Aurora boreal va ser guardonada amb el Premi a la Millor Primera Novel · la Negra per l’Associació Sueca d’Escriptors de Novel · la Negra, i Det blod spillts, el segon lliurament de la sèrie, amb el Premi a la Millor Novel · la Negra Sueca.

El cos de Victor Strandgard, el predicador més famós de Suècia, jeu mutilat en una remota església a Kiruna, una ciutat del nord submergida en l’eterna nit polar. La germana de la víctima ha trobat el cadàver, i la sospita recau sobre ella. Desesperada, demana ajuda a la seva amiga d’infància, l’advocada Rebecka Martinsson, que actualment viu a Estocolm i que torna a la seva ciutat natal disposada a esbrinar qui és el veritable culpable. Durant la investigació només compta amb la complicitat d’Anna-Maria Mella, una intel · ligent i peculiar policia embarassada. A Kiruna molta gent sembla tenir alguna cosa a amagar, i la neu no trigarà a tenyir-se de sang.

L’any de la mort de Ricardo Reis és una novel · la escrita per l’autor portuguès José Saramago. Va ser publicada originalment per Editorial Caminho el 1984 i narra l’últim any de vida de Ricardo Reis, un dels heterònims del poeta portuguès Fernando Pessoa.

A la novel · la, Ricardo Reis torna a la seva ciutat natal, Lisboa, després de passar diversos anys treballant com a metge al Brasil. Reis realitza el viatge en assabentar-se de la mort de Pessoa. En arribar a Lisboa decideix abandonar la medicina i s’instal · la en un hotel, on passa els dies llegint els diaris i caminant pels carrers de la ciutat.

Reis llegeix sobre els esdeveniments que desencadenen la Guerra Civil Espanyola i la presència i arribada de grups d’immigrants espanyols a la recerca de refugi a Lisboa. No obstant això, Reis mai expressa sentiments pel conflicte i no sembla entendre completament el significat de la lluita.

Reis també inicia un enamoriscament amb una de les mucamas de l’hotel, però fins i tot en les seves relacions més intimes, es mostra alienat amb la societat. El metge també té trobades amb l’esperit de Fernando Pessoa i les converses entre ambdós revelen els detalls més íntims del personatge. Així mateix, Reis sembla perdre la seva concepció de la vida i la mort i la diferència entre ambdues.

En l’escena final de la novel · la, Reis mor tranquil · lament seguint Pessoa al cementiri.

Són els temps de postguerra a Alemanya. El jove protagonista inicia precisament en aquests durs i difícils dies la seva vida de treball.
En aquesta, com en altres de les seves obres, Heinrich Böll – Premi Nobel de Literatura 1972 – denuncia el buit esgarrifós que pateix la humanitat. La seva crítica social va dirigida cap a la fam, l’escassetat, el mercat negre, i a més fustiga sense pietat, antivalors com el consumisme d’una societat que qualifica com ‘americanitzada “.

Però “El pa dels anys joves” és també una història d’amor que, com assenyala el crític Ignacio Valente, es mou en el pla de les relacions profundes que es creen entre un home i una dona sota la superfície dels gestos i paraules més simples, aquesta càrrega secreta i subterrània de por, tendresa, sorpresa, desig, malaptesa, veneració, que es tanca en els pocs minuts de la primera trobada.

“Después pensé a menudo cómo habría ido todo de no haber recogido a Hedwig en la estación: habría emprendido una vida distinta, como cuando uno se mete por descuido en otro tren, una vida que, por entonces, cuando aún no conocía a Hedwig, me parecía bastante pasable. Al menos yo la calificaba así cuando hablaba de ella conmigo mismo; pero esta vida, que me esperaba como el tren al otro lado del andén, el tren que estuve a punto de tomar, esta vida la vivo ahora en mis sueños, y sé que lo que entonces me parecía pasable, se habría convertido en el infierno…”

Tracta d’uns successos ocorreguts al riu Jarama, a certs personatges en aquell ambient.

Tot comença amb la descripció del riu Jarama, que ens descobreix un petit llogaret als afores de Madrid, anomenat San Fernando de Henares. En ell trobem una sèrie de personatges que es deixen veure per un bar, on el propietari és un senyor anomenat Maurici. Entre aquests ens trobem amb la seva filla, la seva dona, el barber (home de sabates blanques), el xofer, el pastor, el carnisser, Macario, Chamarís … Tots ells van apareixent com a representants del poble. Per contra també apareixen els joves que provenen de la capital, Madrid, que van a passar el diumenge al Jarama. D’aquesta manera l’autor ens relata, els fets esbojarrats, extravertits i irresponsables de la joventut, i d’altra banda, els relats que els ocorren a uns vilatans pacients, amables i de bon caràcter.

Així, i al voltant de la història, passa alguna cosa que ressalta per la seva força i per la fredor amb què és relatada, que és la mort d’una de les joves (“Luci”), ofegada al riu Jarama accidentalment, encara que com a possible culpable apareix l’alcohol, o la maldat del riu, segons diu la gent del poble. I així arribem al final de la història, de diumenge, i de Luci … Mentre que les ànimes dels seus amics vaguen cap a casa seva, buides, malenconioses, trencades. I tot acaba com va començar, descrivint el Jarama.

L’autor Rafael Sánchez Ferlosio ens ha mostrat una obra, o millor dit un diàleg entre dos tipus de masses socials, d’una banda hi havia els habitants del poble, tranquils, pacients, amb una mica de mal geni, però responsables i madurs, i per altra banda, en contraposició dels anteriors, hi havia els joves eixelebrats, irresponsables, immadurs … D’aquesta manera Rafael aconsegueix descriure dues masses socials, contraposades, i fins i tot unir-les, creant així un àmbit poc habitual, en què es revelen les diferències entre ambdues classes, d’una banda la gent de la capital i l’altra a la gent del poble. I tot això en un sol espai, al voltant del Jarama, San Fernando de Henares.