Des de Llívia, agafo la carretera en direcció a Font-Romeu per tal d’arribar a Montlluís, fortalesa estratègica dins de la Cerdanya francesa.

Com a conseqüència directa del Tractat dels Pirineus de 1659, el rei Lluís XIV va manar construir una ciutadella en un punt estratègic per defensar la nova frontera i protegir els pobles cerdans que havien passat a formar part de França. Així va néixer Montlluís, amb el seu nom com a clar homenatge al Rei Sol.

Com que les guerres de frontera amb Espanya continuaven després del pacte, en una d’aquestes lluites i a conseqüència del setge i presa de Puigcerdà el 1678 pel duc de Noailles, les tropes franceses n’enderrocaren les muralles i Lluís XIV va manar construir una fortalesa que dominés el Coll de la Perxa i el pas al Capcir.

El 1679 es va fer el projecte i es va aixecar entre el 1682 i el 1718. La vila es va edificar el 1727 i té un clar aspecte neoclàsic que la diferencia de les antigues viles cerdanes.

La fortalesa militar, a 1.613 m. d’altitud, tenia una consideració de primera línia de resistència en cas d’invasió per part de les tropes espanyoles, i era al Conflent on s’establia la línia de resistència més poderosa.

El fet bèl·lic més important va succeir en la batalla del Coll de la Perxa, durant la Guerra Gran de 1795 a 17995, en què els soldats de Montlluís van donar la victòria a les tropes franceses del general Dagobert. A la plaça de Montlluís hi ha un monument en honor a aquest militar.

Passejant pels carrers i places de Montlluís és inevitable trobar-se amb una vila d’aire militar. El més rellevant de Montlluís són les muralles. A l’entrada hi ha una porta amb el pont i la garita de guàrdia. Al veure el pou dels Forçats on vivien els condemnats i les diverses terrasses amb un formidable panorama del Conflent amb el Canigó al fons.

D’aquí agafo el cotxe en direcció a Carcassonne per tal de visitar la Cova de Fontrabiosa, decoberta per casualitat el 1958, gràcies a l’explotació d’una pedrera de marbre i oberta al públic el 1983. “La Papallona” és el símbol de la cova i un exemple de la delicadesa de les formacions que decoren aquesta cavitat des de fa mil·lennis. Aquesta cavitat es manté a temperatura constant així com el grau d’hidrometria per la qual cosa cal anar una mica abrigats per a la visita.

I gràcies Yolanda per acompanyar-me en aquesta sortida.

Per veure més fotos, clica al damunt…