Literatura catalana | Llengua catalana

Diccionari literari:

Acte: Cadascuna de les parts de l’estructura d’una obra de teatre. Tradicionalment, trobem tres actes, tot i que algunes obres romàntiques amplien el conflicte i presenten cinc actes. Un per presentar els personatges, l’espai i el temps, tres que desenvolupen el conflicte i el cinquè o darrer per tancar-lo.

Algunes obres modernistes, com el quadre líric L’alegria que passa, de Santiago Rusiñol, prescindeixen dels actes i desenvolupen l’acció directament a partir d’escenes.

Art major: En poesia catalana, els versos de nou o més síl·labes que formen l’estrofa d’un poema.

Art menor: En poesia catalana, els versos de vuit o menys síl·labes que formen l’estrofa d’un poema.

Escena: Cadascuna de les seqüències que trobem dins d’un acte d’una obra teatral. Tradicionalment, cada vegada que un personatge entra o surt de l’escenari hi ha un canvi d’escena. Joan Puig i Ferreter a Aigües encantades o Salvador Espriu a Antígona prescindeixen dels canvis d’escena per donar més dinamisme a l’argument.

Metre: En poesia catalana, el nombre de síl·labes d’un vers. (Vegeu art major i art menor)

Rima: En poesia catalana, coincidència entre versos del fragment comprès entre la darrera vocal tònica i el darrer so d’un vers. Pot ser assonant o consonant, masculina (aguda) o femenina, creuada, encadenada… (vegeu més).

Sextina: Composició de sis estrofes de sis versos cadascuna. Acostuma a estar formada per versos decasíl·labs. Maria Mercè Marçal recupera aquesta composició lírica medieval.

Sonet: composició de 14 versos d’art major estructurats en dos quartets i dos tercets. El sonet anglès versiona aquesta composició i s’organitza en tres quartets i un apariat. A diferència del sonet italià i el castellà, el sonet català acostuma a ser decasil·làbic. La rima pot ser creuada o encadenada.