El nom del poble de Bulnes és àmpliament conegut pel seu aïllament secular, per estar situat al cor dels Picos de Europa i per haver estat utilitzat tradicionalment com a punt de pas en l’aproximació al Pic Urriellu, conegut també com a Naranjo de Bulnes, una de les icones de l’escalada en roca.

El poble de Bulnes continua sense tenir accés per carretera, tot i que al 2001 es va inaugurar un funicular subterrani que permet arribar còmodament al poble.

Val la pena fer el camí tradicional a peu que es fa des de Poncebos per la Canal del Tejo. Així ens adonem de la duresa de la vida tradicional en aquests pobles tan aïllats. S’utilitzava el camí, de molt poca amplada, per anar a buscar provisions, pujar material de construcció amb mules, baixar els malalts per portar-los a l’hospital i per a qualsevol comunicació amb el món exterior. També val la pena fer-lo a peu pel seu caràcter històric i tradicional i per la bellesa de la Canal del Tejo, que ens permet descobrir paisatges sorprenents.

Aquesta és una ruta que no suposa cap gran esforç. Són uns 500 m. de desnivell que es fa en aprox. una hora i quart o una hora i mitja.

Comença la ruta en el pont de La Jaya (220 m.) sobre el riu Cares, en les proximitats de l’inici de la ruta del Cares. Aquest pont d’origen medieval ja és conegut inclús en cròniques de l’època de Felip II.

Passat el pont s’arriba en breu a un altre, conegut com el pont del Zardu o del Jardu (antigues estructures fetes de canyes d’avellaner entrecreuat). Compte amb les pedres que poden deixar caure les cabres!

Aviat s’arriba a l’alt del Cuetu Codilla. Una lleugera baixada ens posa a l’alçada del riu en el lloc anomenat Los Puentes (antigament n’hi havia un parell).

Iniciem la pujada per la denominada Canal del Tejo o del Texu. Aquesta és la via històrica d’aproximació al poble de Bulnes on els seus habitants han hagut de pujar i baixar amb els seus aliments i animals fins a la inauguració del funicular. Durant la pujada anem veient les cases de Bulnes de Arriba o barri del Castillo. Al fons queda el riu. En el trajecte passarem per una petita construcció de formigó que s’utilitza per canalitzar les aigües que baixen de la muntanya en època de pluges. Aquest lloc s’anomena la Riega del Texu.

Poc després passem una corba tancada amb un petit sostre de roca damunt els nostres caps. Si ens fixem veurem a la nostra esquerra unes creus gravades. Aquest lloc anomenat Las Cruces és en memòria d’alguns veïns de Bulnes que van ser arrossegats al fons del riu per una esllavissada de neu. Aquesta zona del riu es coneix com La Voluga de los Muertos.

Continua el camí planer per tornar novament a pujar una mica més i tornar a baixar quasi a l’altura del riu en una zona de prats on es poden veure les restes d’un roure. Aquest lloc s’anomena Colines de Abajo i molt pròxim al roure trobem la font de Colines, d’aigua fresca i potable.

Continuem caminant a la vora del riu fins arribar a un encreuament de camins amb un pont a la nostra dreta. Arribem a Colines de Arriba i al pont del Jondeyón.

Jo decideixo creuar el pont per arribar al barri del Castillo. El camí és només un corriol de forts pendents però no gaire llarg. Després baixo a la població de Bulnes per un camí ample i agradable. He fet aprox. 4 km.

Bulnes.

La Villa de Bulnes es troba a 650 m. d’altitud. Immediatament, a l’entrada del poble trobem el cementiri amb una placa a la paret exterior dedicada al Cuco, el primer mort en el Picu i que està enterrat en aquest cementiri.

A la nostra dreta veiem les ruïnes d’una gran casa, l’antiga rectoria i al costat l’església de Bulnes. Aquí es troben també els establiments públics: dos bars i una casa de turisme rural.

Bulnes és un antic poble possiblement d’origen romà i se suposa que es van establir aquí com a zona de vigilància, al barri del Castillo on es troben les restes d’una torre d’observació. Sánchez Albornoz, l’ historiador, fa menció del poble quan els moros van passar per aquí fugint de Covadonga a través de la Canal de Cullembru, Canal de Piedrabellida, Amuesa, Bulnes, Pandébano i Aliva per ser definitivament aniquilats en terres de Cantàbria (Ruta de la Reconquista).

Des d’aquest punt hi ha la possibilitat de fer l’aproximació al Picu Urriellu:

De Bulnes a Vega de Urriellu por Camburero.

Situats a la plaça que hi ha davant l’església, enfront continua un camí que sense creuar el pont ens portarà fins el Collado de Pandébano en una hora i mitja aprox. A uns cinc minuts del pont i per aquest camí podem veure la silueta del Picu a la nostra dreta situat al fons de la Garganta de Balcosín a la vegada que també veurem la Cascada de las Mestas i en èpoques de fortes pluges o desgel un “farfau” (sortida d’aigua de l’interior del sistema kàrstic). Però no és aquest el camí que hem de seguir.

Per anar a Urriellu per Camburero hem de creuar el pont i de seguida girar a l’esquerra per passar davant del bar Bulnes i de la Casa de Chiflón, just darrera d’aquesta casa pel camí paral·lel al del riu sortirem del Barrio de la Villa. A la sortida del poble, just darrera d’una petita caseta i molt pròxim al riu tenim una font, és un tub quasi a l’alçada del terra però d’aigua potable. És la font de la Reguina.

Abandonem Bulnes deixant el riu a la nostra esquerra i comencem a pujar per una camí poc marcat per molt aviat arribar a la Cascada de las Mestas. Bonic salt d’aigua que a l’estiu pràcticament està sec. Situats just a la cascada, la qual queda a la nostra dreta, veurem un camí al costat de cascada que fa molta pendent i rellisca força. No pujarem per aquí!!!

Hem de creuar el rierol i immediatament pujar cap a la nostra esquerra per un empinat camí en el qual al principi haurem d’utilitzar les mans. Continuem pujant fins arribar al cim d’un turó rocós en una zona de praderia.

Si mirem enrere Bulnes el veiem en tot el seu esplendor. Els dos barris, la verdor dels seus prats, el bosc de Acebuco, la Canal de Anuesa i l’embocadura de la Canal del Tejo per on hem pujat. Estem en un punt clau per agafar el camí correcte. Haurem d’introduir-nos a la gorja que es veu al davant deixant el poble a la nostra dreta. Hem d’anar just on l’aigua dóna origen a la cascada. Per fer això, baixarem lleugerament el turó en el que estem per entre herbes altes i anirem al davant de l’entrada de la gorja en un lloc anomenat la Voluga de Castisierra. La cascada queda a sota i a la nostra dreta. Introduint-nos en aquesta gorja el camí ja no té pèrdua. Estem seguim el curs del riu Balcosín i, amb compte de no relliscar, anirem sortejant el riu.

La gorja de Balcosín és un lloc ombrívol ja que el sol no hi arriba degut a la seva estretor. Aquí veurem una antiga cabana que s’utilitzava com a bodega per curar els formatges de Cabrales.

Al poc la gorja s’obre donant peu a una àmplia vall. El camí segueix el curs d’un riu sec ja que ara les aigües van subterrànies.

En un costat del camí, a la nostra esquerra, podem veure un pou de forma quadrangular, es tracta d’un “caleru”. Els veïns de Bulnes llençaven des de dalt de la muntanya troncs sencers de la Serra de La Varera. Els introduïen en aquest pou i damunt d’ells llençaven pedres i cremaven els troncs. Durant dies aquests troncs s’anaven cremant i desfent les pedres que es convertien en calç que servia per a la construcció de les seves cases.

Al final d’aquesta vall d’origen glacial arribem a un lloc on novament tornen a fluir les aigües del riu i passem entre unes roques en el lloc anomenat la Posa de la Garganta. Aquí hi havia una enorme pedra de forma triangular que fou arrencada a principis de segle per un “poveriu” (esllavissament de neu) i que la va arrossegar fins gairebé on s’inicia la vall de Balcosín. El camí comença a estretar-se novament i passem per un lloc anomenat La Garganta per la que baixa el curs del riu.

Hem de pujar per aquest lloc agafant-nos amb les mans o intentar evitar aquest pas uns metres abans anant per la nostra dreta per una zona herbosa. La zona ja no està marcada per la qual cosa la ruta no és massa visible.

Ràpidament entrem en el Jou Baju a uns 1050 m. d’altitud. Aquest és un petit circ glacial de forma circular en el que veiem a la nostra dreta l’inclinada Canal de Camburero. Per pujar per aquesta canal és aconsellable acostar-se a la dreta de les parets existents. A l’inici de la canal hi ha una sortida d’aigua on poder beure.

Pujarem la canal plena de pedres soltes que tapen el camí. Des de Bulnes fins al Jou Baju portem aprox. 1 hora de camí.

Gairebé al final de la Canal de Camburero és on es troba la font del mateix nom però que queda pràcticament tapada per les pedres arrossegades. Arribem a la Majada de Camburero sobre els 1300 m. Aquí podem veure encara restes d’antigues cabanes. Aquest era un lloc tradicional de pastors que passaven aquí els estius amb el ramat i fabricant formatge de Cabrales.

Passada la Majada de Camburero pugem per la Peña Les Cuestes, a la nostra esquerra, al costat del camí, existeix un pou que feia les funcions de cova per a la maduració dels formatges. Es coneix com la cova del Friero. Actualment es troba abandonada.

I de seguida ja veiem el Picu Urriellu (Naranjo de Bulnes). La visió d’aquesta muntanya és impressionant, una de les més maques que podem admirar. I també cal estar alerta amb el recorregut a seguir. A la nostra dreta i sota les parets del Frailón puja un camí inclinat i amb pedres soltes. Lleugerament a la nostra esquerra i en sentit descendent continua un altre que es dirigeix al fons del Jou Lluengu que és l’enorme vall que tenim davant nostre. A l’estiu és aconsellable agafar aquest segon camí.

El camí a través del Jou Lluengu és una successió de terrasses amb lleugeres pujades que permeten avançar còmodament. Ja al final, el camí s’inclina i passa per una estreta gorja, El Canalón, on existeix una antiga font però d’aigües molt brutes.

Continua el camí ja quasi sota les parets del Picu. En aquesta zona girem a l’esquerra quedant a la nostra dreta una boca que pertany a la Torca de Urriellu amb més de 1000 m. de profunditat.

Aviat la nostra ruta empalma amb el camí que ve des de Collado Pandebano i que ens porta a la Vega de Urriellu on està situat el Picu Urriellu i el refugi Julián Delgado Úbeda a 1960 m. Fins aquí portem caminant unes 3 hores 30 min. des de Bulnes. La distància entre Bulnes i la Vega de Urriellu són uns 6 km en horitzontal.

El refugi, més conegut com Vega de Urriellu, es troba al peu d’una font i té una capacitat per a 96 persones. Tel. 985925200.

Per veure més fotos, clica al damunt…