Estany de Coma d’Or i ascensió al Pic Coma d’Or. Ruta 25

Des de Llívia, agafo la carretera en direcció a La Tour de Carol i al Coll de Pimorent. Un cop al coll, deixo la carretera i agafo una pista a la dreta que entra cap a la vall de la Coma d’Engràcies. Després d’1 km. de pista, agafo una altra que puja cap a la dreta fins a una presa de la companyia francesa EDF. Deixo el cotxe al costat de la pista.

Començo la ruta a peu continuant per la pista que va remuntant suaument (2040 m.) En un punt on la pista gira cap a l’esquerra per anar fent ziga-zaga, s’intueix un sender cap a la dreta que puja pel mig del llom herbat. Creuo la pista i continuo sender amunt i es veu com acaba en un petit aparcament a sota la bassa de Mercader. (2130 m.) Segueixo el sender que planeja cap a l’esquerra fins a trobar el rierol i el segueixo amunt (2330 m.) Un cop feta la primera pujada, el camí planeja. Ara ja veig el coll per on haig de passar abans de baixar cap a l’estany.

Portella de la Coma d’Engràcies (2430 m.) Des del coll veig al meu davant el Pic Coma d’Or (2826 m.), el Puigpedrós (2842 m.) i mirant cap al nord, la vall que baixa a l’estany de Bésines. Segueixo el sender més marcat en direcció al pic de Coma d’Or. Als 5 min. a la Portella de Cortal Rossó, deixo el sender que puja cap al cim i em desvio cap a la dreta (sud) per fer l’última baixada fins a l’estany.

Estany de Coma d’Or (2370 m.) Petit estany de poca fondària, que fa que les aigües no siguin massa fredes, i on em banyo ja que fa molta calor.

Horari: 2h (anada i tornada)

Desnivell. 450 m.

Un cop visitat l’estany, reculo fins a la Portella de Cortal Rossó i segueixo cap a l’est per un sender ben traçat i fàcil de seguir, que puja fins a travessar un primer coll fals, després planeja carenejant fins a la cresta final. Un cop a dalt, cal anar alerta amb l’última cresta i els forts pendents i les parets de la cara est.

Horari: 2h (anada i tornada)

Desnivell: 500 m.

Si vols veure les fotos de l’etapa, clica al damunt…

Estany de Coma d’Or

 

Passejant pel Pla d’Alp. Ruta 24

Des de Llívia, agafo la carretera en direcció a Barcelona per tal d’arribar a Alp. Al nucli urbà d’Alp trobo el trencall cap a l’aeròdrom i les indicacions de Sanavastre. Situem el punt d’inici al peu de l’església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria, al petit poble de Sanavastre.

Entre el romànic i els prats de la plana.

El Pla d’Alp és el rovell de la Cerdanya, situat a la riba sud del Segre. Puc visitar l’església de Sant Iscle i Santa Victòria de Sanavastre i l’església de Santa Maria de Mosoll, a prop de l’aeròdrom on també hi ha la piscina en la qual puc banyar-me i prendre el sol després de la ruta. L’itinerari és una ruta circular que transita per pistes, algunes asfaltades, envoltades sempre d’amplis horitzons limitats per la corona de cims que envolten la Cerdanya.

Des del peu de l’església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria de Sanavastre inicio l’itinerari en direcció sud-est, deixant l’església a la nostra dreta. Sempre per camí asfaltat, entre pollancres, arribo al trencall de Mosoll, una estreta pista asfaltada que neix a la dreta. Prenc aquest camí deixant la pista de l’aeròdrom a l’esquerra, dalt d’un tossal. Quan el camí fa un revolt a l’esquerra, deixo a la dreta el camí de Prats i enfilo el darrer tram fins a arribar al petit nucli de Mosoll, en la direcció que indica un rètol vertical. Al cap de 5 min. arribo al nucli de Mosoll, una agrupació de cases per on giro a l’esquerra passant entre la granja de vaques, a la dreta, i la masia. Just a la propera cruïlla, davant d’un gran camp, tombo a l’esquerra.

Arribo a l’església romànica de Santa Maria de Mosoll (35 min.) d’una sola nau i un absis rodó. És especialment bella pel treball dels carreus que formen la porta d’entrada i la bona conservació de tot el conjunt. Continuo per la pista que deixa l’església a l’esquerra, recte cap a llevant.

Sempre pel camí més ample, deixo dues pistes a ambdós costats (40 min.) i enfilo una curta pujada cap al Mas de Santes Creus (45 min.) que queda a la dreta. A partir d’aquest punt el camí s’atalaia i dóna magnífiques vistes sobre la comarca. La pista desemboca a la carretera de Sanavastre (55 min.) que travesso i continuo recte per un nou camí de terra que neix al davant. Aquesta pista transita entre sembrats fins a trobar la carretera del golf que prenc a l’esquerra. Davant hi ha el poble d’Estoll.

Sempre per la carretera, deixo alguns trencalls secundaris a ambdós costats. Quan el camí fa un revolt de 90 graus a la dreta continuo per una pista que neix a l’esquerra (1h 25 min.) Aquest camí aviat deixa una pista a l’esquerra i una altra a la dreta en un punt on fa una ziga-zaga. Travesso la sèquia de Sanavastre i, a partir d’aquí, com a referència, camino al peu del talús que sustenta la pista d’aterratge de l’aeròdrom. Sempre recte, arribo de nou a Sanavastre.

Santa Maria de Mosoll

Per veure més fotos, clica al damunt…

El Puigmal des d’Er. Ruta 23

Des de Llívia, agafo la carretera en direcció a Bourg-Madame i per la N-116 em desvio a la dreta cap a l’estació d’esquí d’Er-Puigmal. Aquesta carretera permet ascendir fins a la capçalera de la vall d’Er, on hi ha l’aparcament de les Planes, punt d’inici de la ruta. En total són 14 km. de pujada asfaltada.

Excursió a un cim emblema de la comarca.

A la Cerdanya, el cim del Puigmal gaudeix d’una fama ben merescuda. La seva silueta és imponent i tanca la comarca pel sud-est. Però, així com des del Ripollès el Puigmal és un cim de difícil accés, des de la Cerdanya és més fàcil fer el cim gràcies a les pistes que pugen fins a l’estació d’Er-Puigmal. És una excursió, però, amb un desnivell important. L’itinerari no és difícil. Només cal esmentar algun punt descompost on caldrà anar amb compte de no relliscar. El camí està marcat amb franges grogues gruixudes que no hem de confondre amb les franges grogues primes que porten al Puigmal de Llo. Es tracta d’un cim força ventat, cosa que aconsella portar roba d’abric fins i tot a l’estiu.

Des de l’aparcament de les Planes, on deixo el cotxe, inicio l’excursió endinsant-me a la vall d’Er per la carretera asfaltada. Un senyal de prohibit el pas als vehicles serveix de fita per saber la direcció que cal seguir.

Quan la carretera fa un fort revolt a la dreta (20 min.), on hi ha la instal·lació de captació d’aigua d’Er, deixo l’asfalt i prenc un camí que continua endinsant-se a la vall. En aquesta zona és interessant observar les restes d’una allau al vessant oriental de la vall. A pocs metres de la carretera, el camí travessa el riu d’Er. Aviat creuo de nou el riu, ara per una passera de pedres (45 min.) En aquest punt cal estar atent, ja que podem prendre un camí equivocat. Pujo a la dreta seguint unes grans fites que em permeten sortir a una pista de terra que veig a sobre meu. Situat a la pista, prenc aquest camí a la dreta que deixo al cap de 50 m. i pujo a l’esquerra per un corriol que s’enfila entre mates baixes de neret. Un rètol blanc pintat en una pedra ajuda a indicar el camí correcte que a partir d’aquí, va pujant sense descans.

El sender surt a una petita coma (1h 5 min.) on travesso un torrent pedregós i canvio de vessant de la vall. Com a referència he superat els darrers exemplars de pi negre.

Aviat el camí s’ajeu una mica en arribar a una petita balconada amb magnífiques vistes (1h 30 min) He fet la meitat de la pujada. Reprenc la marxa pel camí que ara trobo marcat amb marques grogues i blanques.

Després d’un curt tram angost arribo a una petita cabana enrunada (1h 50 min.) A partir d’aquest punt, el camí perd pendent i es dirigeix cap a la carena, gairebé a tocar.

El sender arriba a un petit coll (2h 5 min.) on, al vessant  contrari, neix una coma herbada. Giro a l’esquerra, cap a llevant, seguint el corriol que continua ascendint.

Ja a tocar del cim (2h 30 min.), el camí es bifurca. L’herba ha desaparegut i dóna pas a les tarteres alpines. Prenc el camí de l’esquerra cap a la massa rocallosa que amaga l’horitzó i, sempre pel camí més fressat, arribo al cim del Puigmal (2h 50 min.)

El retorn es pot fer pel mateix camí o bé pel Puigmal Petit del Segre. En aquest segon cas, cal seguir la carena que neix en direcció nord al cim del Puigmal. Superat el Puigmal Petit del Segre, en el proper coll, cal davallar cap a l’oest per l’ampla vall que ens porta fins a l’inici de la ruta.

Cim del Puigmal

Per veure més fotos, clica al damunt…