Surto de Llívia cap a Puigcerdà i continuo en direcció a La Seu d’Urgell i en uns 20 km arribo a Bellver de Cerdanya. A 2 km trobo el poble de Pi i agafo la pista de Pradell (indicador) que passa per una pedrera i en 4 km arribo a l’àrea recreativa de l’Agre, on deixo el cotxe.

Agafo la pista, després d’una tanca metàl·lica, i m’endinso pel vessant oriental del serrat de l’Avetosa. El camí es fa més planer i al fons es pot veure el Pic de Roca Foradada (1975 m.) que no s’ha de confondre amb la Roca Foradada.

L’Avetosa (1480 m.) és un bosc d’avets, la part més frondosa queda a l’esquerra, i també s’hi troben pi roigs i bedolls. A la sortida del bosc destaca clarament Roca Foradada. Travesso el Torrent de Pi per un pont. En uns minuts arribo al Canal de la Por (1585 m.), a la dreta, prop del torrent. Deu el seu nom a que era freqüentat per llops que no deixaven dormir als pastors i al bestiar. Sóc al peu de Roca Foradada, que vorejo per un pas espectacular, amb un panorama espectacular de la capçalera de la vall de Pi i els cims del Serrat de la Muga. Continuo caminant per la pista i arribo al Torrent de les Colladetes (1620 m.). La pista s’acosta però no el creua perquè fa un fort revolt per pujar cap a Pradell de Pi. En aquest revolt, a l’esquerra i senyalitzat per una fita de pedres, hi ha un sender desdibuixat que travessa el torrent i s’enfila amunt entre els boixos, cap a Roca Foradada, que ara el veiem pel costat sud. Al cap d’uns metres, el camí es fa visible. Camino vorejant per l’esquerra el rocam calcari de Roca Foradada. Si volem travessar-la pel forat, cal enfilar-se per una canal molt incòmoda durant uns 15 min.

Continuo caminant  i arribo al Collet (1695 m.), el punt més alt del recorregut. Es veuen perfectament les dues penyes de Roca Foradada. El panorama és sensacional, capitanejat pel Serrat de la Muga.

Situats aquí, hi ha dues opcions: la primera és continuar el camí en direcció a la Serra de Gabarret. S’arriba a un camí ample, una carrassera, que és una pista oberta pels llenyataires per fer-hi lliscar els troncs. Es baixa aquesta pista cap a l’esquerra i la inclinació es fa cada cop més forta. Ràpidament s’arriba al fons de la vall i es retorna a l’Agre.

La segona, en canvi, és desfer el camí per tornar al revolt que he deixat abans per continuar pujant fins a l’àrea recreativa de Pradell de Pi. Continuo i arribo a un refugi forestal en mal estat de conservació on dono per finalitzada la ruta d’avui.

Per veure més fotos, clica al damunt…

Temps: 2h 30 min

Desnivell: 259 m

Distància 6 km

Surto de Llívia en direcció a Sagaillouse i a partir d’aquí, agafo la carretera en direcció a Llo on aparco el cotxe.

És un breu però bonic circuit que recorre la part baixa de la vall de Llo i que assoleix el cim del turó de Sant Feliu de Castellvell, bon mirador tant de la vall com de la Cerdanya. El descans és molt suau primer fins al mas Patiràs i després seguint l’estreta carretera, tancada al trànsit, de les sorprenents gorges de Segre, amb el seu roc del Vidre.

Llo (1392 m.) és un dels pobles més pintorescos de la Cerdanya. A l’entrada, on deixo el cotxe, hi ha l’església parroquial de Sant Fructuós, edifici romànic del s. XII. El seu element de més valor és el portal, amb quatre arquivoltes sostingudes per quatre columnes de granit amb capitells de marbre on hi ha esculpits motius vegetals.

S’entra al poble i se segueixen les marques vermelles i blanques del GR 36 en sentit ascendent. Es passa per una placeta, per la font de la Miquela i a uns 20 m. es puja per un carrer a la dreta amb marques ja de color groc. Si continuéssim pel GR 36 arribaríem a Eina.

En una cruïlla es veu a l’esquerra la torre del Vaqueró, antic lloc de guàrdia no gaire lluny del Castell de Llo, amb les seves tres torres truncades. Al final del carrer les marques van per un camí que s’enfila pel turó de Sant Feliu. Es passa per la font de la Monja. Es remunta el camí, pronunciat, fins que s’ateny un coll que dóna pas a la Vall de Llo. Aquí hi ha dos indicadors i agafo, primer, un caminet a la dreta que em portarà a contemplar les restes de l’església de Sant Feliu de Castellvell (1659 m.). El panorama és formidable cap al Puigmal de Segre i el pic de Finestrelles. A l’altre costat de les restes del temple acaba la via ferrada de les Escaldilles, que ve de Llo, i que s’obre damunt de les profundes gorges de Segre.

Es torna al coll previ al cim del turó i es pren cap a la dreta el camí que es dirigeix al mas Patiràs. Aquest camí emprèn un suau descens per un vessant assolellat i sobre les gorges de Segre. Crida l’atenció a la dreta el roc del Vidre, una escarpada agulla esquistosa. Es passa per un collet i es continua baixant fins a les proximitats d’una casa, es deixa a l’esquerra, situada gairebé al fons de la vall. És el mas Patiràs, on elaboren productes làctics de cabra. Se segueix baixant per la pista d’accés a la casa fins que es troba la carretera (1511 m.) que recorre les gorges, just abans d’un pont que travessa el Segre.

Aquí es gira a la dreta i es penetra en l’estret congost de les gorges de Segre. Crida l’atenció la coloració rogenca de les roques esquistoses, que contrasta amb les tonalitats negroses de les pissarres i amb la verdor dels arbres. Es passa ara per la base del roc del Vidre i s’arriba, sota el pont d’inici de la via ferrada de les Escaldilles, als Banys de Llo. L’establiment termal queda a l’esquerra, així com el mas Girvés. La carretera gira a la dreta i acaba a l’església de Sant Fructuós, a l’entrada de Llo.

Agafo el cotxe i retorno a Llívia.

Per veure més fotos, clica al damunt….