Des de Llívia, agafo la N-260 en direcció a la Seu d’Urgell i un cop passat Martinet em desvio a la dreta per la carretera que va a Lles. Continuo fins a Cap de Rec on aparco el cotxe.

Aquí hi ha dues opcions:

La primera, que és la que jo faig, és pujar per l’esquerra del refugi seguint el rierol. Als 5 min. trobo una pista que en 500 m. em porta a l’altra banda del rierol fins a una cruïlla on vaig a la dreta al peu d’un prat en pendent. Continuo en direcció N per una antiga pista i després, a la dreta per un caminet fins a trobar la pista principal que puja al Refugi del Pradell, que deixo a l’esquerra pujant en línia recta per un camí ample que s’estreta més tard. Deixo a la dreta una drecera que va a la Tossa Plana i molt aviat arribo a l’Estany de l’Orri, mig amagat entre grans blocs de pedra. He trigat uns 40 min. Desfaig el camí i retorno a Cap de Rec.

La segona opció és continuar amb el cotxe per una pista ampla i apta per a tot tipus de vehicles en direcció als Estanys de la Pera (11 km.). Aquesta pista és oberta per als vehicles de maig a novembre. A uns 2 – 3 km. trobem la cruïlla amb el camí que puja de Cap de Rec i travessa la pista per anar a l’Estany de l’Orri. Està perfectament indicat i amb això ens estalviem uns 15 min. de pujada. Trieu l’opció que més us agradi!

Com he dit abans, agafo el cotxe a Cap de Rec i per la pista em dirigeixo al Refugi de les Pollineres, uns 8 – 9 km. Aparco el cotxe i des d’aquí neix a l’esquerra un camí molt ample que zigzagueja cap amunt. El corriol dels excursionistes permet fer dreceres en molts punts. Cal seguir els senyals vermells i blancs del sender GR  11 – 10. Quan el camí perd pendent arribo a l’Estany Petit (uns 40 min.). Aquí segueixo per la pista principal ja que una mica abans d’arribar al Refugi dels Estanys de la Pera, on la pista fa el darrer revolt a la dreta, prenc un corriol que neix a la meva esquerra amb el rètol d’Estany Gran de la Pera. El camí supera un petit collet i em situa a les envistes del Llac Gran, on dino i em banyo ja que fa molta calor. (50 min.)

 Per veure més fotos, clica al damunt…

D’aquí hi ha la possibilitat de pujar als Pics de Perafita i Monturull.

El pic de Monturull, amb els seus 2761 m. d’altitud, està emplaçat en el sector de la Tossa Plana de Lles i és l’últim pic que trobem que pertanyi a la Cerdanya, anant cap a l’oest de la cadena muntanyenca de la comarca. En el seu vèrtex geodèsic conflueixen el Principat d’Andorra amb les comarques de la Cerdanya i l’Alt Urgell, per tant, també és un important nus de crestes. El pic de Monturull també és conegut amb el nom de “Torreta dels Soldats” ja que, antigament, era un punt clau d’observació militar.

En aquest itinerari efectuarem la travessia des del pic de Perafita fins al pic de Monturull, passant pel Coll de Claror. És una excursió breu i fàcil, però d’una gran bellesa. En dur la travessia circularment, podrem contemplar diverses perspectives de les comarques comentades i apreciar el canvi geològic que hi ha en aquest lloc: en el recorregut passarem tant per la zona granítica del pic de Perafita com per la zona esquistosa i rogenca del pic de Monturull. Així mateix, admirarem el gran circ rocós que conformen les pedres que envolten la bassa de Claror, situada al fons de la vall.

Un cop situats al refugi dels estanys de la Pera a 2350 m. sortim del refugi per la dreta, en direcció nord. El camí està marcat amb pintura vermella i blanca del GR 11-10. Al principi, el callís puja amb un fort pendent, però de seguida planeja i entra en una fondalada anomenada Clots del Port (15 min.) Zona d’aiguamolls. Creuem el torrent i seguint les marques, ens dirigim al port de Perafita pel camí que ascendeix en llaçades per superar el pronunciat desnivell.

Port de Perafita (2587 m.) Girem a mà esquerra (40 min.) Mentre anem remuntant per l’àmplia cresta, el panorama es dilata. Continuem pujant per un terreny suau que ens durà fins al cim.

Pic de Perafita (2752 m.) També se’l coneix com a “Tossal de la Truita” (1 h.) Cim espaiós amb moltes fites. Observem un ferro amb forma de piolet, on hi ha el registre de firmes. Panorama excel·lent de la Pica d’Estats. Al sud entreveiem tots els pics cerdans establerts entre el Cadí i el Cambradase.

Continuem per la carena cap al Monturull. Primerament, sembla complicada en algun tram, però realment no ho és. El camí és marcat i comencem a trobar trams esquistosos d’un to rogenc. Desenfilem alguns ressalts una mica més inclinats. Al final hi ha un llom d’herba que té un pendent més moderat. És l’avantsala de la collada.

Coll de Claror (2570 m.) A la nostra esquerra veiem la bassa de Claror, rodejada amb abundants pedregams (1h 15min) Si fos necessari, seria possible descendir des d’aquí cap al fons de la vall i empalmar amb el camí dels estanys de la Pera. Comencem l’ascens al Monturull. Al cap d’un moment superem un petit ressalt que també es pot rodejar per l’esquerra. Arribem a uns pendents pedregosos menys inclinats. Si continuem per la cresta trobem un petit tram en què haurem d’usar les mans per depassar un altre sortint. Els últims metres són força inclinats, però tampoc no és massa complicat travessar el munt de pedres d’esquist del nivell final.

Arribem a l’arrodonida cimalada del Pic de Monturull (2761 m.) Vèrtex entre la Cerdanya, Andorra i l’Alt Urgell (1 h 45 min.) Muntanya important, és la tercera en alçada de l’Alt Urgell. Perspectives formidables que abracen des de la  Maladeta fins el Canigó. La panoràmica comprèn la totalitat del massís del Cadí.

Iniciem el descens en direcció SE. El viarany ens permet baixar ràpidament per un sòl descompost fins a un ampli replanell. Som a la serra d’Airosa i continuarem cap al seu punt més baix, el coll de Monturull.

Coll de Monturull (2640 m.) A uns cinquanta metres trobem un corriol que perd altitud entre inestables pendents (2h.) En la seva base tombem a mà esquerra per a anar al Clot de Claror. Advertim un petit torrent que forma la bassa de Claror, que podrem discernir perfectament. Anem cap a ella.

Bassa de Claror (2470 m.) Des d’aquest dessolat emplaçament, ple de pedres, observem tot el circ que hem anat seguint i contemplem perfectament el Coll de Claror. Ara hem de seguir la senda que va cap a la dreta i que ens ha de portar als estanys de la Pera, on seguim per la pista forestal fins a l’aparcament de les Pollineres (3h 30 min)

Temps total (Punt d’inici i final: aparcament de Pollineres): 4h 30 min.

Desnivell: 402 m + 191 m.

Dificultat: mitja.

Text “Ascenció als Pics de Perafita i Monturull”: Alfons Brosel