Una noia adolescent, desorganitzada i plena d’il·lusions, l’Annabel Andrews, desperta un divendres al matí i es troba a si mateixa en el cos de la seva mare, amb qui havia discutit la nit anterior. De sobte, havent-se de fer càrrec dels assumptes de la família a Nova York i del seu germà petit Ben (a qui l’Annabel li dedica l’àlies poc afectuós d ‘Ape Face’, o sia, ‘caramico’), i cada vegada més preocupada per la desaparició del seu propi cos, demana l’ajuda del seu veí i amic de la infància, Boris, encara que sense abans parlar amb ell sobre la seva crisi d’identitat. En el transcurs del dia i patint l’Annabel una sèrie de desventures cada vegada més estranyes i frustrants, es torna gradualment més conscient de la difícil vida de la seva mare, i aprèn, per la seva sorpresa, que en Ben la idolatra, i que en Boris en realitat es diu Morris, però té un problema de congestió nasal crònica que el va portar a pronunciar per via nasal la ema i la ena com a be i de. La novel·la transcorre fins el seu clímax quan en Ben també desapareix, segons sembla, per haver-se’n anat amb una noia bonica que en Boris no reconeixia, però en Ben hi va confiar sense dubtes. En el clímax i desenllaç, l’Annabel queda superada per les dificultats de la seva nova situació: l’aparent desaparició de la seva mare, la pèrdua dels fills, i la qüestió de com la seva estranya situació es va produir i quan/si s’ha de resoldre. Finalment, sembla que la mare de l’Annabel va causar el canvi de cossos a través de mitjans no especificats, i la misteriosa noia que es va endur en Ben va resultar ser la senyora Andrews mare en el cos de l’Annabel (la qual el recupera), la qual va fer moltes coses interessants a banda d’apropiar-se del cos de la noia: més va fer-li canvi d’imatge al cos mentre el féu servir, incloent-hi la remoció dels aparells dentals, i va recuperar una cita que l’Annabel havia oblidat (i hauria perdut, si no hagués estat per la intercessió de la mare).