Com cada any, a l’escola Mestres Montaña hem celebrat la diada de Carnestoltes, dins de la Setmana Cultural, que aquest any estava dedicada a la TECA (Tots Ens Cuidem i Alimentem) Totes les disfresses estaven relacionades amb el tema dels aliments.
Quan va arribar a l’escola sa Majestat Carnestoltes, totes les classes de l’escola van anar a visitar-lo i van observar com era. En veure’l, vam fer una gran riallada, tots i totes vam quedar bocabadats. Era un ninot estrafolari. Estava fet d’estris de cuina: cassoles, paella, fregalls, forquilles, sabates de cuinera, davantal,… Vam agafar el pregó i les ordres i vam tornar a la classe. El vam llegir. Era molt llarg i divertit.
En un taller de la Setmana Cultural vam fer les disfresses. Va ser un taller entretingut i van quedar fantàstiques.
Per fi va arribar el divendres. L’ambient previ abans de sortir al pati era indescriptible. Estàvem nerviosos, contents, alegres, expressàvem una felicitat inquieta, i la demostràvem fent xivarri. Nens i nenes anàvem d’un lloc a l’altre esperant el moment. Un grup d’alumnes van aportar la seva disfressa per formar una pizza gegant.
En arribar al pati es va produir una explosió d’alegria, de música i ganes de festa. El rei de la gresca, en Carnestoltes, amb un somriure d’orella a orella, va aparèixer i es va col.locar al seu tro, acompanyat de crits d’alegria. Totes les classes van sortir amb les seves disfresses. Semblava un menú gegant. Era un conjunt de colors que donava vida. Sortíem esverats, corrent, amb bogeria. Vam fer una gran rotllana, els petits davant i els més grans darrera. A continuació, vam fer la gran desfilada, per exhibir i lluir les respectives disfresses.
Els més petits anaven disfressats de cuiners, amb un barret de xef; els nens i nenes de P4 semblaven autèntiques pastanagues; els fillols de P5 estaven engalanats de
maduixetes vermelletes. Primer i segon, tots amb la seva parella: cada ou ferrat amb
el seu bacó (estaven per menjar-los!, un menjar equilibrat!), un tros de pa al cap i una espàtula a la mà. Nens i nenes dels cursos mitjans, enormes globus com a grans de raïm, que petaven fàcilment, i els grans de l’escola eren pizzes gegants plenes d’ingredients.
Després de la desfilada vam ballar la “flashmob”, esperada per tothom El pati es va inundar de rialles, colors i molta gresca. Encara que era incòmode ballar amb les disfresses, tot era festa i diversió. Semblaven màquines de ballar, tot i que als més petits els costava seguir les passes. La vam ballar dues vegades. Vam quedar rebentats de cansament!
Tot seguit, nens i nenes de sisè van llegir el testament. En Carnestoltes s’acomiadava i deixava alguna cosa per a tothom: per la cuinera, per les mestres, nens i nenes, directora, conserge,… Aquest any sortia viu de l’escola, encara que molts nens i nenes desitjaven cremar-lo com s’ha fet cada any.
No oblidarem aquest Carnestoltes. Ha estat un dels millors de la nostra escolaritat i vam passar-ho fantàsticament. El proper curs, ja a l’institut, recordarem aquest dia.
CARNESTOLTES, UNA DIADA D’ALEGRIA I FESTA
Com cada any, a l’escola Mestres Montaña hem celebrat la diada de Carnestoltes, dins de la Setmana Cultural, que aquest any estava dedicada a la TECA (Tots Ens Cuidem i Alimentem) Totes les disfresses estaven relacionades amb el tema dels aliments.
Quan va arribar a l’escola sa Majestat Carnestoltes, totes les classes de l’escola van anar a visitar-lo i van observar com era. En veure’l, vam fer una gran riallada, tots i totes vam quedar bocabadats. Era un ninot estrafolari. Estava fet d’estris de cuina: cassoles, paella, fregalls, forquilles, sabates de cuinera, davantal,… Vam agafar el pregó i les ordres i vam tornar a la classe. El vam llegir. Era molt llarg i divertit.
En un taller de la Setmana Cultural vam fer les disfresses. Va ser un taller entretingut i van quedar fantàstiques.
Per fi va arribar el divendres. L’ambient previ abans de sortir al pati era indescriptible. Estàvem nerviosos, contents, alegres, expressàvem una felicitat inquieta, i la demostràvem fent xivarri. Nens i nenes anàvem d’un lloc a l’altre esperant el moment. Un grup d’alumnes van aportar la seva disfressa per formar una pizza gegant.
En arribar al pati es va produir una explosió d’alegria, de música i ganes de festa. El rei de la gresca, en Carnestoltes, amb un somriure d’orella a orella, va aparèixer i es va col.locar al seu tro, acompanyat de crits d’alegria. Totes les classes van sortir amb les seves disfresses. Semblava un menú gegant. Era un conjunt de colors que donava vida. Sortíem esverats, corrent, amb bogeria. Vam fer una gran rotllana, els petits davant i els més grans darrera. A continuació, vam fer la gran desfilada, per exhibir i lluir les respectives disfresses.
Els més petits anaven disfressats de cuiners, amb un barret de xef; els nens i nenes de P4 semblaven autèntiques pastanagues; els fillols de P5 estaven engalanats de
maduixetes vermelletes. Primer i segon, tots amb la seva parella: cada ou ferrat amb
el seu bacó (estaven per menjar-los!, un menjar equilibrat!), un tros de pa al cap i una espàtula a la mà. Nens i nenes dels cursos mitjans, enormes globus com a grans de raïm, que petaven fàcilment, i els grans de l’escola eren pizzes gegants plenes d’ingredients.
Després de la desfilada vam ballar la “flashmob”, esperada per tothom El pati es va inundar de rialles, colors i molta gresca. Encara que era incòmode ballar amb les disfresses, tot era festa i diversió. Semblaven màquines de ballar, tot i que als més petits els costava seguir les passes. La vam ballar dues vegades. Vam quedar rebentats de cansament!
Tot seguit, nens i nenes de sisè van llegir el testament. En Carnestoltes s’acomiadava i deixava alguna cosa per a tothom: per la cuinera, per les mestres, nens i nenes, directora, conserge,… Aquest any sortia viu de l’escola, encara que molts nens i nenes desitjaven cremar-lo com s’ha fet cada any.
No oblidarem aquest Carnestoltes. Ha estat un dels millors de la nostra escolaritat i vam passar-ho fantàsticament. El proper curs, ja a l’institut, recordarem aquest dia.