Queda molt clar que el text procedeix d’un altre àrab. Però quin és l’origen?
– Una primera teoria explica que l’original és sànscrit i que des de l’Índia hauria arribat a Pèrsia, des d’aquí, passant per Síria, seria traduït al grec, seguidament a l’àrab i finalment arriba a Espanya, on és traduït per ordre del príncep Fadrique (segon fill de San Fernando i de Beatriu de Suàbia i germà d’Alfons X “el savi”.
– Una altra teoria suposa que si be va poder tenir origen sànscrit, van ser els perses els que van organitzar l’obra i al s. VI d. C. I sota la influència cultural grega, va arribar d’Orient a Occident.
– La tercera i més moderna teoria és la de l’origen hebreu. Segons aquesta teoria, als s. IV – II a. C., hi hauria hagut una versió hebrea que va donar origen a la versió àrab.
El quadre en el que s’inscriu l’obra consta dels següents elements:
- El rei desitja tenir un fill.
- Els horòscops: quan neix el nadó, li fan l’horòscop i per ell se sap que als vint anys es trobarà en perill de mort.
- Elecció dels mestres: es necessita un examen previ de les qualitats del mestre per demostrar les seves aptituds i coneixements per educar l’Infant. Cendubete és el mestre triat.
- La dona, falsa, que acusa al fillastre de seduir-la provoca l’ira del rei.
- Els contes els iniciaran els consellers del rei el primer dia, com a resposta a la mala acció de la dona.
- Al vuitè dia l’Infant, que ja pot parlar, explica cinc contes més en resposta als cinc contes explicats per la dona.
La finalitat de l’obra és didàctica, molt comú a les obres orientals. El rei cal que sigui intel·ligent, just, prudent amb les dones, que escolti les opinions dels seus consellers i ha de saber triar-los per la seva saviesa.
Bona lectura!
