L’ oració composta
1. Les oracions coordinades (pàg. 206)
La nova gramàtica estableix que les oracions coordinades poden ser copulatives, disjuntives o adversatives.
1. Subratlla el nexe i digues de quin tipus són les oracions compostes coordinades següents (copulatives, disjuntives o adversatives):
Exemple: Ens rentem les mans i després dinem.
Ens rentem les mans i després dinem. (Oració composta coordinada copulativa)
- En Ramon fa i la Laura desfà.
- Vens o et quedes?
- Feia molt bon dia, però duia abric.
- Anava amb pantalons molt estrets i duia unes botes de color negre.
- Aquest any no aniré a Eivissa, però potser anirem uns dies a Menorca amb la família.
- Estudia molt, però no aprova.
- Ni és feliç ni ho serà mai.
- No només ho trobo malament, sinó que ho trobo absurd.
- Estic morta de son i me n’aniré a dormir.
2. Les oracions subordinades (pàg. 210)
https://aplicacions.llengua.gencat.cat/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl2/scl24/scl24.htm
2.1. Oracions subordinades substantives
Segons la nova gramàtica, poden ser declaratives (en forma personal o en infinitiu), interrogatives o exclamatives.
Esquema oracions subordinades substantives
https://aplicacions.llengua.gencat.cat/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl2/scl24/scl24.htm
En les oracions subordinades substantives haurem de donar dues informacions:
- El tipus d’oració subordinada substantiva pel que fa a la modalitat (declarativa amb verb flexionat o amb infinitiu, interrogativa o exclamativa)
- La funció sintàctica que desenvolupa la subordinada dins de l’oració principal.
Exemple: Ens convé que vingui
ESTRUCTURA:
L’oració subordinada és (que vingui) i està introduïda per una conjunció completiva i un verb flexionat, per tant, pel que fa a la modalitat, tenim aquí una oració composta subordinada substantiva declarativa personal o amb un verb flexionat.
FUNCIÓ SINTÀCTICA:
Si reconstruïm l’oració “Ens convé que vingui“, hem d’entendre que:
“El fet que ell o ella vingui convé a nosaltres”
Subjecte Verb principal CI
Si no ho veiem clar, farem la prova de la concordança:
Aquest fet ens convé Aquests fets ens convenen
Quan passem el subjecte al plural, el verb també passa a 3a p.plu., per tant, pel que fa a la funció sintàctica, tenim aquí una oració composta subordinada substantiva declarativa amb funció de subjecte. Ho indicarem de manera simplificada: O.C.S.S.Declarativa amb verb flexionat (Subj.)
1. Digues el tipus d’oració subordinada substantiva i la funció sintàctica que desenvolupa dins de l’oració principal.
- Hem decidit quedar-nos a casa.
- Necessitem que Internet funcioni.
- El més important és estar bé de salut.
- El director insisteix que revisis la feina.
- Vol saber quant valen aquestes botes de muntanya.
- T’agraeixo que hagis pensat en nosaltres.
- Es pregunta si arribarà a l’hora puntual
- Mireu com brillen els estels!
- Ja m’he adonat que tenies raó.
- Digues quins plans tens pel cap de setmana.
- Ignora qui ha vingut.
- Recorda’t d’omplir els fulls d’inscripció.
- Estic segura que l’encertaràs.
- Mira quantes formigues han aparegut!
- Em demanen en qui penses.
- Li agrada fer excursions per la muntanya.
2.2. Oracions subordinades relatives o adjectives (pàg. 224)
Estan introduïdes per un pronom relatiu que acompleix tres funcions:
- com a nexe
- com a anàfora que assenyala un antecedent i
- com a funció sintàctica dins de la proposició subordinada
Oracions subordinades relatives amb antecedent
(Abans oracions subordinades adjectives de relatiu)
https://aplicacions.llengua.gencat.cat/itinerarisaprenentatge/suficiencia/scl/scl2/scl24/scl24.htm
En aquest nivell haurem d’indicar dues informacions:
- El tipus i la funció de l’oració subordinada respecte de la principal (que sempre serà relativa i farà de CN)
- La funció del pronom relatiu (que pot acomplir qualsevol funció sintàctica). Per descobrir la funció del pronom relatiu és útil descompondre l’oració composta en dues de simples.
Exemple: Li han regalat un robot que cuina
L’oració subordinada és (que cuina). L’oració està introduïda per un pronom relatiu amb antecedent explícit (robot) i dona característiques que complementen el nom (robot). Per tant, tenim una oració composta subordinada relativa amb antecedent (CN).
Per indicar la segona informació descompondrem l’oració composta en dues de simples. “Li han regalat un robot que cuina” és la suma de:
- Ells li han regalat un robot.
- (que cuina). El robot cuina.
L’element que es repeteix és el “robot“, per tant, l’antecedent del pronom relatiu “que” és aquest (el robot). I la funció sintàctica que realitza aquest sintagma en l’oració subordinada (b) és la de subjecte.
Per tant, ja tenim les dues informacions que demanàvem:
Li han regalat un robot que cuina.
OCSR amb antecedent (CN) amb un pronom relatiu (Subj.)
És a dir, és una oració composta subordinada relativa amb antecedent que fa la funció de CN , i el pronom relatiu fa de subjecte.
1. Indica el tipus i la funció sintàctica de l’oració subordinada i també la funció sintàctica del pronom relatiu.
- No trobo el document a què et refereixes.
- He conegut el noi de qui em parlaves.
- Trobareu les informacions en el document que us adjunto.
- El gat que miola és de la veïna.
- Detesto la pudor que fan els porcs.
- La bicicleta que em vas deixar era molt nova.
Oracions subordinades relatives sense antecedent
(Abans oracions subordinades substantives relatives)
Presenten un antecedent implícit que cal deduir. Aquest antecedent pot ser humà (1) o no humà (2):
- Qui menja sopes, se les sap totes. (La persona que…)
- Explica el que fas. (… les coses que…)
1. Indica quina és l’oració relativa, digues quin és l’antecedent i també la funció sintàctica de l’oració:
- Qui la fa la paga
- Agafa tot el que necessitis
- Digues-ho a qui ho hagi preguntat
- L’Ajuntament sancionarà (a) qui no compleixi la normativa
- Porta tot el que sigui necessari
2. Ara, indica la funció sintàctica del pronom relatiu de les oracions anteriors.
Oracions subordinades relatives adverbials
(Abans oracions subordinades adverbials pròpies)
Poden estar introduïdes per relatius adverbials explícits o implícits:
- Va néixer en l’època en què no hi havia telèfons mòbils/ Va néixer quan no hi havia mòbils.
En aquest tipus d’oracions, haurem d’indicar:
- El tipus de subordinada adverbial. Poden ser: temporals (quan, prep+què/el qual…), locatives (on, en què/el qual…) i modals (com, en què/el qual…)
- La funció sintàctica que desenvolupa respecte de l’oració principal, normalment CN de l’antecedent explícit o implícit.
- La funció sintàctica del relatiu. Poden equivaler a un CC. Temps (Temporals) a un CC. Lloc (Locatives) o a un CC. Manera (Modals), però també a un CRV (si considerem que la informació és necessària i seleccionada pel verb).
1. Indica quina és l’oració relativa, digues quin és l’antecedent (explícit o implícit) i també la funció sintàctica de l’oració (FO) i la del pronom relatiu (FR):
- Sortirem quan estiguem tots preparats.
- Anirem a la platja on sempre fem submarinisme.
- Farem la recepta com ens va dir l’àvia.
2.3. Oracions subordinades adverbials
(Abans oracions subordinades adverbials impròpies)
En aquest nivell analitzarem les construccions adverbials, en aquest tipus d’oracions haurem d’indicar dues informacions: el tipus de subordinada adverbial i la funció sintàctica que desenvolupa respecte de l’oració principal. Poden ser: comparatives d’igualtat, superioritat, inferioritat o proporcionalitat, causals, finals, consecutives (o il·latives), condicionals i concessives.
Aquestes equivalen a CC o Adjunts de més difícil classificació i per aquest motiu no se’n precisa el tipus.
- Repassa els continguts a partir de les activitats següents:
https://aplicacions.llengua.gencat.cat/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl2/scl24/scl24.htm
https://aplicacions.llengua.gencat.cat/itineraris-aprenentatge/suficiencia/spd/spd3/spd3_01_05.htm