Surto de Llívia cap a Puigcerdà i continuo en direcció a La Seu d’Urgell i en uns 20 km arribo a Bellver de Cerdanya. A 2 km trobo el poble de Pi i agafo la pista de Pradell (indicador) que passa per una pedrera i en 4 km arribo a l’àrea recreativa de l’Agre, on deixo el cotxe.

Agafo la pista, després d’una tanca metàl·lica, i m’endinso pel vessant oriental del serrat de l’Avetosa. El camí es fa més planer i al fons es pot veure el Pic de Roca Foradada (1975 m.) que no s’ha de confondre amb la Roca Foradada.

L’Avetosa (1480 m.) és un bosc d’avets, la part més frondosa queda a l’esquerra, i també s’hi troben pi roigs i bedolls. A la sortida del bosc destaca clarament Roca Foradada. Travesso el Torrent de Pi per un pont. En uns minuts arribo al Canal de la Por (1585 m.), a la dreta, prop del torrent. Deu el seu nom a que era freqüentat per llops que no deixaven dormir als pastors i al bestiar. Sóc al peu de Roca Foradada, que vorejo per un pas espectacular, amb un panorama espectacular de la capçalera de la vall de Pi i els cims del Serrat de la Muga. Continuo caminant per la pista i arribo al Torrent de les Colladetes (1620 m.). La pista s’acosta però no el creua perquè fa un fort revolt per pujar cap a Pradell de Pi. En aquest revolt, a l’esquerra i senyalitzat per una fita de pedres, hi ha un sender desdibuixat que travessa el torrent i s’enfila amunt entre els boixos, cap a Roca Foradada, que ara el veiem pel costat sud. Al cap d’uns metres, el camí es fa visible. Camino vorejant per l’esquerra el rocam calcari de Roca Foradada. Si volem travessar-la pel forat, cal enfilar-se per una canal molt incòmoda durant uns 15 min.

Continuo caminant  i arribo al Collet (1695 m.), el punt més alt del recorregut. Es veuen perfectament les dues penyes de Roca Foradada. El panorama és sensacional, capitanejat pel Serrat de la Muga.

Situats aquí, hi ha dues opcions: la primera és continuar el camí en direcció a la Serra de Gabarret. S’arriba a un camí ample, una carrassera, que és una pista oberta pels llenyataires per fer-hi lliscar els troncs. Es baixa aquesta pista cap a l’esquerra i la inclinació es fa cada cop més forta. Ràpidament s’arriba al fons de la vall i es retorna a l’Agre.

La segona, en canvi, és desfer el camí per tornar al revolt que he deixat abans per continuar pujant fins a l’àrea recreativa de Pradell de Pi. Continuo i arribo a un refugi forestal en mal estat de conservació on dono per finalitzada la ruta d’avui.

Per veure més fotos, clica al damunt…