Vaig arribar a Bellver de Cedanya, vila medieval i capital de la Batllia, des de Llívia per la N – 260. Quan arribo a Bellver, deixo el cotxe en l’aparcament públic que hi ha en el poble i, a peu, em dedico a recórrer els carrers i places de Bellver. Passejo per la plaça i el carrer Sant Roc, el carrer de la Muralla, la plaça de Bécquer, el carrer de l’Amargura, el carrer de l’Església, l’Església parroquial de Sant Jaume (s. XIII i que pertany al gòtic popular), Ca les Monges, la plaça Major, el carrer del Castell, la plaça de l’Abat Oliba, el carrer del Mig i el carrer de la pujada de Joan Alay. Tot això, conforma el nucli antic, que també es coneix com a “barri de la plaça” en referència a la seva Plaça Major. Val la pena passejar-s’hi.

Busco un bon lloc per dinar i ho faig en el Restaurant El Cantó.

Després de dinar, em dirigeixo en cotxe al poble de Talló, antiga capital de la Batllia i, en especial, a visitar la considerada Catedral de la Cerdanya, Santa Maria de Talló. És la primera Església de la Cerdanya citada a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (s. X). Es tracta d’un edifici de grans dimensions amb un absis del s. XI i volta de canó. El campanar és modern, del s. XVII. A l’Església es venera la imatge romànica de la Mare de Déu de Talló, del s. XIII.

A continuació, pujo fins el poble de Santa Magdalena, des d’on es contemplen unes precioses vistes de la Vall de l’Ingla.

I, ja és hora de caminar. Agafo el cotxe i baixo fins a l’ermita de Sant Serni de Coborriu de Bellver.

Deixo el cotxe i començo a caminar per la Vall de l’Ingla cap al Pont de l’Ingla, uns 11 km entre anar i tornar, per una pista molt còmode de caminar i a la vora del riu Ingla. La caminada em fa passejar entre una vegetació abundant que la primavera fa més bonica encara.

 Retorno a Llívia cansat, però satisfet.

Per veure més fotos, clica al damunt d’aquesta última…

Vaig arribar a Martinet des de Llívia per la N – 260. Com que m’havia llevat tard, vaig anar directament a dinar a Can Pluvinet de Martinet. Bon tracte i bon menjar i, després, a començar la ruta d’avui.

Surto amb el cotxe de Martinet i a 1,4 km a mà dreta, agafo una pista de terra que ens porta a Sant Martí dels Castells, on hi ha l’Església – Fortificació que va servir de punt de defensa durant la Guerra del Francès. El seu propòsit era defensar aquest punt clau de la Cerdanya. Les tropes franceses van arribar i la lluita va començar. Els atacs dels francesos eren contrarestats però, passats els dies, els francesos van conquerir aquest lloc. La seva sorpresa va ser molt gran quan només van veure sortir d’allí un home sol i també coix. Tots els altres eren morts.

Torno a la carretera, direcció Prullans, i a mà esquerra (50 metres més enllà), agafo un tros de l’antiga carretera on puc contemplar un bonic meandre que fa el riu Segre en el seu transcurs.

Després de caminar una estona i baixar a la riba del riu, em dirigeixo cap a Prullans. El poble es troba a 1.096 metres d’altitud. És de visita obligada l’Església Parroquial de Sant Esteve, d’estil romànic. Passejo pels seus carrers i places i a la sortida de Prullans, agafo el camí que em porta al llogaret d’Ardàvol, a uns 2 km. Faig el recorregut a peu i, finalment, retorno al poble de Prullans on agafo el cotxe camí de Llívia. Una ruta curta però bonica.

Per veure més fotos, clica al damunt d’aquesta última…

Vaig arribar a Martinet des de Llívia per la N – 260. Seguint en direcció la Seu d’Urgell, a 300 metres hi ha un desviament a la dreta en direcció a Lles de Cerdanya. De seguida, la carretera comença a agafar altitud.

A 1,5 km trobem el balneari de Senillers que aprofita les aigües de 5 fonts com a centre de recuperació.

A 2,2 km trobem a l’esquerra un desviament, que creua el riu Arànser i que ens porta al primer poble que trobem en aquesta ruta. Parlo del poble de Músser. Aquí m’aturo per visitar a peu el poble i, en especial, l’església de Sant Fructuós de Músser que té els seus orígens en el segle XI i ha estat, recentment, restaurada. Hi ha la possibilitat d’anar caminant a Lles de Cerdanya en poc més d’1 hora, seguint el camí vell i passant pel Pont del Diable.

Continuo la ruta cap al poble d’Arànser. No torno enrere sinó que segueixo per una pista en bon estat per als cotxes i al cap de 5 km hi arribo. Són les dues del migdia i m’aturo a l’hostal del Pas de la Pera a dinar. Disfruto d’unes excel·lents faves a la catalana, d’un pollastre amb panses i pinyons i un cafè (18 €).

Després de dinar, continuo la ruta cap a la pista d’esquí nòrdic de Lles, on decideixo, després de molts anys posar-me els esquís i fer una de les més senzilles rutes que hi ha. Amb una hora en tinc prou que l’edat passa factura. Ja hi tornaré per poder completar alguna de les rutes.

 Després d’un bon cafè, torno a baixar a Arànser on m’aturo per donar una volta al poble. Visito l’església romànica de Sant Martí i els seus carrers.

Quan anem camí de Martinet, trobem a l’esquerra el desviament per anar a Lles de Cerdanya. Una carretera plena de revolts però espectacular ens duu al poble on arribo als 6 km. A peu vaig, en primer lloc, a veure l’escola del poble (possible destí) i, a continuació, passejo pels carrers del poble fins que arribo a l’església de Sant Pere d’origen romànic, tot i que molt restaurada. Ens trobem a gairebé 1.500 metres d’altitud i les vistes del Baridà i de la Serra del Cadí són espectaculars.

Finalment, cau el dia i retorno a Martinet i, des d’allà fins a Llívia.

Per veure més fotos, clica al damunt d’aquesta última…