Recerca de gens per al disseny de nous medicaments

Fragment de ” Recerca de gens per al disseny de noves medicaments”. De William A. Haseltine.

La majoria dels lectors estan familiaritzats amb la idea que un gen és quelcom que transmet caràcters hereditaris d’una generació a la següent. El que potser no sàpiguen és que la causa de la majoria de les malalties, no només les hereditàries, es deu a un mal funcionament dels gens. En el càncer, aterosclerosis, osteoporosis, artritis i malaltia de Alzheimer, per exemple, es produeixen canvis específics en les activitats de certs gens. Les malalties infeccioses solen també provocar l’activació d’alguns gens del sistema immunitari del pacient. Finalment, l’acumulació de danys en els gens, com resultat de tota una vida d’exposició a radiacions ionitzants i agents químics nocius, guarda probable relació amb canvis que es produeixen durant l’envelliment.

Si sabéssim quan i en quina part del cos humà s’activen els gens, vam raonar uns col·legues i jo fa alguns anys, podríem aplicar aquests coneixements per a predir, prevenir, tractar i guarir malalties. Quan un gen s’activa, o s’ “expressa”, com diuen els genetistes, la seqüència d’unitats químiques, o bases, del seu ADN dicta les ordres necessàries per a fabricar una proteïna específica. Les proteïnes dirigeixen totes les funcions cel·lulars. Actuen com components estructurals, com catalitzadors que porten a terme els múltiples processos químics de la vida i com elements de control que regulen la reproducció i especialització cel·lular, així com l’activitat fisiològica en tots els seus nivells. El desenvolupament d’un ésser humà des d’un ou fecundat fins a l’adult madur és, en última instància, el resultat d’una sèrie de canvis ordenats en el patró d’expressió gènica en els diferents teixits.

Saber quins són els gens que s’expressen en els teixits sans i malalts ens permetria, d’una banda, identificar les proteïnes necessàries per al normal funcionament dels teixits i, per un altre, conèixer les alteracions que es produeixen en les malalties. Podríem, per tant, desenvolupar noves estratègies per al diagnòstic d’algunes malalties i crear fàrmacs capaços de modificar l’activitat de les proteïnes o gens afectats. Algunes de les proteïnes i gens que identifiquéssim podrien també utilitzar-se per altres investigadors. El que estàvem imaginant venia a ser una mena d’anatomia molecular.

Teníem clar des del principi l’enorme treball que suposaria identificar tots els gens que s’expressen en cadascun dels molts tipus de teixits del cos. Una cèl·lula humana té uns 100.000 gens, dels quals només una petita fracció (uns 15.000) s’expressa en cada tipus de cèl·lula, si bé els gens que s’expressen varien d’un tipus cel·lular a un altre. Per aquesta raó, centrar-se només en un o dos tipus cel·lulars no ens revelaria quins gens s’estan expressant en la resta del cos. Havíem d’estudiar també teixits en tots els estadis del desenvolupament humà. A més, per a identificar els canvis d’expressió gènica que contribueixen a les malalties, hauríem d’analitzar teixits procedents d’individus malalts i d’individus sans.

Per a la nostra fortuna, els avanços de la tècnica havien facilitat aquest tipus de treball. Es pot conèixer amb certa facilitat quins gens s’expressen en determinat teixit. L’estratègia dissenyada per nosaltres permet, a més, identificar amb gran rapidesa gens d’interès clínic. Fixem-nos, per exemple, en la aterosclerosis. Aquesta malaltia comuna es caracteritza per l’acumulació d’una substància grassa, denominada placa, en la llum de les artèries, principalment en les quals alimenten el cor. Amb la nostra estratègia podem generar una llista dels gens que s’expressen en les artèries normals i saber quant s’expressa cadascun d’ells. Podem comparar aquesta llista amb altra similar obtinguda de pacients amb aterosclerosis. Les diferències entre les llistes ens revelaran els gens (i per tant les proteïnes) implicats en la malaltia. Ens indicaran també quin efecte ha exercit la malaltia sobre l’expressió dels gens, si l’ha reforçat o disminuït. Els investigadors poden llavors produir, in vitro, les proteïnes humanes determinades per aquests gens.

Una vegada sintetitzada la proteïna en la seva forma pura, es prepara un assaig per a detectar la presència de la mateixa en un pacient. Per seguir amb l’exemple, un assaig que detectés l’excés de producció d’una proteïna present en les plaques posaria de manifest un dels signes primerencs de la aterosclerosis, quan els tractaments són més eficaços. A més, els farmacòloges poden utilitzar les proteïnes purificades per a fabricar nous fàrmacs. Un compost químic que inhibeixi la producció d’una proteïna present en una placa pot considerar-se un fàrmac contra la aterosclerosis.

La nostra aproximació, que jo denomino genómico-mèdica, se surt una miqueta de les principals corrents d’investigació en genètica humana. Són molts els experts enrolats en el Projecte Genoma Humà, una obstinació internacional dirigit a descobrir la seqüència completa de bases químiques del ADN humà. Aquesta informació, de gran valor per als estudis evolutius i d’expressió gènica resultarà especialment útil per a les investigacions sobre malalties hereditàries. No obstant això, el projecte genoma no és el camí més ràpid de descobrir gens, ja que la majoria de les bases que integren l’ADN no formen part dels gens pròpiament dits. Tampoc posarà de manifest el projecte genoma quin gens estan implicats en malalties.

Font: Haseltine, William A. Recerca de gens per al disseny de noves medicines. Investigació i Ciència. Maig, 1997. Barcelona. Premsa Científica.

Fes un comentari a aquesta lectura.

3 thoughts on “Recerca de gens per al disseny de nous medicaments

  1. anna

    Després d’haver-me’l llegit, crec que si aconseguissim saber quin gen o gens creen certs tipus de malalties hereditàries degudes a mutacions en la formació de les proteïnes, es faria un gran descobriment a nivell científic.

    No tan sols podríem combatir-les i intentar que no es manifestessin, sinó que la genètica també faria un gran pas.

    Però de fet tenen raó: els nucleòtids determinen certs aminoàcids que més tard donen lloc a una proteïna…hi ha moltes proteïnes, per no dir gens!
    Seria una gran feinada posar-se a observar tots els gens del genoma humà…

    Si aconsegueixen desxifrar quins gens porten una informació errònia i poder crear nous fàrmacs i veure quines persones pateixen certes malalties de tipus hereditari, la genética es revolucionaria.

    Espero haver respost mitjanament bé, ja que el text és bastan llarg i amb molta informació!

  2. Tania

    aquest text està molt ben estructurat i explicat de manera que qualsevol persona amb una mica de coneixements de genètica pugui compendre i assimilar.

    El que aquesta persona pensa amb els seus companys, podria ser un gran pas en la ciència farmacològica, ja que no afecta en l’evolució com el progecte que anomena al final del text, però si pot prevenir o fins i tot curar malalties prou freqüents i importants com per fer-les cas.

    Es un treball dur i llarg, perquè hi ha moltísims gens, pero aquests gens tenen moltíssimes combinacions de bases, i aquestes de nucleotids… i aixñi succesivament fins que ens trobem amb un gran nombre de possibilitats, en una sola cèl·lula, d’un sol teixit, d’un individu.

    La idea i el raonament però és molt bo.

    P.D: ja veu la majoria de les coses el meu Pc. 🙂

  3. Eloi Mirambell

    L’autor del text es veu amb claritat quins són els seus objectius i les seves metes. Explica d’una forma entenadora una cosa que podria ser el futur de la genètica humana.

    Com diu l’autor, seria perfecta poder saberquins gens formen cada malaltia, a on es troben del nostre cos, pero és molt difícil saber-ho tot, ja que el cos humà té moltíssims gens, i seria impossible determinar quins d’aquests provoquen cada malaltia del nostre cos.

    Però en el futur, els avenços tecnològics aniran augmentan de manera que d’aquí uns anys, potser serà possible. La ciència i la tecnologia són una excel·lent parella.

    Només cal dir que seria fantàstic determinar els gens del càncer, l’Alzheimer, etc. Poder eliminar aquests gens i poder evitar que es reprodueixein abans de que s'”expresin”, evitaria moltes morts i molts patiments.

    És un text fantàstic, molta informació i raonaments.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *