Des de Llívia, agafo la carretera en direcció a Bourg-Madame i per la N-116 em desvio a la dreta cap a l’estació d’esquí d’Er-Puigmal. Aquesta carretera permet ascendir fins a la capçalera de la vall d’Er, on hi ha l’aparcament de les Planes, punt d’inici de la ruta. En total són 14 km. de pujada asfaltada.

Excursió a un cim emblema de la comarca.

A la Cerdanya, el cim del Puigmal gaudeix d’una fama ben merescuda. La seva silueta és imponent i tanca la comarca pel sud-est. Però, així com des del Ripollès el Puigmal és un cim de difícil accés, des de la Cerdanya és més fàcil fer el cim gràcies a les pistes que pugen fins a l’estació d’Er-Puigmal. És una excursió, però, amb un desnivell important. L’itinerari no és difícil. Només cal esmentar algun punt descompost on caldrà anar amb compte de no relliscar. El camí està marcat amb franges grogues gruixudes que no hem de confondre amb les franges grogues primes que porten al Puigmal de Llo. Es tracta d’un cim força ventat, cosa que aconsella portar roba d’abric fins i tot a l’estiu.

Des de l’aparcament de les Planes, on deixo el cotxe, inicio l’excursió endinsant-me a la vall d’Er per la carretera asfaltada. Un senyal de prohibit el pas als vehicles serveix de fita per saber la direcció que cal seguir.

Quan la carretera fa un fort revolt a la dreta (20 min.), on hi ha la instal·lació de captació d’aigua d’Er, deixo l’asfalt i prenc un camí que continua endinsant-se a la vall. En aquesta zona és interessant observar les restes d’una allau al vessant oriental de la vall. A pocs metres de la carretera, el camí travessa el riu d’Er. Aviat creuo de nou el riu, ara per una passera de pedres (45 min.) En aquest punt cal estar atent, ja que podem prendre un camí equivocat. Pujo a la dreta seguint unes grans fites que em permeten sortir a una pista de terra que veig a sobre meu. Situat a la pista, prenc aquest camí a la dreta que deixo al cap de 50 m. i pujo a l’esquerra per un corriol que s’enfila entre mates baixes de neret. Un rètol blanc pintat en una pedra ajuda a indicar el camí correcte que a partir d’aquí, va pujant sense descans.

El sender surt a una petita coma (1h 5 min.) on travesso un torrent pedregós i canvio de vessant de la vall. Com a referència he superat els darrers exemplars de pi negre.

Aviat el camí s’ajeu una mica en arribar a una petita balconada amb magnífiques vistes (1h 30 min) He fet la meitat de la pujada. Reprenc la marxa pel camí que ara trobo marcat amb marques grogues i blanques.

Després d’un curt tram angost arribo a una petita cabana enrunada (1h 50 min.) A partir d’aquest punt, el camí perd pendent i es dirigeix cap a la carena, gairebé a tocar.

El sender arriba a un petit coll (2h 5 min.) on, al vessant  contrari, neix una coma herbada. Giro a l’esquerra, cap a llevant, seguint el corriol que continua ascendint.

Ja a tocar del cim (2h 30 min.), el camí es bifurca. L’herba ha desaparegut i dóna pas a les tarteres alpines. Prenc el camí de l’esquerra cap a la massa rocallosa que amaga l’horitzó i, sempre pel camí més fressat, arribo al cim del Puigmal (2h 50 min.)

El retorn es pot fer pel mateix camí o bé pel Puigmal Petit del Segre. En aquest segon cas, cal seguir la carena que neix en direcció nord al cim del Puigmal. Superat el Puigmal Petit del Segre, en el proper coll, cal davallar cap a l’oest per l’ampla vall que ens porta fins a l’inici de la ruta.

Per veure més fotos, clica al damunt…