Tracta d’uns successos ocorreguts al riu Jarama, a certs personatges en aquell ambient.
Tot comença amb la descripció del riu Jarama, que ens descobreix un petit llogaret als afores de Madrid, anomenat San Fernando de Henares. En ell trobem una sèrie de personatges que es deixen veure per un bar, on el propietari és un senyor anomenat Maurici. Entre aquests ens trobem amb la seva filla, la seva dona, el barber (home de sabates blanques), el xofer, el pastor, el carnisser, Macario, Chamarís … Tots ells van apareixent com a representants del poble. Per contra també apareixen els joves que provenen de la capital, Madrid, que van a passar el diumenge al Jarama. D’aquesta manera l’autor ens relata, els fets esbojarrats, extravertits i irresponsables de la joventut, i d’altra banda, els relats que els ocorren a uns vilatans pacients, amables i de bon caràcter.
Així, i al voltant de la història, passa alguna cosa que ressalta per la seva força i per la fredor amb què és relatada, que és la mort d’una de les joves (“Luci”), ofegada al riu Jarama accidentalment, encara que com a possible culpable apareix l’alcohol, o la maldat del riu, segons diu la gent del poble. I així arribem al final de la història, de diumenge, i de Luci … Mentre que les ànimes dels seus amics vaguen cap a casa seva, buides, malenconioses, trencades. I tot acaba com va començar, descrivint el Jarama.
L’autor Rafael Sánchez Ferlosio ens ha mostrat una obra, o millor dit un diàleg entre dos tipus de masses socials, d’una banda hi havia els habitants del poble, tranquils, pacients, amb una mica de mal geni, però responsables i madurs, i per altra banda, en contraposició dels anteriors, hi havia els joves eixelebrats, irresponsables, immadurs … D’aquesta manera Rafael aconsegueix descriure dues masses socials, contraposades, i fins i tot unir-les, creant així un àmbit poc habitual, en què es revelen les diferències entre ambdues classes, d’una banda la gent de la capital i l’altra a la gent del poble. I tot això en un sol espai, al voltant del Jarama, San Fernando de Henares.