Quan Justin Quayle (Ralph Fiennes), diplomàtic britànic a Nairobi, coneix que la seva esposa, Tessa (Rachel Weisz), ha estat violada, assassinada i enganyada, comença la seva pròpia investigació. No fent cas dels avisos ni dels rumors sobre una suposada infidelitat de la seva esposa, Justin descobreix que Tessa habia destapat una trama internacional de corrupció, burocràcia i accions lucratives de la indústria farmacèutica.
La vídua d’una víctima d’un assassinat massiu demanda al fabricant de l’arma homicida. L’aposta és forta, el judici serà explosiu. Hi ha milions de dòlars en joc i un especialista en jurats sense escrúpols (Gene Hackman), farà tot el possible per garantir que el jurat sigui favorable al seus clients. La tensió creix quan es descobreix que un dels membres del jurat (John Cusack) intenta manipular els altres membres. Aleshores, tot canvia.
El capità Mikhail Polenin (Liam Neeson) és rellevat del seu lloc de comandament del K-19 quan els dirigents soviètics decideixen que no està preparant el submarí nuclear de l’Armada rusa amb prou rapidesa. Trien per substituir-lo al capità Alexei Vostrikov (Harrison Ford), un oficial que té com a únic objectiu, complir les missions que li encomanen, amb voluntat de ferro, i que aconsegueix que el K-19 salpi en la data prevista. Polenin segueix a bord com a primer oficial de Vostrikov, el que provoca contínues disputes.
Des de Llívia, entro a França en direcció a Font Romeu. Continuo cap a Montlluís i en arribar a la rotonda d’aquesta població, agafo la D-118 en direcció als Angles. Poc després trenco per la D-60 en direcció a la Bullosa. Agafo la carretera i a 4,5 km de la presa, haig de deixar el cotxe ja que no s’hi pot accedir fins a dalt. Una hora a peu em porta, finalment, a la presa.
Aquesta agradable excursió em porta a descobrir el petit i amagat estany de l’Esparver. Un llac poc freqüentat, tranquil i solitari. S’hi pot observar el Puigmal, el massís del Carlit i el Puig Peric.
Surto per l’esquerra del llac de Les Bulloses en direcció al Nord i segueixo les marques del GR-10 i el Tour de Capcir vorejant el llac. El camí és planer i transcorre per un bosc de pi negre i matolls de neret, i passa entre blocs de granit creuant torrents petits, ara pràcticament glaçats, que desaigüen al llac.
Quan arribo al final del llac, el bosc va desapareixent. Pujo lleugerament fins a travessar un petit coll.
Arribo a l’estaca on hi ha la bifurcació del GR-10 i del Tour de Capcir. Deixo el GR-10 i segueixo pel camí de la dreta, el Tour de Capcir, en direcció est, pel camí que passa entre pins esclarissats i matolls d’herba.
Baixo lleugerament fins al pont de fusta anomenat Maurice Marty on es creua el riu la Tet.
Deixo el camí de la dreta i continuo per l’esquerra per un prat d’herba en direcció al nord i en forta pujada, per un corriol. Més endavant, entre la vegetació, aquest corriol es fa més evident. Segueixo amunt i quan el camí s’aplana, arribo a un prat herbós. Al sud queda el llac de Les Bulloses i el massís del Puigmal. Giro a la dreta per anar a buscar un petit coll on, just al darrera, hi ha l’estany de l’Esparver.
Llac de les Bulloses
A la tornada, tot baixant, és espectacular veure el tortuós recorregut del riu la Tet per la vall de La Grava.
Des de Llívia, agafo la carretera en direcció a Saigallouse i continuo en direcció a Mont-Lluís, passant pel Coll de la Perxa. Arribo a la rotonda de Mont-Lluís i agafo la desviació en direcció als Angles. Un cop al Coll de la Quillana continuo cap a Formigueres, primer, i fins Quérigut després. Visito el poble i torno a agafar el cotxe per dirigir-me a una pista forestal, Le Fôret des Hares, uns 4.5 km després del poble. Sóc al Capcir, Pirineus Catalans a França. Pujo per la pista durant aprox. 8 km i arribo a l’aparcament on hi ha l’indicador de pujada a l’estany de Quérigut.
En aquest cartell podem observar l’horari, el desnivell, el mapa i la manera com està senyalitzat el recorregut que cal seguir, així com també consells pels senderistes i pels pescadors, tipus de truites i salmons que s’hi poden pescar.
El recorregut és molt curt, per sota el bosc. Tot el sender és evident, molt traçat i amb marques grogues. Té un primer tram una mica dret, però la segona part del recorregut és força més suau.
Director: Fernando Meirelles
