els mateixos anys.

Apareixen llocs emblemàtics com el monestir romànic de Sant Pere de Roda, el castell de Montsegur al Midi dels Pirineus i poblacions avui dividides entre catalanes i franceses. També personatges com Gerbert, Ermessenda de Carcassona, Esclarmonda de Foix, els reis Pere i Jaume I, Roger Trencavell, Domingo de Guzman, etc…

Lectura molt recomanable!!!