Explica la llegenda de Font Romeu que “en un temps només conegut per Déu, un ramat de bestiar gros d’Odeillo pasturava pels voltants del bosc de la Calma, sota la vigilància d’un pastor de vaques. Sovint, un brau se separava de la resta del ramat per cercar refugi prop d’una font. El pastor Romeu, sense èxit, bellugava cel i terra per trobar-lo. Un bon dia, el pastor, amb la paciència al límit, enfurismat i disposat a descarregar tota la seva ira contra el brau, sentí, de cop, una gran dolçor i alegria en el seu cor. En arribar prop de la font i dins d’una cavitat, descobrí l’estàtua de la Santa Imatge i, ple de joia, s’afanyà a comunicar-li al capellà de la parròquia d’Odeillo tan preuada descoberta. Tots els habitants de la vila i dels voltants s’hi donaren cita de seguida i en aquest indret hi erigiren una capella, la de Nostra Senyora de Font Romeu, que esdevingué el punt més important de pelegrinatge de la regió” Amadée Escach.

Durada: 2h

Distància: 5 km.

Desnivell: 186 m.

Arribo en cotxe des de Llívia a Font Romeu, i segueixo la carretera en direcció a Montlluís per la D618. Quan arribo a l’ermita deixo el cotxe prop de la capella.

Continuo la carretera uns 50 m. i després agafo un camí forestal a la dreta. Aquest s’enfila uns 300 m. fins el pàrking de Farnells. En aquest punt, travesso la carretera per enfilar el camí de l’esquerra, el qual s’endinsa per una jove plantació de pins. El camí continua pel sotabosc. Cal seguir les balises de color groc i desatendre les altres. A la sortida del sotabosc, on hi ha nombroses gerderes salvatges, el camí ofereix unes esplèndides vistes de la plana del Rosselló. A continuació, trobo dues cruïlles successives però continuo recte mentre pujo. Entre les dues cruïlles, a l’esquerra, veig la indicació de Font Romeu per a la tornada, característica per la presència de caòtiques pedres i també per una vegetació escarransida. Pic rocós, el vent hi bufa a l’estiu i a l’hivern.

El camí ascendeix en direcció nord-est. Després d’una petita ascensió d’uns 300 m. aproximadament arribo a la plana. 100m. més lluny, arribo a una clariana a 2005 m d’alçada i a l’altiplà de Belvédère. Continuo recte i passo per sota del telecadires i arribo al mirador de Belvédère, on contemplo la Vall de la Têt, sens dubte una de les millors panoràmiques dels Pirineus (a l’Est, el Canigó, i girant cap al Nord, el Massís de Madres, el Roc d’Aude i el Llaret, la punta del Pérics i el Carlit).

A partir d’aquí, cap l’esquerra comença el camí cap el Llac de les Bulloses, a uns 6 km més aproximadament.

Durada: 3h 45 min.

Distància: 12 km.

Desnivell: 345 m.

El camí no té pèrdua. Cal seguir les indicacions grogues i a la nostra dreta contemplar les vistes que tenim de la Vall de la Têt.

Per veure més fotos, clica al damunt…

Desnivell: 200 m.

Durada: 1h 30 min.

Excursió curta i fàcil, amb poc desnivell, que discorre per amples extensions de pastura, on a l’estiu trobarem ramats de cavalls, de vaques i d’ovelles.

Des de Llívia, agafo la carretera fins a La Molina, concretament a la zona de Supermolina (La Molina). Agafo la carretera en direcció a la Collada de Toses fins a la cruïlla que es dirigeix cap a Castellar de n’Hug i La Pobla de Lillet. Em desvio i aviat sóc a la Collada del Pedró, on hi ha els remuntadors dels Alabaus. Deixo el vehicle a l’aparcament.

Des d’aquí segueixo la carretera i a 500 m. a l’esquerra surt una pista de terra que em porta per un collet fins a La Pleta Nova del Pla d’Anyella (1760 m.) 20 min. més tard arribo al peu del Puig de Ginebrar i giro a la dreta de la pista, en un pont perquè passi l’aigua per sota. (Cal estar alerta… és fàcil passar-se’l). Al davant hi ha una construcció a la que no cal arribar. Tirant avall pels prats en direcció sud, s’endevinen les runes d’una barraca de pedra. En arribar-hi trobo un sector on el bestiar pastura i una mica a sota unes runes d’una altra barraca. Sense baixar, vaig cap a la dreta seguint una mena de carena i després en direcció a la clotada segueixo un sender que baixa i que passa pel mig d’una pleta amb parets de pedra seca. Continuo cap al fons.

40 min. Barraca del Clot de la Fou (1710 m.) És una barraca de planta circular, refugi de pastors. Travesso el rec i després d’un abeurador començo a pujar per un camí pedregós. Aviat assoleixo els 1750 m. Sóc a la Font Ferri. (50 min.)

A tot el Pla d’Anyella només hi ha una font, molt bona, la Font Ferri, que raja d’unes pedres. Hi ha un abeurador modern i unes canonades que ens acosten l’aigua.

Pujo en diagonal cap a la dreta fins a la carretera molt propera. La segueixo en direcció al punt de partida, a la dreta, i en uns 25 min. sóc a l’aparcament dels Alabaus. Agafo el cotxe i vaig a Castellar de n’Hug, a visitar el poble i les Fonts del Llobregat.

Per veure més fotos, clica al damunt…