Si teniu temps val la pena escoltar aquest audio.
Margarita Salas, bioquímica i acadèmica de la RAE parla del genoma humà:
Si teniu temps val la pena escoltar aquest audio.
Margarita Salas, bioquímica i acadèmica de la RAE parla del genoma humà:
L’ordre en què es disposen els nucleòtids en la molècula d’ADN es comporta com un alfabet amb quatre senyals ( les 4 bases nitrogenades que la formen: adenina, guanina, citosina, timina ). Quan l’ADN es transcriu a ARN per poder sortir del nucli i ser llegit als ribosomes ( ARN missatger ), aquest alfabet continua sent de 4 lletres però en compte de timina la molècula d’ARN conté uracil ( U ).
Com què les proteïnes estan formades per molècules més simples anomenades aminoàcids( n’hi ha 20 de diferents ), i un gen és una porció d’ADN que porta la informació per formar o codificar una proteïna, quan aquest és llegit o traduït als ribosomes es fa tenint en compte la següent relació ARN- aminoàcid: cada grup de tres nucleòtids, anomenat triplet o codó, determina un aminoàcid concret. Per tant, l’ordre en què es troben les bases nitrogenades en la cadena de l’àcid nuclèic serà determinant a l’hora de formar la proteïna. La síntesi s’inicia amb un codó concret ( AUG ), encara que també codifica l’aminoàcid Metionina.El ribosoma anirà traduint la seqüència de nucleòtids del gen a aminoàcids fins que trobi un senyal de parada que ve donat, també, per un codó que indicarà que la proteïna està formada.
Els aminoàcids són col·locats en l’ordre precís gràcies a l’ARN de transferència que transporta fins el ribosoma l’aminoàcid corresponent per una banda i per l’altre una seqüència de tres nucleòtids complementaris ( anomenats anticondó ) al triplet o codó de l’ARN missatger.
Per tant, el codi genètic és el conjunt de normes que relacionen els codons o triplets de nucleòtids de l’ADN amb els aminoàcids corresponents que formaran la proteïna. Aquest codi és universal ja que és el mateix per a tots els éssers vius.
Activitats
5′- GUC AUG AAA UUU CUC UCU UAU CAG GGG GGU AGC UAA UGU -3′
Indica:
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=XuUpnAz5y1g&feature=PlayList&p=6297DC3099927BC2&playnext=1&index=4]
[youtube=http://es.youtube.com/watch?v=Rfc71nFYYgE]
Fem una mica d’història:
L’ADN o àcid desoxiribonucleic va ser aïllat per primera vegada per Fiedrich Miescher l’any 1869 treballant amb l’esperma del salmó i el pus extret de les gases de ferides obertes infectades.L’any 1914 Robert Fulgen va aplicar un mètode de tinció basat en la fucsina que el tenyia, aquest, es trobava als cromosomes del nucli de totes les cèl·lules eucariotes. Als anys 20 Levene va descobrir els components bàsics de l’estructura de l’ADN, els nucleòtids.L’any 1953 James Watson i Francis Crick van determinar la seva estructura en forma de doble hèlix, i de com eara possible la seva lectura i còpia. Chargaff el 1959 va obsetrvar que la proporció de bases timina- adenina, per una bada, i guanina- citosina per l’altra era la mateixa, parells de bases.
Però què és l’ADN?
És una macromolècula constituïda per dues llargues cadenes de nucleòtids complementàries i antiparal·leles formant una doble hèlix. Els nucleòtids, alhora, estan formats per tres molècules: un àcid fosfòric, un glúcid ( desoxiribosa ) i una base nitrogenada. Els nucleòtids es diferencien entre ells, precisament, en la base nitrogenada. N’hi ha 4 diferents: Timina (T), Adenina (A), Citosina (C), Guanina (G).
Les dues cadenes de nucleòtids de l’hèlix es mantenen unides gràcies a què es formen enllaços entre les bases mitjançant ponts d’hidrogen. L’aparellament, tal com va assenyalar Chargaff, és condicional ja que a una Adenina només se li pot unir una Timina i a una Citosina una Guanina. L’estructura d’un determinat ADN està definida per la seqüència de bases nitrogenades dins la cadena lineal de nucleòtids. És en aquesta seqüència on es troba la informació genètica, i per tant, les característiques que els éssers vius transmeten als seus descendents. L’ordre en què es troben les quatre bases nitrogenades al llarg de la cadena d’ADN és determinant ja que constitueix les instruccions del programa genètic d’aquell organisme.
El genoma humà conté, aproximadament, 3000 milions de parell de bases per fer un total de 33000 gens aproximadament.
[youtube=http://es.youtube.com/watch?v=i-ATJ1FwYps]
Activitats:
Aquí teniu un vídeo sobre la cèl·lula que la Diana ha volgut compartir amb tots. Molt interessant.
La mitosi és un procés de divisió cel·lular que es dóna en les cèl·lules somàtiques o cèl·lules dels teixits. Com a conseqüència d’aquest procés se n’obtenen dues idèntiques genèticament a la cèl·lula mare. Per mitjà d’aquest tipus de divisió, els organismes creixen i renoven els teixits.
[youtube=http://es.youtube.com/watch?v=5uPC-HMFNMo]
Bé, aquí teniu les imatges i els vídeos sobre la meiosi.
La primera és un esquema general del procés. A partir d’una cèl·lula diploide d’un parell de cromosomes amb una cromàtide cadascun s’obtenen 4 cèl·lules filles totalment diferents, ja que s’han produït processos de recombinació gènica.
Meiosi I
Presenta 4 fases: profase 1, metafase 1, anafase 1 i telofase 1
Profase 1
Es desfà la membrana nuclear, els cromosomes continuen compactant-se i presenten dues cromàtides. El fet més remarcable és que es donen entrecreuaments o crossing overentre els parells de cromosomes homòlegs provinents de cadascun dels progenitors.
Metafase 1
Els cromosomes arriben al màxim nivell de compactació i se situen en la placa equatorial units als centríols mitjançant les fibres del fus ( en el cas de cèl·lules animals ).
Anafase 1
Les fibres del fus, ancorades en el centròmer, s’ecurcen arrossegant els cromosomes recombinants cap els pols, un de cada parell. És una de les diferències respecte la mitosi on se separen cromàtides.
Telofase 1
Els cromosomes continuen la seva migració cap els pols. Al final s’observa com a cada pol només hi ha un cromosoma de la parella de cromosomes homòlegs i que han patit recombinació gènica.
Al final de la Meiosi I, per tant, obtenim dues cèl·lules haploides ( n cromosomes )ja que només tenen un cromosoma de cada parell, però amb dues cromàtides.
Meiosi II
Les cèl·lules, producte de la 1ª divisió meiòtica, tot i ser haploides, encara no les podem considerar els gàmetes, ja que els cromosomes contenen dues cromàtides, i per tant, tenen l’ADN duplicat.
La 2ª meiosi és un mitosi pròpiament, però sense duplicació d’ADN. És una mitosi, però en cèl·lules haploides.
Profase II
Es desfà el nucli i es comencen a visualitzar els cromosomes ( formats per dues cromàtides, que viatgen cap el centre de la cè·lula.
Metafase II
Els cromosomes assoleixen el màxim nivell de compactació i se situen en la placa equatorial units als centríols mitjançant les fibres del fus.
Anafase II
Les fibres del fus ancorades als centròmers, s’escurcen arrossegant, en aquest cas, a cadascuna de les cromàtides que formaven els respectius cromosomes.
Telofase II
Durant la telofase es tornen a formar els nuclis. Els cromosomes es descompacten tornant a la estructura típica de la cromatina en interfase.
Citocinesi
És el darrer pas en aquest tipus de divisió. El citoplasma es divideix, separant dues cèl·lules filles haploides, però ara ja, amb una única cromàtide.
Al final de tot el procés, per tant, s’obtenen 4 cèl·lules filles haploides i que han patit processos de recombinació, per la qual cosa, diferents.
Ara sí podem parlar de gàmetes ( òvuls i espermatozoides ) que en el moment de la fecundació permetrà obtenir el zigot; una cèl·lula diploide amb el número correcte de cromosomes típic de l’espècie en qüetió.