Em llevo i està nevant a Llívia. Això fa més interessant el dia i començo la ruta.

Vaig arribar a Martinet des de Llívia per la N – 260. Seguint en direcció la Seu d’Urgell, a la mateixa sortida del poble hi ha un desviament a l’esquerra en direcció a Montellà. Després de creuar el riu Segre, a 300 metres, agafem un desviament a la dreta en direcció a Estana. A 1,5 km hem d’agafar el desviament que hi ha a l’esquerra per anar al Santuari de Bastanist. A 600 metres d’aquesta carretera, trobo el Molí de Bramasacs, ara residència – casa de pagès, que segons la tradició de la zona, va ser construïda pel diable enganyat per Sant Martí. Continua nevant.

Segueixo la carretera cap al santuari i, tot i que trobo neu en trossos de la carretera, continuo endavant. És un plaer ser el primer en trepitjar la neu que està caient. Finalment, arribo al Santuari de Bastanist i passejo entre els flocs de neu que cauen i la neu que hi ha acumulada. Som a 1.374 metres d’altitud.

Torno enrere i, quan arribo a l’anterior cruïlla, giro a l’esquerra en direcció al poble de Víllec, on arribo per contemplar l’Església romànica de Sant Martí.

Un cop finalitzada aquesta visita, em dirigeixo ja cap a Estana, poble situat a quasi 1.500 metres d’altitud on la neu s’hi va acumulant de manera espectacular. És hora de dinar i m’aturo a Cal Basté, on prop de la llar de foc menjo un deliciós menú.

Surto de dinar, continua nevant, i, a peu, visito el poble on destaca l’Església Parroquial dedicada a Sant Climent. Des d’aquí començo la pujada a Prat de Cadí, a 2.000 metres d’altitud. No hi ha petjades, la neu s’hi acumula, però l’ascensió no és dificultosa i vaig pujant. Calculo que a 150 o 200 metres per arribar, la boira és cada cop més espessa i decideixo tornar enrere. No val la pena pujar fins a dalt i no poder veure absolutament res. El camí no m’ha suposat cap obstacle. Llàstima, les vistes del Cadí són esplèndides. Les recordo d’una altra vegada que hi vaig pujar.

 

Torno al poble d’Estana. Com sempre, el descens planteja algun problema més gran que el de pujar: les relliscades. S’ha d’anar amb compte! Faig un cafè, m’acomiado dels hostalers i marxo amb el compromís d’enviar les fotos que he fet durant la pujada.

Retrocedeixo cap a Martinet, on em dedico a conèixer el poble, endinsant-me pels seus carrers i pel seu Barri Antic de Els Tossalets. Cal destacar les vistes que ofereix el riu Segre al seu pas pel poble i l’Església Parroquial dedicada a Sant Eloi. Expliquen que un ós domesticat per Sant Eloi, va ajudar a traginar els materials necessaris per a la construcció de l’Església i, per això, es presenta Sant Eloi amb un ós al costat. Finalment, visito el Barri Antic El Tossalet. Un dia magnífic.

 Per veure més fotos, clica al damunt d’aquesta última…