Surto de Llívia cap a Puigcerdà i continuo en direcció a La Seu d’Urgell, on agafo la desviació cap a Guils de Cerdanya. A 5 km trobo el poble de Saneja on deixo el cotxe i situat davant l’església de Sant Vicenç de Saneja, inicio la ruta.

Agafo el carrer Querol i abandono la població i en el punt on el carrer deixa d’estar asfaltat, el camí es bifurca i agafo el de la dreta.

Envoltat de petits murs de pedra i de pollancres i àlbers, arribo a Iravals, ciutat de vacances i zona residencial.

Trenco a la dreta per anar a veure l’església de Sant Fruitós d’Iravals, una església romànica que destaca pel seu singular campanar d’espadanya. Retorno al carrer Saneja i, en una petita pujada, arribo al bungalow n. 22, on passo pel darrera de ka casa i agafo un camí a l’esquerra amb uns mica d’ascens.

El camí va a parar a una pista de terra que agafo cap a l’esquerra i, en descens, arribo a una cruïlla, on una altra vegada a l’esquerra, inicio el descens final cap a Saneja, punt on agafo el cotxe per tal de dirigir-me a l’estació d’esquí nòrdic de Guils de Cerdanya.

En 3 km arribo a la població de Guils i a mà dreta, agafo la pista asfaltada que em conduirà a l’estació d’esquí. La boira cada cop es va fent més espessa i la visibilitat, cada revolt que pujo, és més reduïda. La qüestió és poder fer una mica d’esport. Cap al 1700 m començo a trobar neu a la vora de la carretera, però no és suficient quan arribo dalt de tot (1905 m) perquè les pistes estiguin obertes. M’expliquen que porten tot aquest any 2012 en aquestes condicions, així que a peu, decideixo donar una volta pel bosc.

Comença a ploure abundantment i acabo aquesta sortida tornant cap a Llívia.

Clica al damunt per veure més fotos…

Des de Llívia, entro a França en direcció a Font Romeu. Continuo cap a Montlluís i en arribar a la rotonda d’aquesta població, agafo la D-118 en direcció als Angles. Poc després trenco per la D-60 en direcció a la Bullosa. Agafo la carretera i a 4,5 km de la presa, haig de deixar el cotxe ja que no s’hi pot accedir fins a dalt. Una hora a peu em porta, finalment, a la presa.

Aquesta agradable excursió em porta a descobrir el petit i amagat estany de l’Esparver. Un llac poc freqüentat, tranquil i solitari. S’hi pot observar el Puigmal, el massís del Carlit i el Puig Peric.

Surto per l’esquerra del llac de Les Bulloses en direcció al Nord i segueixo les marques del GR-10 i el Tour de Capcir vorejant el llac. El camí és planer i transcorre per un bosc de pi negre i matolls de neret, i passa entre blocs de granit creuant torrents petits, ara pràcticament glaçats, que desaigüen al llac.

Quan arribo al final del llac, el bosc va desapareixent. Pujo lleugerament fins a travessar un petit coll.

Arribo a l’estaca on hi ha la bifurcació del GR-10 i del Tour de Capcir. Deixo el GR-10 i segueixo pel camí de la dreta, el Tour de Capcir, en direcció est, pel camí que passa entre pins esclarissats i matolls d’herba.

Baixo lleugerament fins al pont de fusta anomenat Maurice Marty on es creua el riu la Tet.

Deixo el camí de la dreta i continuo per l’esquerra per un prat d’herba en direcció al nord i en forta pujada, per un corriol. Més endavant, entre la vegetació, aquest corriol es fa més evident. Segueixo amunt i quan el camí s’aplana, arribo a un prat herbós. Al sud queda el llac de Les Bulloses i el massís del Puigmal. Giro a la dreta per anar a buscar un petit coll on, just al darrera, hi ha l’estany de l’Esparver.

A la tornada, tot baixant, és espectacular veure el tortuós recorregut del riu la Tet per la vall de La Grava.

Per veure més fotos, clica al damunt…

Des de Llívia, agafo la carretera en direcció a Saigallouse i continuo en direcció a Mont-Lluís, passant pel Coll de la Perxa. Arribo a la rotonda de Mont-Lluís i agafo la desviació en direcció als Angles. Un cop al Coll de la Quillana continuo cap a Formigueres, primer, i fins Quérigut després. Visito el poble i torno a agafar el cotxe per dirigir-me a una pista forestal, Le Fôret des Hares, uns 4.5 km després del poble. Sóc al Capcir, Pirineus Catalans a França. Pujo per la pista durant aprox. 8 km i arribo a l’aparcament on hi ha l’indicador de pujada a l’estany de Quérigut.

En aquest cartell podem observar l’horari, el desnivell, el mapa i la manera com està senyalitzat el recorregut que cal seguir, així com també consells pels senderistes i pels pescadors, tipus de truites i salmons que s’hi poden pescar.

El recorregut és molt curt, per sota el bosc. Tot el sender és evident, molt traçat i amb marques grogues. Té un primer tram una mica dret, però la segona part del recorregut és força més suau.

De cop, ens apareix l’estany entremig dels pins.

Per veure més fotos, clica al damunt…

Des de Llívia, agafo la carretera en direcció a Saigallouse i continuo en direcció a Mont-Lluís, passant pel Coll de la Perxa. Arribo a la rotonda de Mont-Lluís i agafo la desviació en direcció als Angles. Un cop al Coll de la Quillana continuo cap a Formigueres, primer, i fins Quérigut després. Visito el poble i torno a agafar el cotxe per dirigir-me a una pista forestal, Le Fôret des Hares, uns 4.5 km després del poble. Sóc al Capcir, Pirineus Catalans a França. Pujo per la pista durant aprox. 12 km i arribo al refugi forestal de Laurenti on deixo el cotxe.

L’itinerari comença tot just després de passar el pont del riu, on trobem un cartell explicatiu de les característiques de la zona (vegetació, fauna i pesca), que ens marca l’inici del sender cap a l’estany de Laurenti.

Al principi, el camí comença suau però no tarda gaire a tenir una primera rampa de pujada i amb pedres soltes. Al llarg de tot el recorregut s’alternen petits trams suaus i de molt bon caminar, amb trams força drets, alguns de pedra solta, i gairebé sempre per dins del bosc.

Però no he tingut sort. A la tarda, quan he començat la ruta, el cel s’ha començat a tapar i ha començat a ploure. També, la boira ha anat envaint el bosc i, tot i que no he tingut dificultats en pujar malgrat la boira, es podia veure el camí, quan he arribat dalt de tot no es veia absolutament res cinc metres més enllà. Llàstima! En una altra ocasió.

La foto que poso en aquest comentari, l’he tret d’Internet.

Per veure més fotos, clica al damunt…

Des de Llívia, agafo la carretera en direcció a Font-Romeu i, continuant en direcció a Mont-Lluís, arribo en una rotonda on agafo la desviació a l’esquerra cap al Llac de les Bulloses. Pujo per la sinuosa carretera fins al llac.

Deixo el cotxe i vaig cap al punt d’informació on agafo un camí ample i molt ben senyalitzat cap al Llac de Pradell. Camino uns trenta minuts i arribo al peu del Llac de Pradell. El camí és planer i sense cap dificultat.

Una vegada arribo a l’Estany de Pradell i donades les possibilitats que hi ha de camins, opto per agafar alçada i tenir vistes més panoràmiques del llac. Des d’aquí, i en el punt més alt, puc veure la forma de ferradura del llac (forma d’U) i també puc veure l’hotel del Llac de les Bulloses. Torno a baixar al camí i agafo el marge dret del llac, on uns mestres més enllà, paro a dinar.

Retorno cap al Llac de les Bulloses, però ho faig pel GR-10 o, en aquest tram, el també anomenat Boucle de la Pradella. El camí és fàcil, planer i sense cap dificultat. 40 minuts més tard arribo al Llac de les Bulloses, punt d’inici d’aquesta ruta.

Agafo el cotxe i, aquesta vegada, retorno pel Coll de la Perxa fins a Llívia.

Clica al damunt per veure més fotos…

Des de Llívia, agafo la carretera en direcció a Font-Romeu per tal d’arribar a Montlluís, fortalesa estratègica dins de la Cerdanya francesa.

Com a conseqüència directa del Tractat dels Pirineus de 1659, el rei Lluís XIV va manar construir una ciutadella en un punt estratègic per defensar la nova frontera i protegir els pobles cerdans que havien passat a formar part de França. Així va néixer Montlluís, amb el seu nom com a clar homenatge al Rei Sol.

Com que les guerres de frontera amb Espanya continuaven després del pacte, en una d’aquestes lluites i a conseqüència del setge i presa de Puigcerdà el 1678 pel duc de Noailles, les tropes franceses n’enderrocaren les muralles i Lluís XIV va manar construir una fortalesa que dominés el Coll de la Perxa i el pas al Capcir.

El 1679 es va fer el projecte i es va aixecar entre el 1682 i el 1718. La vila es va edificar el 1727 i té un clar aspecte neoclàsic que la diferencia de les antigues viles cerdanes.

La fortalesa militar, a 1.613 m. d’altitud, tenia una consideració de primera línia de resistència en cas d’invasió per part de les tropes espanyoles, i era al Conflent on s’establia la línia de resistència més poderosa.

El fet bèl·lic més important va succeir en la batalla del Coll de la Perxa, durant la Guerra Gran de 1795 a 17995, en què els soldats de Montlluís van donar la victòria a les tropes franceses del general Dagobert. A la plaça de Montlluís hi ha un monument en honor a aquest militar.

Passejant pels carrers i places de Montlluís és inevitable trobar-se amb una vila d’aire militar. El més rellevant de Montlluís són les muralles. A l’entrada hi ha una porta amb el pont i la garita de guàrdia. Al veure el pou dels Forçats on vivien els condemnats i les diverses terrasses amb un formidable panorama del Conflent amb el Canigó al fons.

D’aquí agafo el cotxe en direcció a Carcassonne per tal de visitar la Cova de Fontrabiosa, decoberta per casualitat el 1958, gràcies a l’explotació d’una pedrera de marbre i oberta al públic el 1983. “La Papallona” és el símbol de la cova i un exemple de la delicadesa de les formacions que decoren aquesta cavitat des de fa mil·lennis. Aquesta cavitat es manté a temperatura constant així com el grau d’hidrometria per la qual cosa cal anar una mica abrigats per a la visita.

I gràcies Yolanda per acompanyar-me en aquesta sortida.

Per veure més fotos, clica al damunt…

Des de Llívia, hem agafat la carretera en direcció a la Seu d’Urgell i, a l’arribar a la població de Ger, agafem la desviació a la dreta cap a Meranges (11,2 km) i després la pista asfaltada fins al Rec de Foguerades i de terra fins al refugi de Malniu (6 km més).

Arribem al refugi (2.135 m.) on hi ha l’aparcament i hem de deixar el cotxe (i pagar3 €). A partir d’aquí comença la ruta a peu fins l’Estany de Malniu (2.250 m.) primer, i fins l’Estany de Mal al final del nostre recorregut.

Agafem un camí a la dreta del refugi i, per un camí costerut, arribem a l’Estany de Malniu als 30 minuts de començar.

Continuem en una suau pujada el nostre recorregut enmig d’una frondosa pineda de pi negre amb bedolls, moixeres de guilla i nerets fins uns prats rere els quals es troba l’Estany de Mal 20 minuts més tard.

Bruixes i malediccions. Aldonça Rossa, una noia de Bellver fou acusada de bruixa per la Inquisició el 1619. Va assegurar durant el judici que despullada i untada amb ungüents, va sortir pel forat de la xemeneia d’una casa de Puigcerdà per anar a la teulada on l’esperava un home ben abillat i dotze dones. Van volar fins a l’Estany de Malniu i allí organitzaren un sàbat, sarau de bruixes i bruixots amb el diable, juntament amb altres homes i dones. Van beure, van menjar i es van divertir fent rotllanes al voltant d’un gran foc, inhalant vapors d’herbes, insultant Déu, fornicant i besant el cul del diable.

De tornada cap a Llívia, ens hem aturat a Ger. El més destacable és l’Església Parroquial de Santa Coloma de Ger, d’origen romànic, tot i que molt modificada al s. XVIII, amb una portalada barroca feta de calcària griotte d’Isòvol. Visitem també la Plaça Major i passegem pels carrers del poble.

Retornem a Llívia i mengem una bona fabada a les 6 de la tarda. Hem passat la ressaca de la revetlla de Sant Joan fent una bona caminada.

 Per veure més fotos, clicar damunt d’aquesta última…

Des de Llívia, entrem a França en direcció a Font Romeu. Continuem cap a Montlluís i en arribar a la rotonda d’aquesta població, agafem la D-118 en direcció als Angles. Poc després trencarem per la D-60 en direcció a la Bullosa. Agafem la carretera fins a la presa de l’estany on deixarem el cotxe. (Aquesta carretera està tancada a la circulació de vehicles particulars de mitjan juny a mitjan de setembre i només és transitable per les “navetes”, petits autocars turístics).

L’aigua de l’estany prové dels recs de la Grava i de la Llosa. El 1847 es va decidir construir l’embassament on hi havia l’antic estany, molt més petit. Les obres van finalitzar l’any 1902 i es van completar anys més tard amb la construcció de la central hidroelèctrica de Pallat. La presa, de 17,5 m d’alçària, 384,4 m de longitud de cresta i 5 m d’amplària, pot embassar 13 milions de metres cúbics d’aigua. El pantà té 2 km de longitud i 500 m d’ample.

Ens trobem en el massís del Carlit. L’erosió de les glaceres va excavar una sèrie de cubetes que en retirar-se el gel foren ocupades per aigua, motiu pel qual aquesta és una zona amb força estanys, més de trenta en aquest sector. A patir d’aquest punt, els itineraris són diversos. El circuit dels estanys de la Pradella, Negre, Llarg i del Racó és un dels més recomanables. Comença a ploure i a pedregar i tornem cap a Llívia, passant pel Coll de la Perxa on les vores de la carretera comencen a omplir-se de glaç.

Per veure més fotos, clica al damunt de l’última…

Des de Llívia, entrem a França agafant la desviació cap a Ur. Seguint la carretera, continuem i, passant per la Tour de Carol, arribem a Porté-Puymorens. Abans d’arribar en aquesta població, agafem la N-320 en direcció a Porté per tal d’evitar entrar en el túnel de Pimorent i després de travessar el riu Querol, trenquem a la dreta seguint l’indicador a Masif de Carlit per Le Lanaux.

Passem pel bonic embassament de Passet i continuem fins l’aparcament on es troba l’inici de la nostra ruta.

L’aparcament té forma de bucle. Caminem uns 50 metres en direcció contrària a la que hem seguit amb el cotxe i, a la dreta, agafem un petit sender que ens portarà cap a l’estany de la Fontviva.

A la nostra esquerra, tenim el torrent de la Fontviva que travessarem pocs metres després per anar-nos enfilant. Passem pel costat d’un petit salt d’aigua que en època de desglaç porta força aigua.

Més amunt sortim finalment del bosc i anem a parar a un prat on hi trobem unes fites que seguirem flanquejant per sota d’unes feixes de roca. Arribem a un fals coll i ja veiem l’estany.

A l’estany de la Fontviva si mirem cap a l’est veiem els cims oriental i occidental de Collroig i la serra de la Portella de bac d’Ortella.

Per veure més fotos, clica al damunt d’aquesta…

Vaig arribar a Bellver de Cedanya, vila medieval i capital de la Batllia, des de Llívia per la N – 260. Com que el dia anterior ja havia visitat la vila de Bellver, em dirigeixo a Santa Eugènia per tal de visitar l’anomenada “Torre de Pisa” de la Cerdanya, l’Església de Santa Eugènia de Nerellà. En l’aspecte arquitectònic, aquest campanar està adornat amb arcs llombards i finestres bigeminades.

Després de visitar la petita població. Em dirigeixo cap a Pi, una altra petita vila on destaca l’Església de Santa Eulàlia de Pi (s. XI – XII). Al mur nord, es visible l’angle entre la nau i l’absis, i al mur oest, una porta paredada de factura romànica.

I, com cada dia, ja toca caminar. Deixo el cotxe a la Plaça Major de Pi i començo la ruta cap a la Font del Pradell, 9’6 km d’anada i evidentment, 9’6 km de tornada. Es tracta d’una pista forestal en molt bones condicions, inclús per anar amb cotxe. Passada una pedrera, la vegetació es fa cada vegada més densa, més espectacular i la caminada transcorre a la vora del rierol del Pradell.

Quan sóc a punt d’arribar a l’àrea de recreativa de l’Agre comença a ploure cada instant més intensament. No vaig preparat per aquesta inclemència del temps. He sortit aquest matí amb sol i no m’ho esperava. Sembla mentida que a la meva edat, encara em passin aquestes coses!!!! Un cop arribo en aquesta àrea recreativa, faig quatre fotografies i xop, decideixo tornar enrere. Ja hi tornaré en una altra ocasió.

Per veure més fotos clica al damunt d’aquesta última…