Nois i noies de 6è.:
Heu llegit la carta?
Aquest és l’apartat a través del qual podem continuar comunicant-nos per escrit.
Espero poder penjar aviat 2 fragments de teatre.
A partir d’ara ja podeu escriure!
Què us han semblat els deures d’estiu? Molts? Pocs?
Si teniu dubtes importants, jo estaré aquí durant el mes de juliol, o sigui, que a través del BLOC podeu fer consultes.
Bones vacances i fins aviat!
Josep
Ahir vaig veure una pel•lícula, “Ice Age 4: La formació dels continents”. Vaig anar amb vuit persones més.
La pel•lícula tracta de que, un bon dia tots els animals estaven fent la seva vida normal quan, de sobte van notar que sota les seves potes el terra es movia i tremolava. El gel es trencava, les muntanyes es separaven i apareixia molta, molta aigua al seu voltant. La família protagonista, formada per dos mamuts adults i una mamut jove, es separa. El pare queda separat amb els seus amics a una banda del gel i la seva família queda a l’altre banda, el mamut promet a la seva família que es tornaran a veure.
Després de molts problemes i aventures aconsegueixen tornar-se a veure.
La meva opinió és que la pel•lícula és molt divertida, tant com ho han sigut totes les altres. Aconsello que aneu a veure-la. Us agradarà!
Hola, com esteu? Van bé les vacances?
Suposo que ja us heu tornat a posar en marxa amb els deures d’estiu, després
d’una setmaneta de descans.
Caram, Laura, em venen ganes d’anar a mirar la pel.lícula amb tan bon resum
que fas!
Doncs, sí, ja ho veieu, es tracta d’això: ara explico una pel.lícula, ara saludo a
tothom, ara pregunto alguna cosa, ara explico que he anat a la platja de…, ara
he anat de vacances a tal lloc,…
Aquest apartat és per això. I quan arribi el setembre també s’hi val explicar com ha anat el primer dia, no només a mi, sinó a tothom que va formar part de 6è.B.
Jo prometo mirar el bloc cada dia.
Jo encara treballo, sí, sí, els mestres no pleguem el 30 de juny, doncs queda
molta feina de fer memòries, d’endreçar, de preparar el pròxim curs, etc.
Estaré encara uns dies al matí de la semana vinent. Per cert, Andrea, crec
que et vas deixar unes fotos teves. Si passes demà dilluns o dimarts, te les
podràs endur.
Ah!, Ismael, pots passar-te pel tema de la samarreta, d’acord?
Abraçades a tothom i fins aviat!
Josep
Hola nois i noies, he donat una “volta pel vostre bloc”, m’agrada molt que tot i les vacances estigueu connectats i envieu algun comentari com el que acaba de fer la Laura. Fecilitats!!
Una abraçada.
Hola!
Jo he vist la pel•lícula “Nannerl”.
Aquesta pel•lícula és bastant trista perquè va sobre la germana d’en Mozart, una prodigiosa noia de 14 anys que té molt de talent per a la música.
La Nannerl, el seu germà, se mare i el seu pare viatgen per tot Europa donant concerts a les Corts Europees. La Nannerl sap tocar molts instruments, un d’ells es el violí (que el toca molt més bé que el seu germà), sap composar música, canta com els àngels i ajuda al Mozart quan es tracta de composar. Malgrat a ser tan bona en la música, el seu pare li prohibeix tocar el violí i composar música perquè en aquella època les noies no tocaven el violí ni composaven música, però, tot i això, continua tocant el violí i composant d’amagat i lluitant contra les injustícies que el seu pare li diu. Al final de la pel•lícula la Nannerl es cansa de lluitar i fa tot el que el seu pare li mana i es casa amb un senyor que no coneix només perquè el seu pare li ordena. Aquest senyor té 4 fills d’altres difuntes dones i amb la Nannerl en té 3 més (el 3r es mor).
Jo crec que el seu pare no encerta en prohibir-li tocar el violí i composar música perquè la Nannerl era encara més bona en la música que el seu germà i segurament s’hagués fet molt famosa. Us la recomano perquè parla de la vida d’una noia en una època que es molt diferent a la nostre i que no s’assembla en res.
Hola, Laia, i hola a tothom!
La història que expliques sobre la germana de Mozart la desconeixia. Vull dir que no sabia que Mozart hagués tingut una germana i que, a més, va ser una bona música.
En aquella època, transició entre l’edat moderna i la contemporània, efectivament, les dones tenien pocs drets. Ara, gràcies a moltes lluites, en tenen més, però encara queda molt per fer, i també depèn de la cultura, el país, la societat…
És una llàstima que es cansés, però no ho devia tenir fàcil. Segur que va ser una dona de caràcter, com ha de ser!
Laia, m’he llegit el llibre d’una tirada. Es fa agradable i fàcil de llegir, i dóna molt que pensar!
Bé, i com us va tot? Veig que no us animeu a escriure en el bloc, eh? No és cap obligació, ni molt menys, però un petit comentari explicant alguna coseta… Bé, que ja veig que voleu vacances totals!
Ah!, com van els deures? Espero que no us estigui representant una feina extraordinària, suposo que ben organitzat hi ha temps per fer de tot.
Ismael( per si arribes a llegir el bloc), t’he de donar els diners de la samarreta. Si vols, jo estaré a Granollers fins a finals de juliol. I si no, et passes per l’escola els primers dies de setembre. Digues a la mare que us vaig estar telefonant dia sí i dia també, i que cap dels telèfons contestava.
Vinga, continueu gaudint i fins aviat.
Josep
Hola, Laura i tothom!
Em sap greu no poder contestar, perquè no tinc a casa els dossiers dels vostres deures i ja he plegat de l’escola.
Si vols, em dius quin treball oral has de fer. Ara bé, no t’ha de preocupar gaire. L’important és que el facis; encara que no quedi cap
registre escrit, tu pots fer un comentari sobre com ha anat i afegir-lo als fulls en blanc que suposo estàs fent per a aquelles
activitats que no tenen espai per fer-les.
MOLTES FELICITATS, LAURA!, encara que amb una mica de retard.
Caram! Veig que t’estàs organitzant molt bé el temps de vacances per poder fer de tot. M’encanta jugar al Trivial. Jo he jugat moltes
vegades a l’original, al primer que va sortir, amb targetes i tauler de joc.
Doncs, això, gaudiu del temps lliure, no us oblideu de visitar les iaies, de fer amb elles una recepta de cuina perquè en saben molt,
d’estimar-les, s’ho mereixen!
I a veure si us animeu a explicar més coses al Bloc.
Jo he estat 2 dies a Calella de Palafrugell, un poble meravellós de la nostra Costa Brava.
Adéu i fins aviat!
Josep
Les meves vacances van molt bé (espero que les vostres també). Quan va acabar l’escola vaig començar a fer l’horari per organitzar-me els deures. Ara ja quasi he acabat el dossier de matemàtiques. Aquesta setmana s’ha anat la meva germana petita i estem molt tranquils a casa, i suposo que ella també s’ho està passant bé amb la meva cosina. Durant aquest mes he anat a la piscina i m’ho he passat molt bé. Ja m’he comprat el material per a l’any que ve. En els deures posava que havien de llegir un llibre i jo he escollit el del Geronimo Stilton.
El dia 18 va ser el meu aniversari i els meus pares hem van regalar un joc que jo volia, el Trivial, me’l van regalar per a la Wii, i m’encanta, el que més m’agrada es que amb les preguntes que no em se les aprenc i així en se més coses.
Hola Josep!
Jo vaig anar amb la Laura a veure la película de “Ige age 4”. A mi aquesta película em va agradar molt perquè hi havia personatges nous i feien molta gràcia.
La película es tractava de tots els animals de un grup, van sentir sorolls de les roques que es movien, tots es van espantar. Un pare mamut un tigre i un altre animal es van caure a una roca i s’en van anar mar enllà. La filla mamut i la mare mamut estaven molt preocupades perquè no s’havien si sovreviuren. Tots els animals s’anaven a un pont per passar a l’altre part. El mamut i els seus amics es van enfrontar a molts pirates i aventures. Al final tots s’arregle i tornen junts
Hola, Marta!
Bon resum de la pel.lícula (ui, ui, ui, sembla que estem fent el bloc que fèiem en temps d’escola)
M’estic llegint el llibre i m’està agradant (en realitat, el que més em va agradar va ser la vostra dedicatòria, la qual fa emocionar)
Aquests dies estic llegint molt. És el tercer llibre que em llegeixo. Estic entre llibres, música i pel.lícules.
Endavant l’estiu i no passeu molta calor!
Josep
Hola,al dia 29 vaig veure una pel.licula de insectes
es trectava d´un poble de formigues les terantules li manaven a les formigues però elles els s´hi van derutar
finalment elles van estar tota el resta de any tranquil.les.Així es la pel.licula.EMm va agradar moltissim.
Adeu,hus fatlo de menys.
Hola, Aisa! (i hola a tothom!)
Me n’alegro que hagis fet un comentari al bloc. Sembla que us ha donat per comentar pel.lícules, però està molt bé.
Com va l’estiu, Aisa? No està fent gaire calor, no? Jo encara estic per aquí. Marxaré a Andalusia el dimecres o el dijous.
Crec que allà també podré connectar-me, doncs de tant en tant aniré a la biblioteca del poble.
Van bé els deures? Espero que també puguis fer els de l’edu-365. Segur que t’esforçaràs a fer-los perquè ets molt
responsable. Saluda a la teva família.
Bé, Aisa, ens veurem al setembre, no?
Bon estiu a tothom!
Josep
Hola a tothom espero que esteu disfrutant molt de les vacances i us tomeu un bon descans per estar amb la família.
La setmana avanspasada vaig veure la pel.lícula THE AMAZING SPIDERMAN en 3D va estar impresionant mai havia vist alguna cosa semblant m’agradaría saber com la fan .
La pel.lícula tractava sobre un adolescent normal que vivía amb els seus avis.Fins que com que era molt bo en la cíencia ja que el seu pare era científic va ajudar a un amic del seu pare a fer un experiment amb el propòsit de buscar informació sobre els seus pares que li va pasar i tot això.
Aquell científic trebellaba en un experiment per transpasar abilitats del llagart a altres animals . Va provar moltes maneres fins que va recibir l’ajuda de Petter el adolescent i ho va aconseguir. Després de provar amb molts animals va decidir provar-ho amb ell mateix i se va convertir en un monstre llagart , però per herrada Petter es va caura en una màquina d’experiments per aranyes i el seu ADN es va lligar amb el d’una aranya i es va convertir en un home aranya .
Ell tenia por de ell mateix . Fins que una vegada després de discutir amb el seu avi va deixar escapar a un lladre d’una tenda . El mateix lladre li va disparar al seu avi i el va matar. Ell es va sentir culpable i es va vengar del que ho va fer desde aquell dia es vs fer un tratge vermell amb retalls com de tela de aranya , també va descubrir que de les seves mans sortia tela d’aranya que li permetia desplasarse com volant pels edificis . Ja era famós i conegut per tots, però mai va revelar la seva verdadera identidad , només a una jove de qui ell estava locament enamorat.
El científic amic de el seu pare es va tornar maligno i va decidir col.locar el líquid que el va convertir en llagart en tot lo alt de l’edifici més gran de la ciutat perque tota la gent es tornes com ell , el llagart es va enterar de que Petter era SPIDERMAN i va tenir que atacar-lo però amb l’ajuda del pare de la seva novia i la seva novia va trobar l’antídote i posar-lo a temps però el pare de la novia estava molt mal herit i el va fer prometre que no involucraría la seva filla en tot això i es va separar d’ella però no es va contenir i va continuar la seva vida amb ella . El científic es va curar i ell va continuar amb l’avia
Hola, Eduardo, hola nois i noies de 1r. d’ESO:
Primer de tot, me n’alegro molt que hagis escrit un comentari de la pel.lícula “Spiderman” Crec recordar que he vist alguna de totes les que han fet. Em
sona l’argument que expliques. Per cert, l’altre dia vaig veure a la televisió “HULK”, entretinguda. Ara a l’estiu, com que tenim més temps, ens podem
permetre veure aquesta mena de pel.lícules per passar el temps.
I parlant de cinema, ja que sembla ser el tema d’aquest estiu, us diré que he vist, entre d’altres, dues pel.lícules que m’han agradat moltíssim:
“El elefante blanco” i “Les nieves del Kilimanjaro” Però són pel.lícules més per a grans (també crec que a algú/una de vosaltres us podrien agradar),
de problemàtiques socials. No estan a les cartelleres dels cinemes de Granollers, però sí a cinemes concrets de Barcelona.
Bé, i com va tot? Eduardo, saps alguna cosa sobre la teva possible marxa a Alemanya? Ja m’explicaràs.
M’agradaria que tothom utilitzés el BLOC per explicar coses de com va l’estiu.
Jo he passat uns dies a Teruel, visitant les impressionants torres “mudéjar” També a Toledo, una ciutat multicultural que té molts edificis de les
tres cultures / religions que van conviure durant 200 anys a l’Edat Mitjana: cristians, musulmans i jueus. És a dir que he pogut visitar la catedral,
dues mesquites (quina delícia!) i dues sinagogues. De fet, tota la ciutat és un conjunt arquitectònic meravellós.
Ara estic a un poble de l’interior d’Almeria (Somontín), fins a finals d’agost.
Esteu seguint les olimpíades?
Vinga, a veure si us animeu a explicar més vivències estiuenques!
Espero que porteu avançats els deures i no els deixeu pels últims dies.
Una abraçada i fins aviat.
Josep
Hola a tots i totes!
Com ja sabeu, sempre passo la majoria de les vacances amb els meus avis (de part de mare) a Murcia, però us explicaré una experiència inoblidable.
Un cap de setmana, vam quedar amb uns amics que tenen un veler per anar-hi tot el cap de setmana (me mare, l’Elisa i jo, perquè el meu pare estava treballant). Vam anar a La Manga, que era com una ciutat amb molt pocs habitants però amb molts hotels i el que més em va agradar: La Manga era així: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/ba/La_Manga_del_Mar_Menor.jpg/250px-La_Manga_del_Mar_Menor.jpg . El viatge no va ser gens pesat,però, quan vam arribar a La Manga, es va fer tope de avorrit! Però l’Elisa i jo ens entreteniem mirant les cases i el mar… El mar es veia en els dos costats! A l’esquerra es veia el Mar Menor (que es en veritat un llac) i a la dreta es veia el Mediterrani. Per començar, La Manga era molt llaargaa… I si li sumes els semàfors que hi havien dons… ALLÒ ERA INTERMINABLE! Però al final vam arribar, ens van donar la benvinguda. Primer, vam anar a veure la seva casa que tenia a la vora del port on tenien el seu veler. Després de veure la casa ens vam posar els banyadors i vam anar a una piscina que hi havia. Després de la piscina, vam portar el dinar al vaixell i vam embarcar-nos. Primer, l’Antonio (així es diu un dels amics, toca amb un grup de música, té 60 anys encara que no hu sembli i ens va ensenyar també moltes coses del valer, el nom de cada cosa, perquè serveix… La cosa dolenta es que no m’enrecordo de ninguna.)va agafar unes bolles que servien per no xocar contra altres vaixells o velers. A NOSALTRES ENS VAN DEIXAR CONDUIR! Era amb un pal de fusta, tiraves cap a la dreta i el vaixell anava cap a l’esquerra, tiraves cap a l’esquerra i el vaixell anava cap a la dreta. Vam anar al costat d’una platja i vam fondejar (Així es diu cuan tires l’ancla). Primer, teniem moltes ganes de banyar-nos, però, quan vam veure les moltes meduses que hi havien… Vam canviar de idea. Primer es va tirar la Carmen (l’altre amiga, és la dona de l’Antonio i tocava el clarinet, té 52 anys) després, me mare, me germana, i jo. Vam anar nadant a la platja així: la amiga, l’Elisa, jo i me mare. O sigui: jo i l’Elisa al mitg i me mare i la Carmen apartant meduses. La mini-platja tenia una red per evitar que les meduses entressin, però… DINS DE LA PLATJA ERA ON HI HAVIEN MÉS MEDUSES! Després d’un banyet, ens vam anar a dinar al veler.
Desprès de dinar, ens vam anar a veure una illa que pertanyia a la dona del cantant Raphael.
Quan vam acabar de visitar-la, vam tornar cap a casa seva a sopar i dormir. I així va acabar un dels dos dies més guays de la meva vida.
Adéu!
Hola a tothom!
Laia, he llegit el teu relat sobre les aventures a la Mediterrània. Ben bé que podem estar contents de tenir a prop aquesta mar tan meravellosa. De vegades, no la valorem prou, potser per això, perquè la tenim a tocar.
A veure si algú o alguna més s’anima a explicar alguna experiència d’aquest estiu tan calorós. Ah!, us vaig explicar que vaig estar a Teruel (una ciutat d’Aragó), però no us vaig dir que vaig estar al naixement del riu Tajo. Recordeu?, el riu més llarg de la Península Ibèrica i el més cabalós juntament amb l’Ebre (com és que no el
recordeu?; el vam estudiar a 6è., o sigui el curs passat; és que la memòria se’ns esborra de seguida) Doncs bé, el naixement és ridícul, un petit raig d’aigua que surt de les roques, crea un petit i curtíssim rierol, un minúscul estany d’aigües estancades i desapareix filtrant-se sota terra. Ara bé, el Tajo, després, es fa immens, perquè rep moltes aigües, és a dir, molts afluents, i desemboca a Lisboa,
a l’Atlàntic. Neix a los Montes Universales, de la Serralada Ibèrica (recordeu les
unitats de relleu? Tampoc?, ai, ai, ai…) En aquella regió neixen molts rius: Guadalaviar, Cabriel, Cuervo,… Això sí, el que hi havia eren tres monuments immensos en homenatge al riu Tajo, però que des del meu punt de vista no eren massa encertats.
En fi, ja us he explicat la meva petita aventura (el text de la Laia m’ho ha fet recordar)
Continuem explicant-nos coses!
Una abraçada a tothom!
Josep
Hola Josep,
l’altre dia vaig veure la pel.lícula The Amazing Spiderman. Em va encantar. Aquesta pel.lícula és com el començament d’una altra saga de Spiderman, ja que, s’he n’han fet tres abns que aquesta.
La pel.lícula tractava d’un noi que vivía amb els seus avis perquè els seus pares havien mort en un accident d’avió. Ell intentava averiguar quin havia sigut l’error de l’avió, que va provocar que els seus pares morissin però, a part d’aixó, intentava saber que era tan urgent pel seu pare, perquè aixó de sortir corrents d’una casa era molt estrany.
Un dia va trobar un maletí amb el nom del seu pare i el va obrir, va descobrir tots el experiments del seu pare i llavors va saber per què hi havien tantes presses: tenia que protegir els experiments d’algú que els volia.
Al dia següent va conèixer a un amic del seu pare: el dr. Connors. Al dr Connors li faltaba un braç y ell investigava com podia tenir un nou braç. Experimentava amb ratolins sense una pota i amb l’ajuda d’en Peter, amb la informació dels experiments del seu pare, va aconseguir un nou braç; però l’experiment va se fallit, en Connors va ser mutat a un llangardaix enorme i en Peter , Spiderman, va intentar aturar-lo amb tota la seva força, però sense resultat. Finalment, va inventar un antídot i va vèncer en Connors, que va ser tancat a la presó.
Crec que hi haurà segona part.
M’ha agradat més aquesta pel.lícula que les altres, perquè és més divertida i més original. El vestit és més colorit.
Adèu Josep, que t’ho passis molt bé y el mateix a tothom.
Hola, Gerard R.:
Ja veig que els comentaris d’aquest estiu al bloc van de cinema. Doncs està molt
bé, ara que tenim temps, veure pel.lícules.
Jo he respòs tots els comentaris, també explicant algunes coses de les vacances.
Ara ja queda poc per començar. Ens costarà, però és el que toca.
Aquest estiu el recordarem per la calor insoportable que ha fet.
Bé, acabem de passar bé aquests dies, a veure si plou, neva i no sé quantes
coses més. Ah, Gerard, has fet algun viatge d’aquells que ens explicaves?
Ja ens ho explicaràs quan vingueu els primers dies de curs a visitar-nos, no?
Josep
Com has pasat l’estiu? Jo molt bé. Bueno, no he pogut fer el bloc abans perquè tot el juliol i part d’agost he estat al poble del meus avis a Baldellou a Huesca, es un poble molt petit, amb poca gent, però com anem cada any, per l’estiu ja tinc amics que m’esperen quan hi vaig. Allà anem a la piscina, juguem a futbol, anem amb la bicicletes, amb els patinets, però no tenim ordinador, però tampoc fa falta perquè allà estem tot el dia jugant i fent coses que aquí no podem fer perquè hi ha molt tràfic. Vaig llegir una mica i vaig fer una mica de deures, hi ha massa feina. Quan vaig vindre del poble vaig pasar una setmana a Granollers i m’han vaig anar a Blanes amb la meva germana i els avis. Allà hem anat a la platja, hem anat totes les tardes a fer un gelat hi ha passejar i fa tres dies que ja estic a casa.
Ahir vaig pasar per el Celestí Bellera per preguntar a quina hora tenim que estar el dia dotze.
Cada cop falta menys per viure una nova etapa de la nostra vida, espero que m’han vagi molt bé i trobar als amics de l’any pasat i conèixer de nous. Espero que tots tinguem un bon començament de curs, ja us aniré a visitar i us explicaré! A sigut un dels estius més intensos i divertits de la meva vida!
Hola, Gerard F (i hola a tothom que encara llegeixi el BLOC DE 6è. del Mestres Montaña):
M’ha alegrat molt rebre el teu escrit. Caram, Gerard, quines vacances, les teves! Crec que són les vacances ideals i millors: poble petit de pocs habitants,
contacte amb la natura, jocs al carrer, etc. M’he informat una mical de Valldellou i veig que té uns 150 habitants i una torre senyorial molt maca. No m’estranya
que diguis que ha estat un dels estius més intensos de la teva vida. Quina sort!
Entén que estant en un lloc així costi de posar-se a fer deures, però les vacances són molt llargues i si ara estàs a Granollers, segur que pots donar
una empenta als dossiers d’activitats. Es tracta de presentar-los al màxim de bé començant bé la nova etapa.
Et desitjo, Gerard, igual que desitjo a tots els meus ex-alumnes de 6è.B del curs passat, que comencis aquesta nota etapa amb molta il.lusió, amb ganes
de fer bé les coses, de millorar, de continuar sent bones persones (bons nens!), en fi, de treure’n el màxim profit de l’ESO en tots els sentits de la vida.
Espero la vostra visita. Sempre sereu benvinguts a la nostra escola.
Una abraçada i fins aviat (un record pels vostres pares i mares)
Josep
Hola!
Jo ara os explicaré les meves vacançes.
La meva família i jo vàrem anar a Navarra a la part del Valle de Baztan.Vam anar només a aquesta part perquè l’any passat vam anar a Navarra però a una altre part, que era al bosque de Irati.Ens em quedat deu dies a un camping que és diu Baztan.
Vàrem anar amb una caravana nostre, i van ser 6 hores de viatge.
Vam fer diferentes excursions:una que es deia “Infernuko errota” que vol dir molí de l’infern, la excurció va ser molt maca, perquè al final de la excursió hi havia un molí que estava penjat sobre de l’aigua.
També vaig fer un ciurcuit de cordes.
Hi vaig veure aligues de molt aprop.Perquè vam pujar a un cim que estava ple d’ossos de cavalls i vam veure les aligues d’aprop.I vam tornar cap a casa.
Espero que hagueu passat unes vacances molt xules però curtes.
Marta
Hola, Marta! (això que estem fent és inevitable que em recordi al curs passat, en el qual vam estar tantes estones enganxats i enganxades al teclat fent
els treballs del BLOC, no? Ai, ai, ai,… us trobaré molt a faltar en aquest nou curs que per a mi ja ha començat!
M’encanta Navarra, Marta. Hi he estat vàries vegades (també als Sanfermines de Pamplona) i hi tornaria moltes més. Aquell paisatge tan verd, aquells
rierols, aquells pobles petits, aquella gent tan amable, aquell respirar de tranquil.litat i pau…
Com li deia abans al Gerard Ferran, queden pocs dies per començar, però nosaltres, els i les mestres, ja portem dos dies a l’escola preparant el nou curs.
Costa de començar! Suposo que després, quan comencin els nens i nenes, ens posaran a to de seguida i no ens quedarà més remei que espavilar-nos
i posar-nos les piles.
Com deia abans, esperem que us passeu per la vostra escola de Primària a saludar-nos i a explicar-nos com us va a l’institut (ah!, si hi passeu i estem
reunits, tingueu una mica de paciència i passeu un altre dia, doncs de vegades ja passa això)
Molta força a tohom i molta empenta, moltes il.lusions i moltes ganes de participar, d’aprendre, d’estar bé…, en fi, que segur que us va molt bé.
Una abraçada.
Josep
Hola Josep,
T’enrecordes que em vas dir que escrigués al bloc sobre les meve vacances? Doncs aquí tens una petita història.
Aquest estiu he anat a Sanlucar de Barrameda, Cádiz.
Un d’aquells dies vaig anar a La Reserva Natural del Coto de Doñana, just davant de Sanlúcar, a banyar-me a la seva platja verge i a veure molts animals: camaleons, cérvols, senglars, escorpins… Hi vaig anar amb amics, cosins, tiets… A aquesta reserva s’en va amb una barca que es diu “Barcaza” i que costa sis euros anada i tornada.
El primer va ser, refrescar-se una mica al mar, ple d’algues i amb corrents molt fortes cap a la dreta, per tant t’havies de banyar amb molta precaució. Després, agafar petxines, cargols de mar i més coses.
Molt més tard quan tornaven d’agafar cargols de mar vam rebre una visita sorpresa: la d’un cérvol adult amb una gran cornamenta. Tots vam posar-li un nom “Rubia”, se’m va ocórrer a mí. Després de fer-nos moltíssimes fotos li vam donar menjar, jo era el que li donava més coses bones, que li agradaven, i ves per on, em va agafar afecte. Quan li deia “Rubia, ven”, ella venia on estava jo; va ser meravellós.
Després de menjar, vaig anar amb un amic meu a les dunes: és on es troben tots els animals i on es troba l’antic cuartel general de la guàrdia civil, però ningú entra perqué és abandonat i és ple d’abelles i serps. De sobte ens vam trobar amb uns ants i els vam seguir fins al cor del bosc, però anaven molt ràpid i els vam perdre.
Al acabar, vam marchar, però la Rubia ens va agafar tant afecte a tots que ens va acompanyar a la “barcaza”, però no va pujar. Al partir, vam veure com sortien els senglars per menjar-se restes del menjar que vam deixar expressament. Al allunyar-nos vaig dir adèu, fins un altre any.
Adèu Josep, que et vagi bé el teu primer dia d’escola.
Hola, Gerard!
Ja s’acaba això, però per sort encara rebem experiències com la teva. M’ha agradat la teva relació amb “Rubia”, l’expliques bé, amb detalls que
et fan pensar com si estiguessis allà.
Els mestres ja hem començat i ja ho tenim tot a punt per rebre els nens i nenes el dimecres. I, per cert, al Mestres Montaña (i a moltes altres
escoles) no comencem amb normalitat, perquè les retallades continuen. Farem una concentració a les 9 amb alumnes i famílies.
Bé, fins aviat, espero que us veuré aquests dies. Us desitjo molta sort, però la sort no ve sola, sinó quan es busca amb esforços i il.lusions.
AH!, i bona Diada, que es presenta multitudinària.
Josep
Hola, Aisa:
Me n’alegro molt que estiguis bé i que l’inici de curs et sigui molt favorable.
Per l’escola Mestres Montaña estem bé, amb molta feina, com sempre.
Han anant passant per aquí nens i nens de l’antic 6è.B: Patrícia, Andrea, Gerard, Gerard Ferran, Arnau, Burama, Ismail, etc.
Espero, Aisa, que passis algun dia. Si vens i estem reunits o no hi som, torna a provar-ho.
Una abraçada.
Josep
Moltes gràcies, Mariata!
Moltes gràcies a TOTHOM!
M’he alegrat molt en saber que encara recordàveu la data del meu aniversari. I és que 2 anys junts… SÓN MOLTS ANYS! Guardo bons records i us trobo a faltar de veritat!
US DESITJO EL MILLOR PER AQUEST CURS, QUE TINGUEU MOLTES GANES I MOLTES IL.LUSIONS!
Records a tothom!
Josep
Nois i noies de 6è.:
Heu llegit la carta?
Aquest és l’apartat a través del qual podem continuar comunicant-nos per escrit.
Espero poder penjar aviat 2 fragments de teatre.
A partir d’ara ja podeu escriure!
Què us han semblat els deures d’estiu? Molts? Pocs?
Si teniu dubtes importants, jo estaré aquí durant el mes de juliol, o sigui, que a través del BLOC podeu fer consultes.
Bones vacances i fins aviat!
Josep
D’acord Josep
Hola a tots!
Ahir vaig veure una pel•lícula, “Ice Age 4: La formació dels continents”. Vaig anar amb vuit persones més.
La pel•lícula tracta de que, un bon dia tots els animals estaven fent la seva vida normal quan, de sobte van notar que sota les seves potes el terra es movia i tremolava. El gel es trencava, les muntanyes es separaven i apareixia molta, molta aigua al seu voltant. La família protagonista, formada per dos mamuts adults i una mamut jove, es separa. El pare queda separat amb els seus amics a una banda del gel i la seva família queda a l’altre banda, el mamut promet a la seva família que es tornaran a veure.
Després de molts problemes i aventures aconsegueixen tornar-se a veure.
La meva opinió és que la pel•lícula és molt divertida, tant com ho han sigut totes les altres. Aconsello que aneu a veure-la. Us agradarà!
Laura
Hola, com esteu? Van bé les vacances?
Suposo que ja us heu tornat a posar en marxa amb els deures d’estiu, després
d’una setmaneta de descans.
Caram, Laura, em venen ganes d’anar a mirar la pel.lícula amb tan bon resum
que fas!
Doncs, sí, ja ho veieu, es tracta d’això: ara explico una pel.lícula, ara saludo a
tothom, ara pregunto alguna cosa, ara explico que he anat a la platja de…, ara
he anat de vacances a tal lloc,…
Aquest apartat és per això. I quan arribi el setembre també s’hi val explicar com ha anat el primer dia, no només a mi, sinó a tothom que va formar part de 6è.B.
Jo prometo mirar el bloc cada dia.
Jo encara treballo, sí, sí, els mestres no pleguem el 30 de juny, doncs queda
molta feina de fer memòries, d’endreçar, de preparar el pròxim curs, etc.
Estaré encara uns dies al matí de la semana vinent. Per cert, Andrea, crec
que et vas deixar unes fotos teves. Si passes demà dilluns o dimarts, te les
podràs endur.
Ah!, Ismael, pots passar-te pel tema de la samarreta, d’acord?
Abraçades a tothom i fins aviat!
Josep
Hola nois i noies, he donat una “volta pel vostre bloc”, m’agrada molt que tot i les vacances estigueu connectats i envieu algun comentari com el que acaba de fer la Laura. Fecilitats!!
Una abraçada.
Àgata
Hola!
Jo he vist la pel•lícula “Nannerl”.
Aquesta pel•lícula és bastant trista perquè va sobre la germana d’en Mozart, una prodigiosa noia de 14 anys que té molt de talent per a la música.
La Nannerl, el seu germà, se mare i el seu pare viatgen per tot Europa donant concerts a les Corts Europees. La Nannerl sap tocar molts instruments, un d’ells es el violí (que el toca molt més bé que el seu germà), sap composar música, canta com els àngels i ajuda al Mozart quan es tracta de composar. Malgrat a ser tan bona en la música, el seu pare li prohibeix tocar el violí i composar música perquè en aquella època les noies no tocaven el violí ni composaven música, però, tot i això, continua tocant el violí i composant d’amagat i lluitant contra les injustícies que el seu pare li diu. Al final de la pel•lícula la Nannerl es cansa de lluitar i fa tot el que el seu pare li mana i es casa amb un senyor que no coneix només perquè el seu pare li ordena. Aquest senyor té 4 fills d’altres difuntes dones i amb la Nannerl en té 3 més (el 3r es mor).
Jo crec que el seu pare no encerta en prohibir-li tocar el violí i composar música perquè la Nannerl era encara més bona en la música que el seu germà i segurament s’hagués fet molt famosa. Us la recomano perquè parla de la vida d’una noia en una època que es molt diferent a la nostre i que no s’assembla en res.
Hola, Laia, i hola a tothom!
La història que expliques sobre la germana de Mozart la desconeixia. Vull dir que no sabia que Mozart hagués tingut una germana i que, a més, va ser una bona música.
En aquella època, transició entre l’edat moderna i la contemporània, efectivament, les dones tenien pocs drets. Ara, gràcies a moltes lluites, en tenen més, però encara queda molt per fer, i també depèn de la cultura, el país, la societat…
És una llàstima que es cansés, però no ho devia tenir fàcil. Segur que va ser una dona de caràcter, com ha de ser!
Laia, m’he llegit el llibre d’una tirada. Es fa agradable i fàcil de llegir, i dóna molt que pensar!
Bé, i com us va tot? Veig que no us animeu a escriure en el bloc, eh? No és cap obligació, ni molt menys, però un petit comentari explicant alguna coseta… Bé, que ja veig que voleu vacances totals!
Ah!, com van els deures? Espero que no us estigui representant una feina extraordinària, suposo que ben organitzat hi ha temps per fer de tot.
Ismael( per si arribes a llegir el bloc), t’he de donar els diners de la samarreta. Si vols, jo estaré a Granollers fins a finals de juliol. I si no, et passes per l’escola els primers dies de setembre. Digues a la mare que us vaig estar telefonant dia sí i dia també, i que cap dels telèfons contestava.
Vinga, continueu gaudint i fins aviat.
Josep
Josep una pregunta, com faig l’exercici de castellà que posa que es oral?
Hola, Laura i tothom!
Em sap greu no poder contestar, perquè no tinc a casa els dossiers dels vostres deures i ja he plegat de l’escola.
Si vols, em dius quin treball oral has de fer. Ara bé, no t’ha de preocupar gaire. L’important és que el facis; encara que no quedi cap
registre escrit, tu pots fer un comentari sobre com ha anat i afegir-lo als fulls en blanc que suposo estàs fent per a aquelles
activitats que no tenen espai per fer-les.
MOLTES FELICITATS, LAURA!, encara que amb una mica de retard.
Caram! Veig que t’estàs organitzant molt bé el temps de vacances per poder fer de tot. M’encanta jugar al Trivial. Jo he jugat moltes
vegades a l’original, al primer que va sortir, amb targetes i tauler de joc.
Doncs, això, gaudiu del temps lliure, no us oblideu de visitar les iaies, de fer amb elles una recepta de cuina perquè en saben molt,
d’estimar-les, s’ho mereixen!
I a veure si us animeu a explicar més coses al Bloc.
Jo he estat 2 dies a Calella de Palafrugell, un poble meravellós de la nostra Costa Brava.
Adéu i fins aviat!
Josep
Hola!
Les meves vacances van molt bé (espero que les vostres també). Quan va acabar l’escola vaig començar a fer l’horari per organitzar-me els deures. Ara ja quasi he acabat el dossier de matemàtiques. Aquesta setmana s’ha anat la meva germana petita i estem molt tranquils a casa, i suposo que ella també s’ho està passant bé amb la meva cosina. Durant aquest mes he anat a la piscina i m’ho he passat molt bé. Ja m’he comprat el material per a l’any que ve. En els deures posava que havien de llegir un llibre i jo he escollit el del Geronimo Stilton.
El dia 18 va ser el meu aniversari i els meus pares hem van regalar un joc que jo volia, el Trivial, me’l van regalar per a la Wii, i m’encanta, el que més m’agrada es que amb les preguntes que no em se les aprenc i així en se més coses.
Espero que les vostres vacances vagin molt bé!!!
Laura
Hola Josep!
Jo vaig anar amb la Laura a veure la película de “Ige age 4”. A mi aquesta película em va agradar molt perquè hi havia personatges nous i feien molta gràcia.
La película es tractava de tots els animals de un grup, van sentir sorolls de les roques que es movien, tots es van espantar. Un pare mamut un tigre i un altre animal es van caure a una roca i s’en van anar mar enllà. La filla mamut i la mare mamut estaven molt preocupades perquè no s’havien si sovreviuren. Tots els animals s’anaven a un pont per passar a l’altre part. El mamut i els seus amics es van enfrontar a molts pirates i aventures. Al final tots s’arregle i tornen junts
Marta
Adéu fins aviat!!!!!
Hola, Marta!
Bon resum de la pel.lícula (ui, ui, ui, sembla que estem fent el bloc que fèiem en temps d’escola)
M’estic llegint el llibre i m’està agradant (en realitat, el que més em va agradar va ser la vostra dedicatòria, la qual fa emocionar)
Aquests dies estic llegint molt. És el tercer llibre que em llegeixo. Estic entre llibres, música i pel.lícules.
Endavant l’estiu i no passeu molta calor!
Josep
Hola,al dia 29 vaig veure una pel.licula de insectes
es trectava d´un poble de formigues les terantules li manaven a les formigues però elles els s´hi van derutar
finalment elles van estar tota el resta de any tranquil.les.Així es la pel.licula.EMm va agradar moltissim.
Adeu,hus fatlo de menys.
Hola, Aisa! (i hola a tothom!)
Me n’alegro que hagis fet un comentari al bloc. Sembla que us ha donat per comentar pel.lícules, però està molt bé.
Com va l’estiu, Aisa? No està fent gaire calor, no? Jo encara estic per aquí. Marxaré a Andalusia el dimecres o el dijous.
Crec que allà també podré connectar-me, doncs de tant en tant aniré a la biblioteca del poble.
Van bé els deures? Espero que també puguis fer els de l’edu-365. Segur que t’esforçaràs a fer-los perquè ets molt
responsable. Saluda a la teva família.
Bé, Aisa, ens veurem al setembre, no?
Bon estiu a tothom!
Josep
Hola a tothom espero que esteu disfrutant molt de les vacances i us tomeu un bon descans per estar amb la família.
La setmana avanspasada vaig veure la pel.lícula THE AMAZING SPIDERMAN en 3D va estar impresionant mai havia vist alguna cosa semblant m’agradaría saber com la fan .
La pel.lícula tractava sobre un adolescent normal que vivía amb els seus avis.Fins que com que era molt bo en la cíencia ja que el seu pare era científic va ajudar a un amic del seu pare a fer un experiment amb el propòsit de buscar informació sobre els seus pares que li va pasar i tot això.
Aquell científic trebellaba en un experiment per transpasar abilitats del llagart a altres animals . Va provar moltes maneres fins que va recibir l’ajuda de Petter el adolescent i ho va aconseguir. Després de provar amb molts animals va decidir provar-ho amb ell mateix i se va convertir en un monstre llagart , però per herrada Petter es va caura en una màquina d’experiments per aranyes i el seu ADN es va lligar amb el d’una aranya i es va convertir en un home aranya .
Ell tenia por de ell mateix . Fins que una vegada després de discutir amb el seu avi va deixar escapar a un lladre d’una tenda . El mateix lladre li va disparar al seu avi i el va matar. Ell es va sentir culpable i es va vengar del que ho va fer desde aquell dia es vs fer un tratge vermell amb retalls com de tela de aranya , també va descubrir que de les seves mans sortia tela d’aranya que li permetia desplasarse com volant pels edificis . Ja era famós i conegut per tots, però mai va revelar la seva verdadera identidad , només a una jove de qui ell estava locament enamorat.
El científic amic de el seu pare es va tornar maligno i va decidir col.locar el líquid que el va convertir en llagart en tot lo alt de l’edifici més gran de la ciutat perque tota la gent es tornes com ell , el llagart es va enterar de que Petter era SPIDERMAN i va tenir que atacar-lo però amb l’ajuda del pare de la seva novia i la seva novia va trobar l’antídote i posar-lo a temps però el pare de la novia estava molt mal herit i el va fer prometre que no involucraría la seva filla en tot això i es va separar d’ella però no es va contenir i va continuar la seva vida amb ella . El científic es va curar i ell va continuar amb l’avia
FI
Hola, Eduardo, hola nois i noies de 1r. d’ESO:
Primer de tot, me n’alegro molt que hagis escrit un comentari de la pel.lícula “Spiderman” Crec recordar que he vist alguna de totes les que han fet. Em
sona l’argument que expliques. Per cert, l’altre dia vaig veure a la televisió “HULK”, entretinguda. Ara a l’estiu, com que tenim més temps, ens podem
permetre veure aquesta mena de pel.lícules per passar el temps.
I parlant de cinema, ja que sembla ser el tema d’aquest estiu, us diré que he vist, entre d’altres, dues pel.lícules que m’han agradat moltíssim:
“El elefante blanco” i “Les nieves del Kilimanjaro” Però són pel.lícules més per a grans (també crec que a algú/una de vosaltres us podrien agradar),
de problemàtiques socials. No estan a les cartelleres dels cinemes de Granollers, però sí a cinemes concrets de Barcelona.
Bé, i com va tot? Eduardo, saps alguna cosa sobre la teva possible marxa a Alemanya? Ja m’explicaràs.
M’agradaria que tothom utilitzés el BLOC per explicar coses de com va l’estiu.
Jo he passat uns dies a Teruel, visitant les impressionants torres “mudéjar” També a Toledo, una ciutat multicultural que té molts edificis de les
tres cultures / religions que van conviure durant 200 anys a l’Edat Mitjana: cristians, musulmans i jueus. És a dir que he pogut visitar la catedral,
dues mesquites (quina delícia!) i dues sinagogues. De fet, tota la ciutat és un conjunt arquitectònic meravellós.
Ara estic a un poble de l’interior d’Almeria (Somontín), fins a finals d’agost.
Esteu seguint les olimpíades?
Vinga, a veure si us animeu a explicar més vivències estiuenques!
Espero que porteu avançats els deures i no els deixeu pels últims dies.
Una abraçada i fins aviat.
Josep
Hola a tots i totes!
Com ja sabeu, sempre passo la majoria de les vacances amb els meus avis (de part de mare) a Murcia, però us explicaré una experiència inoblidable.
Un cap de setmana, vam quedar amb uns amics que tenen un veler per anar-hi tot el cap de setmana (me mare, l’Elisa i jo, perquè el meu pare estava treballant). Vam anar a La Manga, que era com una ciutat amb molt pocs habitants però amb molts hotels i el que més em va agradar: La Manga era així: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/ba/La_Manga_del_Mar_Menor.jpg/250px-La_Manga_del_Mar_Menor.jpg . El viatge no va ser gens pesat,però, quan vam arribar a La Manga, es va fer tope de avorrit! Però l’Elisa i jo ens entreteniem mirant les cases i el mar… El mar es veia en els dos costats! A l’esquerra es veia el Mar Menor (que es en veritat un llac) i a la dreta es veia el Mediterrani. Per començar, La Manga era molt llaargaa… I si li sumes els semàfors que hi havien dons… ALLÒ ERA INTERMINABLE! Però al final vam arribar, ens van donar la benvinguda. Primer, vam anar a veure la seva casa que tenia a la vora del port on tenien el seu veler. Després de veure la casa ens vam posar els banyadors i vam anar a una piscina que hi havia. Després de la piscina, vam portar el dinar al vaixell i vam embarcar-nos. Primer, l’Antonio (així es diu un dels amics, toca amb un grup de música, té 60 anys encara que no hu sembli i ens va ensenyar també moltes coses del valer, el nom de cada cosa, perquè serveix… La cosa dolenta es que no m’enrecordo de ninguna.)va agafar unes bolles que servien per no xocar contra altres vaixells o velers. A NOSALTRES ENS VAN DEIXAR CONDUIR! Era amb un pal de fusta, tiraves cap a la dreta i el vaixell anava cap a l’esquerra, tiraves cap a l’esquerra i el vaixell anava cap a la dreta. Vam anar al costat d’una platja i vam fondejar (Així es diu cuan tires l’ancla). Primer, teniem moltes ganes de banyar-nos, però, quan vam veure les moltes meduses que hi havien… Vam canviar de idea. Primer es va tirar la Carmen (l’altre amiga, és la dona de l’Antonio i tocava el clarinet, té 52 anys) després, me mare, me germana, i jo. Vam anar nadant a la platja així: la amiga, l’Elisa, jo i me mare. O sigui: jo i l’Elisa al mitg i me mare i la Carmen apartant meduses. La mini-platja tenia una red per evitar que les meduses entressin, però… DINS DE LA PLATJA ERA ON HI HAVIEN MÉS MEDUSES! Després d’un banyet, ens vam anar a dinar al veler.
Desprès de dinar, ens vam anar a veure una illa que pertanyia a la dona del cantant Raphael.
Quan vam acabar de visitar-la, vam tornar cap a casa seva a sopar i dormir. I així va acabar un dels dos dies més guays de la meva vida.
Adéu!
Hola a tothom!
Laia, he llegit el teu relat sobre les aventures a la Mediterrània. Ben bé que podem estar contents de tenir a prop aquesta mar tan meravellosa. De vegades, no la valorem prou, potser per això, perquè la tenim a tocar.
A veure si algú o alguna més s’anima a explicar alguna experiència d’aquest estiu tan calorós. Ah!, us vaig explicar que vaig estar a Teruel (una ciutat d’Aragó), però no us vaig dir que vaig estar al naixement del riu Tajo. Recordeu?, el riu més llarg de la Península Ibèrica i el més cabalós juntament amb l’Ebre (com és que no el
recordeu?; el vam estudiar a 6è., o sigui el curs passat; és que la memòria se’ns esborra de seguida) Doncs bé, el naixement és ridícul, un petit raig d’aigua que surt de les roques, crea un petit i curtíssim rierol, un minúscul estany d’aigües estancades i desapareix filtrant-se sota terra. Ara bé, el Tajo, després, es fa immens, perquè rep moltes aigües, és a dir, molts afluents, i desemboca a Lisboa,
a l’Atlàntic. Neix a los Montes Universales, de la Serralada Ibèrica (recordeu les
unitats de relleu? Tampoc?, ai, ai, ai…) En aquella regió neixen molts rius: Guadalaviar, Cabriel, Cuervo,… Això sí, el que hi havia eren tres monuments immensos en homenatge al riu Tajo, però que des del meu punt de vista no eren massa encertats.
En fi, ja us he explicat la meva petita aventura (el text de la Laia m’ho ha fet recordar)
Continuem explicant-nos coses!
Una abraçada a tothom!
Josep
Hola Josep,
l’altre dia vaig veure la pel.lícula The Amazing Spiderman. Em va encantar. Aquesta pel.lícula és com el començament d’una altra saga de Spiderman, ja que, s’he n’han fet tres abns que aquesta.
La pel.lícula tractava d’un noi que vivía amb els seus avis perquè els seus pares havien mort en un accident d’avió. Ell intentava averiguar quin havia sigut l’error de l’avió, que va provocar que els seus pares morissin però, a part d’aixó, intentava saber que era tan urgent pel seu pare, perquè aixó de sortir corrents d’una casa era molt estrany.
Un dia va trobar un maletí amb el nom del seu pare i el va obrir, va descobrir tots el experiments del seu pare i llavors va saber per què hi havien tantes presses: tenia que protegir els experiments d’algú que els volia.
Al dia següent va conèixer a un amic del seu pare: el dr. Connors. Al dr Connors li faltaba un braç y ell investigava com podia tenir un nou braç. Experimentava amb ratolins sense una pota i amb l’ajuda d’en Peter, amb la informació dels experiments del seu pare, va aconseguir un nou braç; però l’experiment va se fallit, en Connors va ser mutat a un llangardaix enorme i en Peter , Spiderman, va intentar aturar-lo amb tota la seva força, però sense resultat. Finalment, va inventar un antídot i va vèncer en Connors, que va ser tancat a la presó.
Crec que hi haurà segona part.
M’ha agradat més aquesta pel.lícula que les altres, perquè és més divertida i més original. El vestit és més colorit.
Adèu Josep, que t’ho passis molt bé y el mateix a tothom.
Hola, Gerard R.:
Ja veig que els comentaris d’aquest estiu al bloc van de cinema. Doncs està molt
bé, ara que tenim temps, veure pel.lícules.
Jo he respòs tots els comentaris, també explicant algunes coses de les vacances.
Ara ja queda poc per començar. Ens costarà, però és el que toca.
Aquest estiu el recordarem per la calor insoportable que ha fet.
Bé, acabem de passar bé aquests dies, a veure si plou, neva i no sé quantes
coses més. Ah, Gerard, has fet algun viatge d’aquells que ens explicaves?
Ja ens ho explicaràs quan vingueu els primers dies de curs a visitar-nos, no?
Josep
Hola Josep, soc el Gerard Ferran.
Com has pasat l’estiu? Jo molt bé. Bueno, no he pogut fer el bloc abans perquè tot el juliol i part d’agost he estat al poble del meus avis a Baldellou a Huesca, es un poble molt petit, amb poca gent, però com anem cada any, per l’estiu ja tinc amics que m’esperen quan hi vaig. Allà anem a la piscina, juguem a futbol, anem amb la bicicletes, amb els patinets, però no tenim ordinador, però tampoc fa falta perquè allà estem tot el dia jugant i fent coses que aquí no podem fer perquè hi ha molt tràfic. Vaig llegir una mica i vaig fer una mica de deures, hi ha massa feina. Quan vaig vindre del poble vaig pasar una setmana a Granollers i m’han vaig anar a Blanes amb la meva germana i els avis. Allà hem anat a la platja, hem anat totes les tardes a fer un gelat hi ha passejar i fa tres dies que ja estic a casa.
Ahir vaig pasar per el Celestí Bellera per preguntar a quina hora tenim que estar el dia dotze.
Cada cop falta menys per viure una nova etapa de la nostra vida, espero que m’han vagi molt bé i trobar als amics de l’any pasat i conèixer de nous. Espero que tots tinguem un bon començament de curs, ja us aniré a visitar i us explicaré! A sigut un dels estius més intensos i divertits de la meva vida!
Adéu Josep, i que acabis ve las vacances.
Gerard Ferran
Hola, Gerard F (i hola a tothom que encara llegeixi el BLOC DE 6è. del Mestres Montaña):
M’ha alegrat molt rebre el teu escrit. Caram, Gerard, quines vacances, les teves! Crec que són les vacances ideals i millors: poble petit de pocs habitants,
contacte amb la natura, jocs al carrer, etc. M’he informat una mical de Valldellou i veig que té uns 150 habitants i una torre senyorial molt maca. No m’estranya
que diguis que ha estat un dels estius més intensos de la teva vida. Quina sort!
Entén que estant en un lloc així costi de posar-se a fer deures, però les vacances són molt llargues i si ara estàs a Granollers, segur que pots donar
una empenta als dossiers d’activitats. Es tracta de presentar-los al màxim de bé començant bé la nova etapa.
Et desitjo, Gerard, igual que desitjo a tots els meus ex-alumnes de 6è.B del curs passat, que comencis aquesta nota etapa amb molta il.lusió, amb ganes
de fer bé les coses, de millorar, de continuar sent bones persones (bons nens!), en fi, de treure’n el màxim profit de l’ESO en tots els sentits de la vida.
Espero la vostra visita. Sempre sereu benvinguts a la nostra escola.
Una abraçada i fins aviat (un record pels vostres pares i mares)
Josep
Hola!
Jo ara os explicaré les meves vacançes.
La meva família i jo vàrem anar a Navarra a la part del Valle de Baztan.Vam anar només a aquesta part perquè l’any passat vam anar a Navarra però a una altre part, que era al bosque de Irati.Ens em quedat deu dies a un camping que és diu Baztan.
Vàrem anar amb una caravana nostre, i van ser 6 hores de viatge.
Vam fer diferentes excursions:una que es deia “Infernuko errota” que vol dir molí de l’infern, la excurció va ser molt maca, perquè al final de la excursió hi havia un molí que estava penjat sobre de l’aigua.
També vaig fer un ciurcuit de cordes.
Hi vaig veure aligues de molt aprop.Perquè vam pujar a un cim que estava ple d’ossos de cavalls i vam veure les aligues d’aprop.I vam tornar cap a casa.
Espero que hagueu passat unes vacances molt xules però curtes.
Marta
Hola, Marta! (això que estem fent és inevitable que em recordi al curs passat, en el qual vam estar tantes estones enganxats i enganxades al teclat fent
els treballs del BLOC, no? Ai, ai, ai,… us trobaré molt a faltar en aquest nou curs que per a mi ja ha començat!
M’encanta Navarra, Marta. Hi he estat vàries vegades (també als Sanfermines de Pamplona) i hi tornaria moltes més. Aquell paisatge tan verd, aquells
rierols, aquells pobles petits, aquella gent tan amable, aquell respirar de tranquil.litat i pau…
Com li deia abans al Gerard Ferran, queden pocs dies per començar, però nosaltres, els i les mestres, ja portem dos dies a l’escola preparant el nou curs.
Costa de començar! Suposo que després, quan comencin els nens i nenes, ens posaran a to de seguida i no ens quedarà més remei que espavilar-nos
i posar-nos les piles.
Com deia abans, esperem que us passeu per la vostra escola de Primària a saludar-nos i a explicar-nos com us va a l’institut (ah!, si hi passeu i estem
reunits, tingueu una mica de paciència i passeu un altre dia, doncs de vegades ja passa això)
Molta força a tohom i molta empenta, moltes il.lusions i moltes ganes de participar, d’aprendre, d’estar bé…, en fi, que segur que us va molt bé.
Una abraçada.
Josep
Hola Josep,
T’enrecordes que em vas dir que escrigués al bloc sobre les meve vacances? Doncs aquí tens una petita història.
Aquest estiu he anat a Sanlucar de Barrameda, Cádiz.
Un d’aquells dies vaig anar a La Reserva Natural del Coto de Doñana, just davant de Sanlúcar, a banyar-me a la seva platja verge i a veure molts animals: camaleons, cérvols, senglars, escorpins… Hi vaig anar amb amics, cosins, tiets… A aquesta reserva s’en va amb una barca que es diu “Barcaza” i que costa sis euros anada i tornada.
El primer va ser, refrescar-se una mica al mar, ple d’algues i amb corrents molt fortes cap a la dreta, per tant t’havies de banyar amb molta precaució. Després, agafar petxines, cargols de mar i més coses.
Molt més tard quan tornaven d’agafar cargols de mar vam rebre una visita sorpresa: la d’un cérvol adult amb una gran cornamenta. Tots vam posar-li un nom “Rubia”, se’m va ocórrer a mí. Després de fer-nos moltíssimes fotos li vam donar menjar, jo era el que li donava més coses bones, que li agradaven, i ves per on, em va agafar afecte. Quan li deia “Rubia, ven”, ella venia on estava jo; va ser meravellós.
Després de menjar, vaig anar amb un amic meu a les dunes: és on es troben tots els animals i on es troba l’antic cuartel general de la guàrdia civil, però ningú entra perqué és abandonat i és ple d’abelles i serps. De sobte ens vam trobar amb uns ants i els vam seguir fins al cor del bosc, però anaven molt ràpid i els vam perdre.
Al acabar, vam marchar, però la Rubia ens va agafar tant afecte a tots que ens va acompanyar a la “barcaza”, però no va pujar. Al partir, vam veure com sortien els senglars per menjar-se restes del menjar que vam deixar expressament. Al allunyar-nos vaig dir adèu, fins un altre any.
Adèu Josep, que et vagi bé el teu primer dia d’escola.
Hola, Gerard!
Ja s’acaba això, però per sort encara rebem experiències com la teva. M’ha agradat la teva relació amb “Rubia”, l’expliques bé, amb detalls que
et fan pensar com si estiguessis allà.
Els mestres ja hem començat i ja ho tenim tot a punt per rebre els nens i nenes el dimecres. I, per cert, al Mestres Montaña (i a moltes altres
escoles) no comencem amb normalitat, perquè les retallades continuen. Farem una concentració a les 9 amb alumnes i famílies.
Bé, fins aviat, espero que us veuré aquests dies. Us desitjo molta sort, però la sort no ve sola, sinó quan es busca amb esforços i il.lusions.
AH!, i bona Diada, que es presenta multitudinària.
Josep
hola josep com estes jo molt be estic contessima .
adeuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu
bona sort.
Hola, Aisa:
Me n’alegro molt que estiguis bé i que l’inici de curs et sigui molt favorable.
Per l’escola Mestres Montaña estem bé, amb molta feina, com sempre.
Han anant passant per aquí nens i nens de l’antic 6è.B: Patrícia, Andrea, Gerard, Gerard Ferran, Arnau, Burama, Ismail, etc.
Espero, Aisa, que passis algun dia. Si vens i estem reunits o no hi som, torna a provar-ho.
Una abraçada.
Josep
Felicitats Josep!!!!!!!!!!!
Moltes gràcies, Mariata!
Moltes gràcies a TOTHOM!
M’he alegrat molt en saber que encara recordàveu la data del meu aniversari. I és que 2 anys junts… SÓN MOLTS ANYS! Guardo bons records i us trobo a faltar de veritat!
US DESITJO EL MILLOR PER AQUEST CURS, QUE TINGUEU MOLTES GANES I MOLTES IL.LUSIONS!
Records a tothom!
Josep