Elmore Leonard, el gran mestre de la novel · la negra nord-americana, junta a “Perros callejeros” a tres personatges emblemàtics d’algunes de les seves novel · les anteriors: Jack Foley, l’atracador de bancs més famós dels Estats Units, Cundo Rei, el “marielito” cubà convertit en magnat de l’hampa gràcies al tràfic de drogues i la “especulació” financera i immobiliària, i la seva amant, la vident Dawn Navarro, una autèntica dona fatal. Jack i Cundo són a la presó. Quan Jack queda en llibertat, dues setmanes abans que Cundo, aquest li demana que l’esperi a la seva mansió de Venice Beach, una de les zones més exclusives de Califòrnia, fins on el seguirà l’agent de l’FBI Lou Adams, qui, a través d’un delator, espera el mínim error de Foley per tornar-lo a la presó. Allà els espera Dawn Navarro amb intencions ocultes. Dawn creu haver trobat en Jack al soci perfecte per als seus plans. Confia Cundo en Foley? Es fien ambdós de Dawn? “Perros callejeros” és Elmore Leonard en estat pur. La trama sense fissures i vertiginosa, els seus complexos personatges plens de matisos i els diàlegs excepcionalment mordaços així ho certifiquen.

Una novel·la èpica d’amor, traïció i aventura ambientada en la Segona Guerra Mundial, una història fascinant que ens submergeix en els perills de rastrejar en la memòria.
Després de la mort de la seva mare (La Lucia), a Julio li és revelat un secret familiar ocult durant mig segle. Obsessionat per aquest descobriment, inicia una investigació que l’obligarà a rescatar episodis foscos de la Segona Guerra Mundial, en un itinerari per la França ocupada, per l’Espanya convalescent de la Guerra Civil i per l’Argentina que va servir de refugi a notoris nazis, seguint els passos de Jules Tillon, un home misteriós que com Julio va haver de bussejar en el seu passat per poder seguir vivint. Jules Tillon és un membre de la Resistència francesa conegut com Houdini per la seva habilitat per esquivar perills. Però en finalitzar l’ocupació de París, Jules sofreix amnèsia, i la seva incapacitat per recordar l’heroïsme que se li atribueix el tortura i l’impedeix construir un futur al costat de la dona que estima.

L’amnèsia del personatge principal – un home turmentat en la línia de Dostoievski – li serveix a De Prada com “ressort narratiu” i per mostrar “la nostra necessitat d’indagar en el passat o tergiversar per fer-ho a la nostra mida “.

D’altra banda, el “sofriment” encarnat pels personatges femenins – Olga, una russa que fuig a París de la revolució bolxevic, i Lucia, filla d’un republicà que s’ha exiliat al país veí – serveix com “metàfora i esperó “de la vida per” estimar “i arrossegar” la perfecció “.

De Prada ha abordat aquesta “novel·la èpica”, amb una visió “còmplice” de l’exili dels republicans espanyols a França, però també fonamentada en la seva tasca de documentació. Així mateix, qüestiona l’èpica i els tòpics que han cristal·litzat sobre aquesta època recent.

Juan Manuel de Prada va néixer a Barakaldo el 1970, però va passar la seva infància i adolescència a Zamora. Amb el seu primer llibre, ‘Cons’ (1995) i els relats de ‘El silenci del patinador’ (1995) va sorprendre la crítica per la seva imaginació i el seu audaç ús del llenguatge. El 1997 va rebre el premi Planeta per ‘La tempesta’. L’escriptor Juan Manuel de Prada guanya el Premi Biblioteca Breu 2007 amb aquesta novel·la.