Des de Llívia, hem agafat la carretera en direcció a la Seu d’Urgell i, a l’arribar a la població de Ger, agafem la desviació a la dreta cap a Meranges (11,2 km) i després la pista asfaltada fins al Rec de Foguerades i de terra fins al refugi de Malniu (6 km més).

Arribem al refugi (2.135 m.) on hi ha l’aparcament i hem de deixar el cotxe (i pagar3 €). A partir d’aquí comença la ruta a peu fins l’Estany de Malniu (2.250 m.) primer, i fins l’Estany de Mal al final del nostre recorregut.

Agafem un camí a la dreta del refugi i, per un camí costerut, arribem a l’Estany de Malniu als 30 minuts de començar.

Continuem en una suau pujada el nostre recorregut enmig d’una frondosa pineda de pi negre amb bedolls, moixeres de guilla i nerets fins uns prats rere els quals es troba l’Estany de Mal 20 minuts més tard.

Bruixes i malediccions. Aldonça Rossa, una noia de Bellver fou acusada de bruixa per la Inquisició el 1619. Va assegurar durant el judici que despullada i untada amb ungüents, va sortir pel forat de la xemeneia d’una casa de Puigcerdà per anar a la teulada on l’esperava un home ben abillat i dotze dones. Van volar fins a l’Estany de Malniu i allí organitzaren un sàbat, sarau de bruixes i bruixots amb el diable, juntament amb altres homes i dones. Van beure, van menjar i es van divertir fent rotllanes al voltant d’un gran foc, inhalant vapors d’herbes, insultant Déu, fornicant i besant el cul del diable.

De tornada cap a Llívia, ens hem aturat a Ger. El més destacable és l’Església Parroquial de Santa Coloma de Ger, d’origen romànic, tot i que molt modificada al s. XVIII, amb una portalada barroca feta de calcària griotte d’Isòvol. Visitem també la Plaça Major i passegem pels carrers del poble.

Retornem a Llívia i mengem una bona fabada a les 6 de la tarda. Hem passat la ressaca de la revetlla de Sant Joan fent una bona caminada.

 Per veure més fotos, clicar damunt d’aquesta última…

Des de Llívia, entrem a França en direcció a Font Romeu. Continuem cap a Montlluís i en arribar a la rotonda d’aquesta població, agafem la D-118 en direcció als Angles. Poc després trencarem per la D-60 en direcció a la Bullosa. Agafem la carretera fins a la presa de l’estany on deixarem el cotxe. (Aquesta carretera està tancada a la circulació de vehicles particulars de mitjan juny a mitjan de setembre i només és transitable per les “navetes”, petits autocars turístics).

L’aigua de l’estany prové dels recs de la Grava i de la Llosa. El 1847 es va decidir construir l’embassament on hi havia l’antic estany, molt més petit. Les obres van finalitzar l’any 1902 i es van completar anys més tard amb la construcció de la central hidroelèctrica de Pallat. La presa, de 17,5 m d’alçària, 384,4 m de longitud de cresta i 5 m d’amplària, pot embassar 13 milions de metres cúbics d’aigua. El pantà té 2 km de longitud i 500 m d’ample.

Ens trobem en el massís del Carlit. L’erosió de les glaceres va excavar una sèrie de cubetes que en retirar-se el gel foren ocupades per aigua, motiu pel qual aquesta és una zona amb força estanys, més de trenta en aquest sector. A patir d’aquest punt, els itineraris són diversos. El circuit dels estanys de la Pradella, Negre, Llarg i del Racó és un dels més recomanables. Comença a ploure i a pedregar i tornem cap a Llívia, passant pel Coll de la Perxa on les vores de la carretera comencen a omplir-se de glaç.

Per veure més fotos, clica al damunt de l’última…