Una passejada pel municipi de Vilassar de Mar ens permet albirar la seva llarga història. Des de la remota prehistòria, documentada amb restes arqueològiques, fins la seva època de màxima lluentor quan els coneguts com indianos o americanos van  construir les magnífiques cases modernistes que avui podem veure passejant vora el mar, la història ha estat llarga i complexa.

 

Un municipi prehistòric

Les troballes d’època prehistòrica d’El Molí, pertanyen al Neolític, i la Rajoleria Robert, de l’Edat de Bronze, constitueixen, a hores d’ara, les evidències més antigues de la presència humana en el terme de Vilassar de Mar.

Les restes de l’època romana són més nombroses i entre elles trobem una pedra mil·liar, una vil·la i una necròpolis, situades molt a prop de la Via Augusta, testimonis de l’intens procés de romanització que va experimentar la nostra costa.

A partir del S. III començà un període de decadència, que es perllonga durant els anys de les invasions dels visigots i els àrabs, època que va beneficiar el poblament en llocs resguardats de possibles atacs com el castell de Vilassar de Dalt, documentat des de l’any 978, en detriment dels espais oberts de la plana costanera.

El mar sempre present

Des de finals del S. XV, amb l’afebliment del feudalisme, pobladors de Vilassar de Dalt, Cabrils i altres indrets de l’interior van començar a baixar cap a la costa per dedicar-se a l’agricultura i la pesca. Per protegir-se de la pirateria turca construïren tres torres de defensa, una d’elles la Torre d’en Nadal molt present en la vida del municipi, i poc a poc, es van crear els primers carrers que començaren a constituir el que seria el precedent del veïnat de mar, documentat des de l’any 1606. Aprofitant la presència de l’antic Camí Ral, l’actual carretera N-II, s’hi va construir un hostal.

Durant el S. XVIII, el veïnat de mar, que encara pertanyia al municipi de Vilassar, experimenta una gran creixement demogràfic, lligat a l’agricultura, la pesca i la producció de vi i aiguardent, fins al punt que el 1726 s’aconsegueix la llicència per a la construcció d’una església, consagrada el 1745. L’any 1784, aquest veïnat, format per un miler de persones, es separa del nucli original i esdevé un municipi independent, Vilassar de Mar.

 

El S. XIX continua i amplia aquesta expansió amb la indústria tèxtil, la marina i el comerç, que s’afegeixen a una agricultura centrada en la producció de la vinya. Però sense cap mena de dubte, la marina constitueix el motor del poble, amb unes drassanes que construeixen velers que navegaven cap a Amèrica, en mans de mariners, pilots i capitans vilassarencs que comercien amb productes agrícoles i industrials del país i, que culminarà, amb la fundació de l’Escola Nàutica-Mercantil de Joan Monjo el 1876. La puixança econòmica derivada d’aquest comerç amb ultramar i l’aparició de l’americano, determinen un canvi en la fesomia del poble, que veu com es construeixen moltes cases d’estil modernista a finals de segle.

 

La flor i l’estiueig, els nous protagonistes

Vilassar de Mar comença el S. XX amb uns 3000 habitants, empès per uns nous aires de canvi. Davant la decadència de la marina i l’estancament de la indústria tèxtil, l’agricultura abandona la vinya en favor de l’horta, la patata i la flor tallada, que serà introduïda per Beniamino Farina el 1923. Progressivament, el poble també esdevindrà un centre d’estiueig.

Després del parèntesi de la guerra i la postguerra, es produeix la recuperació, i durant els anys 60 arriben immigrants d’arreu de la península, la majoria per treballar en el sector de la flor, que exporta els seus productes arreu d’Europa. A partir dels anys 70 el poble experimenta un gran creixement demogràfic, lligat principalment a l’arribada de nous residents de l’àrea metropolitana. L’agricultura es reconverteix novament, aquesta vegada a favor de la flor i la planta que es comercialitzen a través del Mercat de la Flor i Planta Ornamental de Catalunya, que es crea l’any 1983, però cedeix tot el protagonisme al sector serveis en un poble que esdevé cada cop més municipi residencial i supera els 19000 habitants el 2008.

Un municipi ple de vida comercial