El Parque Nacional de los Picos de Europa es va crear l’any 1918 com a Parque Nacional de la Montaña de Covadonga, sent el primer Parque Nacional de España. Al 1995 es va ampliar als tres massissos que constitueixen los Picos de Europa canviant el primitiu nom per l’actual. També han estat declarats per la UNESCO Reserva de la Biosfera.

Los Picos de Europa constitueixen un dels principals tresors naturals espanyols i compten amb tres massissos ben diferenciats: l’occidental o del Cornión, el central o de los Urrielles i l’oriental o de Andara.

Les seves 65.000 Ha. el converteixen en un dels més grans espais protegits d’Espanya, abarcant terrenys que administrativament pertanyen a tres comunitats autònomes: Asturias, Cantabria i Castilla-León.
La seva gran extensió comprén a Asturias els territoris pertanyents als concejos de Amieva, Cangas de Onís, Onís, Cabrales, Peñamellera Alta i Peñamellera Baja.

El seu clima es caracteritza per la humitat i les constants precipitacions, un fet que està determinat per la seva proximitat al mar (encara no 20 quilòmetres) i la presència de la neu s’accentua durant els mesos d’hivern.

El seu paisatge destaca per un marcat relleu, on les altes muntanyes alternen amb profundes gorges. En aquesta cordillera existeixen 200 cotes de més de 2.000 metres d’altitud i desnivells superiors als 2.300 metres.
El Massís Central és el més abrupte dels tres que componen el Parque i en ell es troben les majors altituds: Torrecerredo (2.646 metres), el cim més alt de los Picos, Naranjo de Bulnes (2.519 metres) o el Pico Tesorero (2.570 metres).
El Massís Occidental és el més extens i en ell es barregen grans cims, com la Peña Santa de Castilla (2.596 metres), amb prats, boscos de ladera, fagedes  i rouredes. En aquest massís es troben els famosos Lagos de Covadonga.
En el Massís Oriental, de menor extensió i altitud, contrasta la duresa de la penya amb els verds prats.

El Parque està atravessat per quatre rius encabits en profundes gorges: el desfiladero de la Hermida, pel riu Deva; el desfiladero de los Beyos, pel riu Sella; la “Garganta Divina”, per on discorre el riu Cares, i los desfiladeros de La India, per on passa el riu Duje.

Existeixen nombrosos miradors des d’on contemplar la seva bellesa. Una bona opció és utilitzar el telefèric de Fuente Dé (Cantabria), amb el que es puja fins a una altura de més de 1.800 metres sobre el nivell del mar.
També és una opció interessant agafar el funicular (tren de cremallera) que va des de Poncebos fins a Bulnes, el qual, després de la seva creació, va trencar els anys d’aïllament que durant els hiverns patia aquesta famosa aldea asturiana.