Category Archives: Pràctiques 4t d’ESO

Extracció d’ADN de cèl·lules de fetge de pollastre.

Fonament teòric

L’extracció d’ADN requereix una sèrie d’etapes bàsiques. En primer lloc han de trencar-se la membrana plasmàtica per a poder accedir al nucli de la cèl·lula. A continuació ha de trencar-se també la membrana nuclear per a deixar lliure l’ ADN. Finalment cal protegir l’ADN d’enzims que puguin degradar-lo i per a aïllar-lo cal fer que precipiti en alcohol.
Un cop es visualitzin les fibres d’ADN intentarem observar la seva estructura filamentosa.

Material

– 5 grams de fetge de pollastre.
– Solució al 11% de NaCl i aigua ( aproximadament 250 ml aigua + 30 de NaCl ).
– Detergent rentaplats diluït al 20 %.
– Etanol de 96º
– Batedora i embut.
– Pipeta 10 ml.
– Vareta.
– Dos gots de precipitats de 250 ml.
– Gasa per filtrar.
– Microscopi
– Porta objectes.

Tècnica de treball

– Es tritura amb la batedora el fetge en 50 ml d’aigua.
– Es filtra diverses vegades el triturat amb la gasa, i així, separar les restes de teixit que no s’ha trencat.
– S’afegeix al filtrat el mateix volum de solució de NaCl. Aquest medi es hipertònic.
– S’afegeix 1 ml de detergent diluït al 20%.
– Es posa l’etanol mitjançant una pipeta de 50 ml. Aquest s’ha de fer lliscar per les parets del vas de precipitats, amb molt cura, sense que caigui directament sobre la solució.
– Esperar uns minuts fins observar les dues fases.
– Amb una vareta de vidre s’agafen les fibres i s’observen al microscopi.

Contesta a les següents preguntes:

1. Fes un dibuix, esquema de tot allò que has observat.
2. Què vol dir hipertònic, isotònic i hipotònic?
3. Què són aquestes fibres blanquinoses que s’han format?
4. Per què posem el filtrat en una dissolució salina de NaCl?
5. Quin reactiu separa les proteïnes que protegeixen l’ADN?
6. A quines conclusions has arribat?

Imatges

[slideshare id=979129&doc=extracci-dadn-en-cllules-del-fetge-de-pollastre-1233565715342178-1]

Extracció d’ADN de les cèl·lules de la mucosa bucal

Fonament teòric

La saliva arrossega les cèl·lules de l’epiteli que recobreix les parets internes de la boca i que s’estan desprenent constantment. La sal comuna (NaCl), amb aquesta concentració, és un mitjà hipertònic que provoca l’esclat de les cèl·lules i els nuclis, quedant lliure les fibres de cromatina. El detergent compleix la missió de formar un complex amb les proteïnes histones i separar-les del ADN.

Material

– Sal comuna (1,5 g).
– Bicarbonat de sodi (5 g).
– Aigua mineral (120 ML).
– Rentavaixella (5 ML).
– Saliva de la boca (2 ML, aproximadament).
– 15 ml d’alcohol etílic 96°.

Tècnica de treball

1. Cada participant rep un petit flascó de cristall. En ell diposita 15 ml d’etanol fred que ha pipetejat prèviament.
2. A continuació escup unes deu vegades en l’interior del flascó, tenint la precaució de no haver ingerit cap tipus d’aliment en els 15 minuts previs.
3. Mou lleugerament el flascó perquè es barregin bé.
4. Pipeteja 15 ml d’etanol de 96° fred i ho deixa caure relliscant per les parets del flascó.
5. Espera uns minuts, i observa què passa.
6. Recull, amb molta cura, les fibres blanquinoses que s’han format. tenyeix-les amb blau de metilè.
7. Observa al microscopi

Contesta a les següents preguntes:

1. Fes un dibuix, esquema de tot allò que has observat.
2. Què vol dir hipertònic, isotònic i hipotònic?
3. Què són aquestes fibres blanquinoses que s’han format?
4. Per què posem el filtrat en una dissolució salina de NaCl?
5. Quin reactiu separa les proteïnes que protegeixen l’ADN?
6. A quines conclusions has arribat?

Extracció de l’ADN de cèl·lules de ceba

Fonament teòric:

L’extracció de ADN requereix una sèrie d’etapes bàsiques. En primer lloc han de trencar-se la paret cel·lular i la membrana plasmàtica per a poder accedir al nucli de la cèl·lula. A continuació ha de trencar-se també la membrana nuclear per a deixar lliure l’ ADN. Finalment cal protegir l’ADN d’enzims que puguin degradar-lo i per a aïllar-lo cal fer que precipiti en alcohol.

Material:

– una ceba gran fresca
– detergent rentavaixella
– sal
– aigua
– suc de pinya
– alcohol de 96º molt fred
– 1 vas de precipitats de 250 ml
– 1 vas de precipitats de 500 ml
– un ganivet
– una vareta de cristall
– una batedora

Tècnica de treball

– Talla la zona central de la ceba en quadrats
– En un vas de precipitats de 250 ml col·loca 3 culleretes de detergent rentavaixella i una de sal i afegeix aigua fins a 75 ml.
– Barreja aquesta solució amb els trossos de ceba
– Passa el conjunt, amb la batedora, a velocitat màxima durant 30 segons
– Filtra el líquid obtingut.
– Omple fins a la meitat, aproximadament, un got de cristall alt amb la dissolució filtrada.
– Afegeix 3 culleretes de cafè de suc de pinya i barreja bé
– Afegeix un volum d’alcohol molt fred equivalent al del filtrat, curosament, fent-lo relliscar per les parets del got perquè formi una capa sobre el filtrat.
– Deixa reposar durant 2 o 3 minuts fins que es formi una zona tèrbola entre les dues capes. A continuació introdueix la vareta i extreu un embull de fibres blanques d’ADN.

Què ha ocorregut?

La solució de rentavaixella i sal ajudada per l’acció de la batedora és capaç de trencar la paret cel·lular i les membranes plasmàtiques i nuclear.

El suc de pinya conté un enzim, la papaïna, que contribueix a eliminar les proteïnes que puguin contaminar l’ADN.

L’alcohol s’utilitza per a precipitar l’ADN que és soluble en aigua però, quan es troba en alcohol es desenrotlla i precipita en la interfase entre l’alcohol i l’aigua.

Contesta a les següents preguntes:

1. Fes un dibuix, esquema de tot allò que has observat.
2. Què vol dir hipertònic, isotònic i hipotònic?
3. Què són aquestes fibres blanquinoses que s’han format?
4. Per què posem el filtrat en una dissolució salina de NaCl?
5. Quin reactiu separa les proteïnes que protegeixen l’ADN?
6. A quines conclusions has arribat?

Pràctica divisió cel·lular

Demà els aluAnafasemnes de 4t faran una pràctica al laboratori on hauran de seguir el procediment descrit a continuació per tal d’observar algunes de le fases del procés de divisió cel·lular: profase, metafase, anafase, telofase, citocinesi. La fotogràfia annexa correspon a les pràctiques realitzades l’any passat.

Conceptes bàsics:

A les arrels joves d’una ceba, hi trobem un teixit adequat per poder observar diferents fases de la mitosi, ja que és una zona de ràpid creixement i per tant de contínues divisions cel·lulars. El colorant que farem servir és específic per a la tinció del material genètic, és a dir, dels cromosomes que volem observar en aquesta pràctica.

Tècnica de treball:

1.Amb unes estisores talla els últims 5mm de la punta de les arrels.

2.Col·loca les puntes de les arrels sobre un vidre de rellotge ben net i afegeix-hi 2 ó 3 gotes d’orceïna A. Agafa’l amb unes pinces i escalfa’l lentament fins que surtin vapors ( cal evitar que bulli, per tant realitzeu moviments continus sobre el foc ).

3.Amb les agulles amb mànec o pinces agafeu els talls d’arrels i poseu-los sobre el portaobjectes i posa-hi unes gotes d’orceïna B

4.Posa, seguidament, un cobreobjectes i amb el mànec de la llanceta dóna uns copets sobre el cobreobjectes (VÉS AMB COMPTE DE NO TRENCAR-LO ). Amb això aconseguiràs fer una extensió de cèl·lules.

5.Agafa un paper de filtre, doblega’l una mica i posa’l sobre la preparació. Amb els dits polzes, pressiona el paper de filtre sobre la zona del cobreobjectes; fes-ho primer suaument i després amb més força (SQUASH). Has de procurar que no rellisqui el cobreobjectes durant aquesta operació. Fes-ho sempre sobre una superfície plana per evitar trencar el cobreobjectes.

6.Observa preparació al microscopi.

Contesta a les següents preguntes:

1.Fes un dibuix , esquema de les imatges que has pogut observar al microscopi i relaciona-les amb les diferents fases de la mitosi.
2.Què són aquestes estructures que s’han tenyit d’un color blavós, rosat ?
3.Es veu el nucli cel·lular? Raona la teva resposta.
4.Per què creus que fem servir els colorants? Raona la resposta.
5.Per què només aprofitem les cèl·lules de la punta de l’arrel?

Raonaments i conclusions: