Match Point

Director: Woody Allen

Any: 2005

Actors: Jonathan Rhys Meyers, Scarlett Johansson, Emily Mortimer, Matthew Goode, Brian Cox, Penelope Wilton, Alexander Armstrong, Ewen Bremner, James Nesbitt, John Fortune i Rupert Penry-Jone.

Chris Wilton (Jonathan Rhys Meyers) és un ambiciós i jove professor de tennis amb escassos recursos econòmics. Gràcies a la seva amistat amb Tom Hewett (Mattew Goode), aconsegueix entrar en l’alta societat londinenca i enamorar a la seva germana Chloe (Emily Mortimer). Tom, per la seva banda, surt amb Nola Rice (Johansson), una atractiva americana, de la qual Chris s’encapritxa res més veure-la. L’atzar, la passió i, sobretot, l’ambició portaran a Chris a cometre accions que determinaran la seva vida i la dels altres per sempre.

Milk (Mi nombre es Harvey Milk)

Director: Gus Van Sant

Any: 2008

Actors: Sean Penn, James Franco, Emile Hirsch, Josh Brolin, Diego Luna, Alison Pill i Victor Garber.

Harvey Milk, el primer polític obertament homosexual elegit per ocupar un càrrec públic als Estats Units, va ser assassinat un any després. Als quaranta anys, cansat de fugir de si mateix, Milk decideix sortir de l’armari i anar a viure a Califòrnia amb Scott Smith. Un cop allà, obre un negoci que no triga a convertir-se en el punt de trobada dels homosexuals del barri. Milk es converteix en el seu portaveu i, per defensar els seus drets, no dubta a enfrontar-se amb empresaris, sindicats i polítics. La seva valentia anima a altres a seguir els seus passos. No obstant això, en la seva vida privada, manté una relació sentimental destructiva amb en Jack Lira, un jove inestable que s’aferra a ell per sobreviure.

Sant Iscle de Vallalta

Sant Iscle de Vallalta és un municipi de la comarca del Maresme. La superficie del terme municipal és de 17,72 km², dels quals 800 hectàrees són dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Els 1.200 habitants es distribueixen entre el nucli urbà, els tres veïnats històrics, dues urbanitzacions i prop de 150 cases a pagès.

El nucli urbà té alguns comerços i hi podem trobar fruiteries, forns de pa i un parell de bars i restaurants. Un cap de setmana de la primera quinzena de maig se celebra la tradicional festa de la maduixa, un dels productes agraris destacats que es cultiven al municipi

Els dijous té lloc el mercat setmanal.

Sant Iscle i la Vallalta

L’església de Sant Iscle es va consagrar al segle XI. En els fogatges del segle XV consta com Sant Iscle de Vallalta, incloent-hi el poble de Canet de Mar. En els primers censos del segle XIX es va castellanitzar San Acisclo de Vallalta. El 1933 es va recuperar el mateix nom actual, canviat en el context revolucionari de 1937 a Vallata del Maresme. Durant el franquisme es va retornar al nom castellanitzat no canviat fins el 1983.

Per veure algunes fotos, clica al damunt…

Sant Cebrià de Vallalta

Sant Cebrià de Vallalta és un municipi de la comarca del Maresme, a Catalunya, Espanya. Està situat cap a l’interior des de la costa, a la vall del riu Sant Pol sota del Parc Natural del Montnegre Corredor. Les vies de comunicació locals de la ciutat connecten amb Arenys de Munt i Sant Pol de Mar.

Per veure més fotos, clica al damunt…

Caldes d’Estrac

Els inicis de Caldetes o Caldes d’Estrac es remunten al segle XIII. El poble es va aixecar al voltant d’un antic hospital i d’una església. L’emplaçament d’una font d’aigües termals va donar nom al municipi. Des de 1870 fins a 1920, Caldetes va viure una primera edat d’or al ser el centre d’estiueig de la burgesia catalana. Importants poetes i escriptors com Apel·les Mestres, Joan Maragall, Jacint Verdaguer o Josep Palau i Fabre, van viure al municipi. Encara que es considera que el diminutiu de Caldetes (aplicat especialment al barri marítim o vila nova) va néixer al segle XVIII, el nom ja va ser utilitzat l’any 1600 en la Geografia de Catalunya de Pere Gil. Durant la Guerra Civil Espanyola, Caldetes va ser considerada una ciutat oberta per tenir diverses ambaixades dins del municipi, fet que significava que no podia ser bombardejada.

 

Antics bany termals

Al llarg de la història, els banys termals han estat el principal atractiu de la vila. Des dels temps dels romans, que anomenaven el lloc Aquae Calidae, i, posteriorment, dels àrabs, les aigües de Caldes han atret gent de totes les èpoques i cultures per les seves característiques especialment indicades per a la salut.

El guariment de la princesa mora Fàtima, que va venir per prendre les aigües i es va casar amb un prohom de la vila, ha esdevingut una llegenda local molt popular. Però el punt de referència històric més proper a la vila termal que avui dia coneixem data de l’any 1820, en què es van remodelar els Banys Públics i Caldes d’Estrac es va convertir en un establiment modern de gran prestigi.

La inauguració del primer ferrocarril de la Península, l’any 1848, entre Barcelona i Mataró, que va arribar fins a Arenys de Mar només 9 anys més tard, va donar un notable impuls. Segons el Fons Històric Local, 72.026 viatgers van utilitzar la nova línia l’any 1857. Dues dècades després, Caldes d’Estrac s’havia convertit en un dels centres d’estiueig més importants del país.

Història de l’estiueig I. Final del segle XIX

Durant la segona meitat del segle XIX es va estendre el costum, entre la burgesia adinerada de Barcelona, de fer estades curtes o anar a passar els estius fora de casa. Aquest costum, fins aleshores limitat a aquells que, per qüestions de salut, havien de fer un canvi d’aires, explica que les primeres poblacions a acollir visitants fossin les que gaudien de tradició termal, i d’entre elles, Caldes d’Estrac tenia un gran prestigi.

Fou durant els darrers 25 anys del segle XIX quan Caldetes va viure el seu esplendor. L’inici se situa a la darreria del segle, durant el període anomenat “La Febre d’Or” (1871-1885) i, durant els anys posteriors, marcats per la celebració de l’Exposició Universal de 1888. Els aristòcrates que estiuejaven des de feia temps a Caldetes van ser els que van decidir construir-hi la seva residencia.

El fenomen es va anar estenent i la llista d’estiuejants il·lustres abraçava americans, polítics, diplomàtics i literats. La fama de Caldes d’Estrac com a centre d’estiueig havia augmentat moltíssim i la vida social dels nouvinguts girava a l’entorn de l’establiment Colon, a primera línia de mar, que era el centre de reunió de burgesos, politics i intel·lectuals. Aquesta situació es va perllongar fins que va esclatar la Primera Guerra Mundial.

 

Història de l’estiueig II. Inici del segle XX

Arran del conflicte bèl·lic (1914-1918) va començar un altre període de desenvolupament a Catalunya que va tenir com a protagonistes els nous rics de la burgesia industrial: gent de Barcelona, Sabadell i Terrassa principalment que, entre el anys 1917 i 1920, es van fer construir les mansions modernistes i noucentistes al Passeig dels Anglesos.

Aquests primers estiuejants aristòcrates van perdre protagonisme davant la joventut i els nous costums de l’època. El Colon, que es va mantenir com a eix de la vida social, es va adaptar a les circumstàncies i esdevingué un casino de joc (1918). Això va atraure encara més la incipient burgesia dels nuclis industrials i tèxtils. Caldetes i Sitges eren, amb una certa rivalitat, les poblacions costaneres d’estiueig amb més prestigi.

El Casino Colon fou conegut internacionalment. Circulava un ferrocarril anomenat la “Fletxa d’Or”, que anava directe de Barcelona a Caldetes i, fins i tot, es va construir un petit camp d’aviació en el qual aterraven les avionetes que transportaven els jugadors.

De Caldes en deien la Niça catalana. Això explica els noms de Passeig dels Anglesos i Fletxa d’Or, ja existents a la ciutat francesa.

L’ambició d’aquella gent era espectacular. Nous projectes preveien un hotel casino al costat del camp d’aviació i un creixement esplendorós per a Caldes, que mai no es va arribar a complir. L’any 1924, la dictadura de Primo de Rivera va prohibir el joc i el Colon va haver de tancar. Això va marcar la fi d’una etapa.

 

The Cider House Rules (Las normas de la casa de sidra)

Director: Lasse Hallström

Any: 1999

Actors: Tobey Maguire, Charlize Theron, Michael Caine, Delroy Lindo i Paul Rudd.

Homer Wells (Tobey Maguire) ha viscut tota la vida entre les parets de l’aïllat orfenat de St Cloud. Quan arriba a l’adolescència, el director del centre, el doctor Larch (Michael Caine), el prepara per ser el seu successor. Però el jove sent la necessitat d’abandonar l’orfenat i conèixer el món. Captivat per la bellesa d’una noia (Charlize Theron) que visita l’orfenat, Homer decideix que ha arribat l’hora de marxar.

Slumdog Millionaire

Director: Danny Boyle, Loveleen Tandan

Any: 2008

Actors: Dev Patel, Freida Pinto, Madhur Mittal, Anil Kapoor, Irrfan Khan, Mia Drake

Jamal Malik (Dev Patel) és un adolescent pobre de Bombai que participa en la versió hindú del programa “Qui vol ser milionari?”. A punt d’aconseguir 20 milions de rupies, que és el premi màxim del concurs, el jove és interrogat per la policia, que sospita que està fent trampes. Però per a cadascuna de les preguntes, Jamal té una resposta.

“Quin dia tan bèstia!” de Mary Rodgers

Una noia adolescent, desorganitzada i plena d’il·lusions, l’Annabel Andrews, desperta un divendres al matí i es troba a si mateixa en el cos de la seva mare, amb qui havia discutit la nit anterior. De sobte, havent-se de fer càrrec dels assumptes de la família a Nova York i del seu germà petit Ben (a qui l’Annabel li dedica l’àlies poc afectuós d ‘Ape Face’, o sia, ‘caramico’), i cada vegada més preocupada per la desaparició del seu propi cos, demana l’ajuda del seu veí i amic de la infància, Boris, encara que sense abans parlar amb ell sobre la seva crisi d’identitat. En el transcurs del dia i patint l’Annabel una sèrie de desventures cada vegada més estranyes i frustrants, es torna gradualment més conscient de la difícil vida de la seva mare, i aprèn, per la seva sorpresa, que en Ben la idolatra, i que en Boris en realitat es diu Morris, però té un problema de congestió nasal crònica que el va portar a pronunciar per via nasal la ema i la ena com a be i de. La novel·la transcorre fins el seu clímax quan en Ben també desapareix, segons sembla, per haver-se’n anat amb una noia bonica que en Boris no reconeixia, però en Ben hi va confiar sense dubtes. En el clímax i desenllaç, l’Annabel queda superada per les dificultats de la seva nova situació: l’aparent desaparició de la seva mare, la pèrdua dels fills, i la qüestió de com la seva estranya situació es va produir i quan/si s’ha de resoldre. Finalment, sembla que la mare de l’Annabel va causar el canvi de cossos a través de mitjans no especificats, i la misteriosa noia que es va endur en Ben va resultar ser la senyora Andrews mare en el cos de l’Annabel (la qual el recupera), la qual va fer moltes coses interessants a banda d’apropiar-se del cos de la noia: més va fer-li canvi d’imatge al cos mentre el féu servir, incloent-hi la remoció dels aparells dentals, i va recuperar una cita que l’Annabel havia oblidat (i hauria perdut, si no hagués estat per la intercessió de la mare).

The Reader (El lector)

Director:  Stephen Daldry

Any: 2008

Actors: Kate Winslet, David Kross, Ralph Fiennes.

Alemanya després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945). Michael Berg (David Kross), un noi de quinze anys, perd el coneixement mentre torna de l’escola. Hanna Schmitz (Kate Winslet), una dona seriosa i reservada que li dobla l’edat, el recull i el porta a casa. Entre ambdós sorgeix un apassionat i secret idil · li. Michael s’escapa sovint per reunir-se clandestinament amb la seva amant, però aviat les seves reunions incorporen alguna cosa més que sexe: Hannah li demana a Michael que li llegeixi en veu alta, i ell li llegeix les obres literàries que està estudiant a l’escola. Michael li demana a Hanna que faci un viatge en bicicleta amb ell, i els dos gaudeixen d’aquest temps de llibertat. No obstant això, en tornar, Hanna es troba que ha estat ascendida en el seu treball. Decideix traslladar-se sense dir res i Michael es troba el pis buit. La seva història d’amor es veu interrompuda per la misteriosa desaparició de Hanna. Vuit anys més tard, sent estudiant de Dret, Michael la torna a veure, però en una situació que mai hagués pogut imaginar.